divendres, 30 de setembre de 2011

Te porto un fòssil de tortuga!

Ja sabeu què passa quan un “organisme” surt de la letàrgia, no? Efectivament, que li costa agafar el ritme. Doncs això és el que m'està passant ara mateix (i més, a les hores en què m'hi poso), que sembla que no trobo les paraules per encetar aquest nou blogocurs acadèmic. La falta de pràctica després de tres mesos de parada blogològica. Però no podiem deixar passar més temps: la gent m'ha arribat a parar pel carrer per preguntar-me si el bloc continua!!!
Sí, sí, continuem estant aquí. Estem vius i algun nou projecte tenim pel cap. De moment, n'avancem un, ja que aquest curs m'he proposat personalment donar més cabuda a la participació de l'alumnat. Així doncs, veureu que periòdicament l'alumnat de 1r de batxillerat de Ciències del Món Contemporani publicarà notícies científiques comentades. De moment, n'hi ha una que ja està al forn, però que encara no està cuita del tot. A veure quan acaba la cocció i estrenem la secció!
I com que continuo un poc espessa, passo a proposar-vos un repte científic (secció que comença a ser un clàssic i que mantindrem amb especial cura i molta estima). El repte, però, en aquest cas serà visual. No estava previst, de fet l'ha proposat (sense ell saber-ho) un alumne de 1r d'ESO que avui m'ha portat ni més ni menys que 3 regals (quina forma més bonica -no trobo un adjectiu més adequat- de començar el curs!) El primer estava viu, i forma part del projecte que hem començat en aquest grup i que hem batejat com a L'hàbitat del bitxo bola (engresca, eh!). Vos anirem informant de com evoluciona l'experiment – ara estem en una incipient fase de disseny. El segon obsequi ha estat una petxineta que ha entrat a formar part de la col·lecció del laboratori (gràcies, Jordi, per classificar-les en el seu moment). Crec que hi ha una foto d'aquesta col·lecció per algun menú lateral del bloc.
I ara ve el tercer regal i l'objectiu del primer repte del nou curs. Mireu atentament i a vore què hi veieu:


M'ha dit que ha trobat aquesta curiosa pedra en un barranc de Benicarló. Perdoneu, però les fotos les he fet de pressa i corrents i no hi he posat l'escala, però la llargada màxima no arriba als 10 cm. L'alumne, tot orgullós, m'ha dit: te porto un fòssil de tortuga! Jo li he comentat què en pensava però no us ho diré, com a mínim fins que no passe un temps, perquè els que heu de dir alguna cosa ara sou vosaltres. Esperem que no us coste tant com a nosaltres despertar de la letàrgia. Que torne l'activitat al bloc!