dijous, 27 d’octubre del 2011

Per què la mosca no s'estampa?


"Hola, som els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Terra Alta (Gandesa). Fa dies que a la classe de ciències de la Cinta va sorgir una pregunta curiosa mentre estudiàvem el moviment. No us heu preguntat mai com  una mosca que va volant dins d'un cotxe que va a 120 km/h s'aguanta al vol si en realitat no pot volar a tanta velocitat?. Per què no s'estampa (empotra, empastra,...) contra el vidre?. Com pot volar?. També tenim el dubte... si el cotxe frena, nosaltres ens movem, però a la mosca que li passa?, es queda quieta?. 
I per això hem tingut la idea de preguntar-ho aquí, a veure si vosaltres ho podeu resoldre i ens oblidem ja, que pobra mosca... la tenim agotada de tanta volta. 
Esperem que ens doneu una bona resposta, ens donarà una bona alegria. Gràcies."

Aquesta és la unió per fragments de 8 o 9 textos diferents (il·lustració inclosa) dels alumnes de Gandesa. Jo sols he fet copiar i pegar, no he afegit res. 
Ja veieu que açò ja no para, i crec que Rosa, Cinta, Carme, Manolo, Pedro, jo... i qualsevol altre profe de ciències que participe al bloc, estaran molt contents de veure que vosaltres, alumnes de diferents instituts, que ni tan sols es coneixeu comenceu a agarrar el bloc pel mànec. Perquè li faltava el més important, la vostra participació. Així que ara que l'heu agafat, no el solteu. Llegiu, proposeu, comenteu, critiqueu, ... però estigueu, que ve l'hivern i farà fred per quedar-nos sols. 

Fins ara.


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Resposta al brrrrr, poooop, shhhh

Toc, toc,... es pot?, perdoneu ja sé que arribe un dia tard, però he fet la feina (tinc el justificant dels pares).
Bé, bé, realment estic bocabadat per la participació. Del Sud, del Nord, de la costa, de l'interior, del Barça, de Miami, de....
Però anem a l'all, a la resposta del repte. Ja sabeu que la telenovel·la volcànica de El Hierro ha pasat el seu punt àlgid, però sense haver cesat totalment. La gent ha tornat a les seues cases perquè els gasos de sofre (olor a ou podrit) i el risc d'erupció perillosa s'han reduït. Malgrat això, tot el conjunt de l'erupció ha creat una nou volcà submarí d'uns 100m d'altura, es a dir, que de moment ni molt menys s'ha creat una illa nova com va passar a Islàndia l'any 1963 amb la creació de l'illa de Surtsey.


En quant a les vostres respostes, en general estan més que bé. Sincerament, pensava que tant de shhh, brrrr, ... us embolicaria, però no. La Cristina va posar el llistó alt parlant ja de pressió, gasos,... , però al mateix temps us ha donat alguna idea. D'eixa forma molts altres com els alumnes de La Pineda (Ainoa, Dori, Xènia, Marielena, Sukaina, Tamara,...) i l'Ivan de Miami, també correctament, heu relacionat l'acumulació de pressió a la cambra magmàtica del volcà amb els terratrèmols. La resta heu aportat la sal que faltava, vull dir, la relació entre els succesos i els sorolls que jo vaig escriure. De fet, el repte es tractava d'això, i així molt bé Isabel i Victòria de Peníscola i Guillem de Gandesa, i especialment, Jose Martos que ha analitzat els sorolls, un a un, intentant assignar un fet geològic a cadascun d'ells.
I pensareu, però quina és la resposta?. Doncs, com moltes voltes hi ha tantes possibilitats com interpretacions dels sorolls.  Com jo ho vaig imaginar, era un paral·lelisme entre un volcà i una ampolla de cava, si la sacses s'acumula pressió dins, al volcà s'acumula també (però sense sacsar). El brrrrrrr podria ser el soroll dels terratrèmols (trencaments) produits per tanta pressió sense eixida (un indici d'una possible erupció). El pooop és el soroll del tap de l'ampolla i seria també l'inici de l'erupció al volcà al sortir el magma per una zona de baixa pressió (segurament afavorit pels trencaments/terratrèmols previs). I finalment, el shhhhh seria el so que emet la bromera del cava i paral·lelament al volcà il·lustraria com la lava surt poc a poc.
Ja veieu que tot ho havieu escrit també vosaltres, solament heu de trobar la manera de ser clars i seductors escrivint. Així que enhorabona a tots i totes.
Per cert, Jonathan, com diuen al teu poble "sossegat" home, no cal que sigues tan expressiu i respecte a la resposta del canvi climàtic, en fi... ja saps no?.

