La marjal de Peníscola

Dilluns 28 de febrer, ressaca de Carnestoltes a Peníscola i festiu local en el calendari escolar del poble. El dimarts estrenem mes i tornem a l'institut, però el que no estava previst és la sorpresa que ens esperava: la marjal apareix cremada. Han estat afectades 25 hectàries de les 105.49 totals, segons consta a la premsa d'avui. Tot i això, a simple vista sembla que ha estat més de la meitat afectada, sino mireu les fotografies que adjuntem. L'incendi es va detectar la tarda del diumenge, a les 19.38 hores, quan una veïna del poble va veure un foc davant d'una caseta enmig de la marjal. Totes les proves indiquen que va ser provocat, el Seprona ja ha pres mostres del punt d'origen del foc (diari Levante del dia 02 de març). Les conseqüències de l'incendi són difícils de predir, tot i que fins i tot el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament apunta que afectarà la nidificació de les aus en els propers mesos. Això sí, també afirma que en poc temps la marjal recuperarà el seu aspecte; ben cert és que la vegetació de les zones humides és de creixement ràpid, però no sabem fins a quin punt veurem lluir la marjal a l'estiu.

(fotografia d'APNAL)

Aprofitem per posar en coneixement de tots i totes la legislació que protegeix aquesta zona natural, de gran interès per algunes espècies que l'han triada com a hàbitat. Per començar, la legislació europea l'ha catalogada com a zona LIC, això és, Lloc d'Interès Comunitari i, per tant, forma part de tot un conjunt de zones naturals d'interès catalogades dins la Xarxa Natura 2000. Quant a la legislació de la Comunitat Valenciana, la llei 11/94 d'espais naturals protegits dictamina que totes les zones humides estan protegides de manera genèrica, però a més, la Marjal de Peníscola està dins el catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana. La presència de dos espècies de peix en perill d'extinció, això és el samaruc (Valencia hispanica) i el fartet (Aphanius iberus) fa que la Marjal de Peníscola compte amb un pla de recuperació del fartet i d'un altre per al samaruc. Això en limita les activitats que poden tenir lloc dins els límits del paratge, com per exemple la retirada de vegetació aqüàtica durant els mesos de posta d'ous. Des del punt de vista de la biodiversitat, també cal destacar la presència de la planta aqüàtica en perill d'extinció Ceratophyllum submersum. La única població d'aquesta espècie confirmada en tota la Comunitat Valenciana és la que hi ha en la sèquia Templera de la Marjal de Peníscola. A tot això, i dins de l'àmbit de la legislació, cal destacar que una alteració greu de l'hàbitat d'una espècie en perill d'extinció és un delicte i no una infracció administrativa.

Urbanísticament la marjal és sòl no urbanitzable protegit, això vol dir que no s'hi pot construir, i està catalogada com a terreny forestal, cosa que en limita els usos. Des de l'Ajuntament fa temps que hi ha la intenció de fer-hi passar una carretera o, si més no, algun vial encara que siga peatonal per tal de fer-la transitable i, per tant i segons ells, aprofitable. Amb l'incendi, el regidor de medi ambient ha aprofitat per reivindicar-ho una vegada més, al·legant que un vial faria, al mateix temps, la funció de tallafocs. Sí, clar, igual que la proposta de Bush fa uns anys, que deia que per lluitar contra els incendis forestals el que s'havia de fer era eliminar els boscos (gran solucionador de problemes, aquest ex-president).

I ara, la reflexió. Per què no es poden deixar als espais naturals seguir les seves dinàmiques internes? Per què els humans no podem respectar l'activitat biològica que hi té lloc? No és treure'n un profit el permetre que la biodiversitat es mantingue? Ja hi aniran els experts, a “passejar-se” la marjal, no cal que hi passen tots els mortals estiuejants que de biologia en saben poc. Si tampoc ho disfrutaran. I si l'Ajuntament ho vol aprofitar, doncs que faça formació, un punt d'interpretació, un observatori d'aus el més respectuós possible, que propose beques o concursos per a estudiar-ne els organismes que hi viuen, que faça propaganda del seu valor biològic... Si es poden fer moltes coses a banda de fer-hi passar camins, posar-hi pontets, passejar-hi en barca o fer-hi passar el trenet. Això sí, no poder-hi construir tampoc vol dir abandonar aquest espai als designis del temps, que de tots els peniscolans és sabut que la marjal està bruta i això, us ho podem assegurar, només és culpa d'alguns Homo sapiens que hi viuen a prop.

On fan vacances les mosques a l'hivern?

I pensareu, ...de la tapeta de sèpia a les indesitjables mosques, quin canvi?. Doncs no, tan sols hem baixat una miqueta més a la cadena tròfica, i no patiu, que aquesta volta no vaig a donar-vos cap recepta (a no ser que tingueu algun amfibi famolenc per casa).

Be, anem al gra, si sou observadors, i si no també, vos haureu fixat que a Peníscola hi ha peniscolans, i que alguns d'ells viuen de la pesca, i que per tant, hi ha molt de peix i altres fruits de la mar al poble, entre ells la sépia. I què tenen les mosques a veure amb tot açò? Doncs resulta que tant la sépia com la resta dels fruits de la mar (peixos, polps, clotxines,...) són matèria orgànica, i les mosques adoren descomposar-la (és el seu l'aliment). I és per això que tenim tantes mosques molestant-nos a Peníscola.

