dijous, 12 de maig del 2011

Com les pelis d'abans

Estava avorrit a classe de matemàtiques mirant el cel, quan vaig veure uns núvols. Mirant i pensant en ells... "són blancs!!!!", aleshores vaig pensar... "no són tots iguals!. He vist grisos, negres, i fins i tot, alguns pasen de blancs a negres".
Així, la meua pregunta és la següent: per què alguns núvols són blancs i altres són negres?

Espere que contesteu.


OSCAR PASTOR NARANJO
1rESO C
IES Maria Enríquez (Gandia)

9 comentaris:

  1. Molt bé Óscar, és el primer repte redactat per un alumne íntegrament (amb assessorament ortogràfic això sí).

    Ara a contestar gentola.

    ResponElimina
  2. Supose que perque estan molt carregades de gotetes d'aigua, i per tant, la llum que arriba al núvol no el pot atravessar. És a dir, el núvol filtra la major part de la radiació.

    ResponElimina
  3. ... parlava del núvols foscos

    ResponElimina
  4. Quan una radiació incideix sobre partícules de tamany igual o menor al de la seva longitud d'ona (com és el cas de l'oxígen, nitrogen, ozó, etc.) part d'aquesta radiació interacciona amb el núvol electrònic d'aquest àtoms o molècules.

    I si recordeu això ocasionava una reemissió de llum, la magnituda de la qual depenia de la longitud d'ona de la radiació emesa (com menor la longitud d'ona més radiació es reemetía i això ens servia per justificar el color blau del cel)

    Però què passa si la radiació solar que entra a l'atmosfera no es troba amb partícules de tamany igual o inferior a la seva longitud d'ona, sinó amb obstacles d'un tamany superior...diguem...amb gotes d'aigua...i ja posats....amb un cúmul de gotes d'aigua suspeses a l'atmosfera producte de la condensació del vapor d'aigua provinent de la superfície terrestre....altrament conegut com a núvol?

    El que passa es que la radiació solar no és absorbida com en el cas anterior sinó que rebota contra les gotes d'aigua del núvol sense perdre la seva energia inicial (el que coneixem com a xoc elàstic). Per tant, la llum blanca (suma de totes les longitud d'ona) que ens arriba del sol, quan travessa un núvol, rebota contra les gotes d'aigua i arriba directament a la superfície terrestre sense patir dispersió Rayleigh, és a dir, que ens arriba tan blanca (o quasi tan blanca) com ha entrat a les capes altes de l'atmòsfera.

    lahcen jaad

    ResponElimina
  5. wiliam roda
    peque alguen esten carregades de aigua i altres no

    ResponElimina
  6. El que passa es que la radiació solar no és absorbida com en el cas anterior sinó que rebota contra les gotes d'aigua del núvol sense perdre la seva energia inicial (el que coneixem com a xoc elàstic). Per tant, la llum blanca (suma de totes les longitud d'ona) que ens arriba del sol, quan travessa un núvol, rebota contra les gotes d'aigua i arriba directament a la superfície terrestre sense patir dispersió Rayleigh, és a dir, que ens arriba tan blanca (o quasi tan blanca) com ha entrat a les capes altes de l'atmòsfera.

    ResponElimina
  7. las nubes son blancas cuando el sol le da mucho luz y cuando no esta casi cargado de agua.Y cuando están negras o grises, es que están llena de agua y el sol no traspasa la luz

    Gabriel

    ResponElimina
  8. Vaja talla i pega, eh?. Però bé, com a mínim heu participat més del que pensava xics. Gràcies.

    ResponElimina
  9. Bé, la veritat és que entre uns i altres heu respost bé el repte. Els alumnes del PAE han explicat bé que quan els núvols tenen poca càrrega d'aigua la llum travessa blanca fins els nostres ulls. És a dir, sense desviar-se practicament cap longitud d'ona (cap color) com sí que passa quan la llum travessa els gasos de l'atmosfera donant el color blau del cel (es desvia la longitud d'ona del blau).
    Per altra banda, Carme ha respost bé dient que si un núvol té massa càrrega d'aigua absorbeix la llum però no la deixa passar al seu través ( o la deixa passar en menor quantitat). Aleshores, es veu més fosc.
    Óscar açò ho havies de contestar tu eh?

    ResponElimina