I enllaçant amb els terratrèmols, ja sabeu que a Turquia n'ha hagut un de gros i he pensat que potser voleu informar-vos millor al Centre Sismològic Euromediterrani (ací també), o com sempre a l'IRIS americà. Fins i tot, per als més frikis, ací teniu un enllaç turc
Molta de tota aquesta informació us pot quedar gran, però solament pels mapes ja val la pena.

I sense més em despedisc anunciant-vos que el nou repte ja el tinc ací. No l'he fet jo sinó els alumnes de 2n d'ESO de l'IES Terra Alta de Gandesa. Però, si em disculpeu el pujaré demà que els ulls em fan roda.

Adeu i fins demà.





dijous, 13 d’octubre del 2011

Un brindis per El Hierro

Noooooo, no la sacses, brrrrrrrrrrr, poooop !!!!! shhhhhhh!!!!. 
Doncs sí, estem de cel·lebració i amb cava. Què celebrem?, una erupció de coses. Primer que res l'inici de curs tan impetuós que Rosa i vosaltres li heu donat al bloc (benvinguts als primerencs peníscolans); segon, que el bloc comença a universalitzar-se més (gràcies als alumnes de Miami-platja i als de la Cinta de Gandesa); tercer, que feia al voltant de 40 anys que no hi havia cap erupció volcànica a les Illes Canàries;... 
I ací ens parem, i més que informar-vos, el que faré serà donar-vos les eines per a que ho feu vosaltres (els de Miami ja sabeu que estic un poc pesat amb això de què mastegueu vosaltres i no jo). 
Com tots sabeu El Hierro està tenint un episodi volcànic apasionant des del punt de vista geològic i podeu fer un seguiment diari a l'Institut Geogràfic Nacional i a més, ací us deixe un gràfic elaborat per El País que té alguna mitja veritat, però que és prou concís.


Amb tota aquesta informació, ara podem tornar a la metàfora del principi... Noooo, no la sacses, brrrrrrrr, poooop !!!, shhhhhhhh!!! 
Què vol dir aquesta frase i quina relació té amb l'episodi de El Hierro?. No sé si s'enten, ja m'ho direu, però aquest és el nou repte setmanal.  A veure qui ho pot explicar millor. 

Perdona Rosa, no t'ho he comentat, ha sigut pensat i fet.

Fins ara xicones i xicons.



Ser o no ser un fòssil...

No anem a donar abast si la participació al bloc es manté a aquest nivell durant tot el curs! No cal dir que estem més que agraïts per la dedicació mostrada. Esperem que això no siga (com diuen en algun poble) sortida de cavall i parada de burro, però estem convençuts que no serà així, perquè les noves generacions arriben fortes. Com diu Jordi, ens espera un blogany molt intens.

I passem al que de veritat us interessa. Com diu Rosa Urquizu en un dels comentaris, "anem a seguir el joc d'investigar i saber més coses!"

Començarem dient que en la resposta a aquest repte té més importància la manera en com heu reflexionat i observat i buscat informació, que no trobar el veritable origen de la roca en qüestió. Anirem fent referència a tots els comentaris que heu anat deixant, indicant si han estat més o menys apropiats i si han ajudat a trobar una solució raonada.