En resum a mode de xarxa tròfica, els peniscolans es beneficien de les sépies i es veuen perjudicats per les mosques, les mosques es beneficien de les sépies i dels peniscolans però alhora es veuen perjudicades per aquestos últims, i per últim, les sépies es veuen perjudicades pels peniscolans i són indiferents a les mosques.

Bé, crec que ja sabeu de la sépia per l'article anterior i dels peníscolans perquè cada dia vos mireu a l'espill, així que és l'hora de conéixer un poc més a fons a les nostres benvolgudes mosques.

Les mosques són insectes, es a dir, haurien de tenir un cos amb esquelet extern dividit en tres parts (cap, tòrax i abdomen), tres parells de potes articulades, un parell d'antenes i dos parells d'ales d'un grup anomenat dípters (dues ales). I tot açò ho compleixen amb una peculiaritat, un dels dos parells d'ales s'ha transformat en dues protuberàncies laterals (els halteris) que fan de timó abans i durant el vol (mireu el vídeo). És per aquesta peculiaritat, que les mosques (junt amb mosquits i tabacs) formen un grup anomenat dípters (dues ales) i els fa semblar helicòpters quan volen.

Acabant amb la seua anatomia, mirarem un poc més de prop el seu cap (mireu la làmina) on voreu dos enormes ulls compostos, un parell d'antenes, un parell de palps (receptors químics i mecànics), l'aparell bucal suctor i moltíssimes quetes ("pels").

Respecte a la seua biologia, podem dir que són insectes omnívors, descomposant gran varietat de matèria orgànica. Els adults (les mosques tal i com les coneixeu) el que fan, simplificant, és fluidificar la materia orgànica que volen empassar-se amb el llavi.

Per altra banda, les mosques tenen una obsessió per la higiene (tots

haureu vist com es freguen les potes entres si i amb les ales), un

comportament ben curiós tenint en compte els seus gustos, no?... però pensant-ho bé, jo també ho faria si treballara envoltat de fem.

Respecte al seu cicle vital (mireu el gràfic), com tots els insectes, les mosques fan metamorfosi (en aquest cas complexa). Així, el cicle te quatre fases: adult, ou, larva, pupa.

Bàsicament, els adults (mascle i femella) s'aparellen per a la reproducció, la femella posa els ous en paquets de més de 100 (fins a quatre postes) en llocs amb matèria orgànica (aliment) i humitat (90%) suficients (ex. Les nostres deixalles).

De l'ou ixen (12-24h després) les larves que tenen l'única funció de menjar per augmentar de tamany (3 dies) i poder així completar la metamorfosis (penseu que els adults ja no creixen, així que el tamany de les mosques depen de la seua alimentació quan són larves). Arribat el moment (ací actuen les hormones) la larva fa la pupa (és com el que hi ha dins del capoll de les papallones de seda) per a fer la metamorfosis (2 dies). De la pupa eixiran els adults (3 dies), i... torna a començar. Tot aquest cicle el realitzen normalment a l'estiu (>25ºC) en 7-8 dies.

I una volta aclarides les intimitats de les mosques, tornem al títol d'aquest articles: "On fan vacances les mosques a l'hivern?". Per què no hi ha ni turístes ni mosques a l'hivern?

Se'n van de creuer al Carib en companyia de mosquits, osos, sargantanes,...?, se'n van de passatgers amb les oronetes cap a algun oasi africà?, moren i resuciten a la primavera al més pur estil Michael Jackson en thriller?

Doncs no!!!, resulta que no se'n van !!!!, estan ací, amagadetes. El que passa, és que el cicle vital que normalment dura 7-8 dies, pot allargar-se fins als 60-80 dies quan la temperatura és inferior a 12ºC, i això fa que tinguen alguna generació fins quasi l'hivern. Després, quan la situació climatològica és més desfavorable fan una pausa (tècnicament diapausa), es a dir, hivernen. I la majoria de voltes ho fan en la fase de pupa (pot parar-se la metamorfosi i així el consum d'energia és molt baix), encara que, algunes ho fan en la fase d'adult (han d'estar molt quietes i a llocs resguardats). D'aquesta forma, en arribar la primavera trenquen la diapausa, i tornen a reproduir-se amb major celeritat, omplint Peníscola en companyia dels turistes. Si, si, que les persones i les mosques tenim els mateixos gustos, bon clima i bon menjar.

Per acabar, si voleu llegir alguna coseta més sobre les mosques, ací teniu la biografia d'una mosca del vinagre (Drosophila melanogaster), aquella que s'utilitza als laboratoris i que sovint veiem quan la fruita i les creïlles quan es podreixen. L'autor és l'últim premi planeta de literatura, Juanjo Millás.

http://dl.dropbox.com/u/2663624/Biograf%C3%ADa%20de%20una%20mosca.pdf

Bé, espere que ara que les coneixeu un poc millor, les estimeu una miqueta també.