Hem de vigilar molt a l'hora de fer afirmacions o negacions, sobretot si no som especialistes en la matèria (que és el cas de tots nosaltres). Cal vigilar el llenguatge i utilitzar les paraules més apropiades en cada context. En ciència no es poden dir les coses a la babalà – no, si es vol trobar la veritat. Així doncs, Àlex diu que "NO és una pedra" (en majúscules) i Agustín i Vicent neguen rotundament que es tracte d'un fòssil. Aquests comentaris no deixen de ser opinions, res més, perquè no els acompanyen de cap observació concreta (ja ho remarca Luna Amaya en un altre comentari). A més, Àlex, el concepte “pedra” és molt genèric: tant les roques com els minerals (com els fòssils que estan fets de roques i minerals), són pedres.

Passem ara a les observacions que heu fet. Això sí, el que hem d'evitar si es vol ser un/a bon/a observador/a és deixar-se dur per la imaginació, ¿com sinó ha arribat Andrei a veure restes de petjades d'animals o d'insectes en aquesta roca? Jose ha buscat tortugues fòssils per internet, i es veu que sí que ha vist certa semblança. Guillem de Gandesa diu que la pedra també li pareix un fòssil. Fins i tot Andrea li ha vist el forat del cap (no s'haurà deixat dur per la seva imaginació, també?). Saray ha observat que “està tapat pels dos costats”.  Isabel també diu que els forats s'han tapat amb terra. Suposem que voldrà dir els forats per on treuen les potes?
Lucia, en canvi, diu que ha vist fotos de fòssils i que no s'assemblen; i Eloi diu que alguns es pareixen i alguns altres no. Comprovem, per tant, que les observacions no us han portat a cap conclusió en comú. Aquí teniu un enllaç amb una col·lecció de fotos de fòssils de tortuga.

Potser haguera fet falta buscar què s'havia de mirar. Per classificar les tortugues vives s'usen paràmetres com la coloració del cap o de la closca, factors que no es conserven en els exemplars fòssils, però la geometria de les plaques de les closques sí que es conserva i té un patró més o menys constant, cosa que no s'observa en la nostra mostra problema (primera dada per començar a pensar que no és un fòssil)

Respecte a la forma dels fòssils de tortuga, algun dels comentaris afirma que si són allargats i plans (Eva) i Víctor, de Miami Platja, es pregunta precissament si els fòssils no han de ser tots plans. Doncs ja heu pogut comprovar en les fotografies adjuntes que de formes i tamanys n'hi ha per a tots els gustos. I si és per generalitzar, els caps de fèmur fòssils de dinosaure no en tenen res, de plans. Mireu sinó aquests trobats a Morella:
Jaciment d'ossos de Sant Antoni la Vespa (Morella)
www.morella.net

Un detall en la informació que vam donar ha passat desapercebut per tots menys per Andrei, que comenta que la pedra la van trobar en un barranc de Benicarló, segons ell per on passava un riu. No és cap tonteria. Si mai teniu cap dubte sobre si heu trobat un fòssil o no, fixeu-vos bé i anoteu amb detall el lloc on l'heu trobat. Els paleontòlegs especialitzats troben molts fòssils precisament perquè saben on anar a buscar-los. No en totes les capes de sediments hi ha fòssils, i menys de tortuga. Segons informació de la Societat Americana de Paleontologia, les primeres tortugues van aparèixer a finals de Triàsic. Caldria comparar-ho amb l'antiguitat dels materials de la zona on es va trobar aquesta roca. Aquest barranc de Benicarló, ho podem afirmar, no és zona de fòssils (una altra dada que ens ajuda a descartar la hipòtesi que es tracta d'un fòssil).

Molt bona l'observació sobre els colors o tonalitats que té la pedra (com ha fet Eva i Eloi). En realitat, aquesta informació ens ajuda a determinar (encara que no sempre ho deixa clar) la composició mineral. En aquest cas, els colors rojos o rosats indiquen que hi ha ferro en la seva composició, i els tons verdosos que assenyala Eva fan pensar que es tracta d'un mineral anomenat limonita i que es forma per alteració d'altres minerals ferruginosos.
I quin color tenen els fòssils? Estel diu que són més clars. Bé, en realitat, poden presentar molts tipus de coloracions; el color pot ajudar a determinar el mineral que forma la roca (o el fòssil) però no diu res sobre l'ésser fossilitzat (si és el cas).

El procés erosiu (com diu Andrea Rodríguez) també ha participat en la formació d'aquesta singular pedra. Cal pensar que originàriament, no tenia aquesta forma i, si s'ha trobat enmig d'un barranc, l'aigua l'ha anat erosionant, aconseguint aquesta forma arredonida.

Per a que es forme un fòssil han de passar, efectivament Rosa, molts d'anys. Per això comentes que potser es tracte d'una pedra antiga. Però, què és una pedra antiga? Sembla que, per a tu, és més jove una pedra antiga que un fòssil? Doncs bé, els fòssils han de tenir com a mínim 10000 anys d'antiguetat i les roques -uf, les roques!-, n'hi ha de més antigues i també de menys. Penseu que estem parlant de temps geològic, un poc diferent a l'escala de temps que més dominem, la de la vida humana (posem, estirant, 100 anys!), o el temps que ha quedat registrat en la història (estem a l'any 2011 més uns pocs milers més d'anys abans de Crist) – tot poca cosa comparada amb l'escala geològica.

I, finalment, tenim el comentari d'Eva (i també d'Estel i Vicent) que afirmen que es tracta d'una roca sedimentària. Hem trobat a faltar el per què d'aquesta afirmació, sembla que més encertada. Veritablement té més aspecte de sedimentària, però sobretot pel tacte (sentit que no es pot experimentar virtualment), ja que la seva superfície rugosa semblava com la sorra compactada de la platja.

Potser podem arribar a la conclusió de Victòria: "la veritat, Rosa, és que no sé què dir-te!" Però sí que hem aconseguit descartar possibilitats i acostar-nos a allò més probable. 

I ara ve l'as que teníem amagat a la mànega (no hi ha res com recórrer als especialistes en cas de dubte): ens hem posat en contacte amb Manolo García Sanz, germà de la nostra estimada "conserge", Chelo, i gran especialista en fòssils. El vam convidar fa tres o quatre anys a fer una xerrada al centre; potser va sent hora de tornar-lo a convidar.

El nostre assessor científic (moltíssimes gràcies, des d'aquí) diu que la nostra mostra es correspon a un mineral, una massa limonítica ferruginosa formant nòduls en concrecions i molt erosionat. Molt probablement sigui d'un jaciment on hi ha aquest tipus de nòduls a Cervera i que haurà baixat per la Rambla fins al lloc on l'han trobat.

Sembla, que les nostres averiguacions no s'apartaven tant de la realitat, no? Però tant si hem encertat de ple com si no, el més interessant ha estat el camí.

I parlant de camí, mentre buscàvem informació sobre tortugues, fòssils, minerals, ... ens hem trobat amb un concurs de contes al que us convidem a presentar-vos. L'organitza l'Institut Català de Paleontologia, i té per nom Històries Fòssils. Amb l'interés que heu demostrat, no dubteu a participar-hi!

Deures per a l'alumnat de Biologia de 4t d'ESO

Aquí teniu les fotos de la simulació d'una erupció volcànica que hem fet amb l'alumnat de Biologia i Geologia de 4t d'ESO.
Ara és feina d'ells i elles explicar el procès, què són i què representen cadascuna de les capes que es veuen a la fotografia, i quines semblances i diferències té el model amb la realitat.
Us esperem!