dilluns, 10 de gener del 2011

Enganxa't de nou al bloc

Feliç any nou a tots i totes !!!!!. Ja s'han acabat les blocances !!!!!. No se si han vingut carregats o no, però segur que ara esteu més descansadets, eh?.
El bloc ha estat una miqueta paradet (nosaltres també tenim família i amics que feia temps que no veiem), però avaluació nova, vida nova. Així que anem a retornar amb la rutineta del repte, encara que amb un xicotet canvi que mantindrem si funciona (això dependrà de vosaltres). La novetat és que el reptes aneu a proposar-los vosaltres. Sí, sí, tots tenim preguntes de vida diària que la ciència potser les explique.
Però la part més complicada és saber com fer-ho, és a dir, com redactar-ho atractiu per al lector, com buscar imatges interessants per endolcir l'escrit. Teniu com a model tots els reptes de la primera avaluació, i no passa res si al principi copieu idees per saber com començar o com expressar-vos (la primera part d'un aprenentatge sovint és copiar, després cadascú ja desenvolupa els coneixements per si mateix). A més, no cal fer escrits molt llargs al principi.
Algunes pautes:

- Un bon títol.
- Un bon començament i un bon final.
- Una imatge atractiva
- Si es pot adequar el repte o l'escrit a la data, millor (Ex. el repte de les estreles de neu a l'hivern,...), però no sempre es pot.

Per a cercar imatges interessants, entreu al "google imatges" i escriviu la paraula clau del repte (en anglés hi ha més varietat). Si voleu trobar ilustracions com les que pugem nosaltres, sols heu de posar "ilustración" (o illustration si ho feu en anglés) al costat de la paraula en el cercador. De totes maneres, no patiu per la imatge, jo puc trobar una.

Així que si voleu i teniu ganes aquesta part del bloc és íntegrament vostra. Sols heu d'enviar els escrits al correu cienciesapeniscola@gmail.com i Rosa o jo ja els pujarem.

De moment, començarem l'avaluació amb un repte per enganxar-vos de nou. Sí, sí, aquest repte del senyor Isidre Mas Magre enganxa, i si no em creieu, mireu la fotografia.
No heu pensat mai, perquè el superglue no s'enganxa a les parets del tub, però si que ho fa als vostres dits a l'eixir?.
Doncs així encetem l'avaluació, amb un nou repte, una nova proposta i la visió posada en unes vesprades cada volta més lluminoses.

Ens alegrem de sentir-vos de nou.

9 comentaris:

  1. Un repte que enganxa, sí, sí. He enllaçat el bloc als meus alumnes de 1r de batxiller, ells tenen l'opció de fer un a un treball i he ficat este i d'altres de mostra. I potser també s'animen a participar als reptes! Sana competència!

    Manolo Sánchez Prinetti
    IES Jaume II El Just
    Tavernes de la Valldigna

    ResponElimina
  2. No cal dir que el que proposa el repte no pot contestar-lo fins el dilluns de la setmana seguent. Obvi, no?
    Ah! I proposar-lo i redactar-lo es comptarà en la nota de procediments, que ja té mèrit!
    Au "pos", a l'atac alumnat!
    (per cert, quin orgull tenir seguidors des de les comarques de València fins a les de Barcelona!)

    ResponElimina
  3. Bé, vaig a vore si animo a algú a contestar, que encara esteu de vacances!!!
    Isidre, jo no sé la resposta i tampoc l'he buscada, només tinc una idea pel cap al respecte i vaig a vore si l'encerto.
    Crec que el contacte del producte amb l'aire tindrà alguna cosa a veure amb l'acció del superglue. El deuen envasar en condicions del buit i, en sortir del tub i entrar en contacte amb l'aire (o amb l'oxigen en concret) alguna substància deu reaccionar químicament i convertir-se en una altra amb propietats "enganxoses".
    Espero un poc de debat abans de la solució d'Isidre.
    Au, desperteu!!

    ResponElimina
  4. Jo no diré res de moment, però crec que ja sé la resposta, la tinc a un llibret la mar de pràctic que es diu "CIÈNCIA A UN EURO".
    Va peníscolans, tavernencs, adrianins,...

    ResponElimina
  5. Jordi te la resposta correcta, per que jo també vaig trobar-la en una web que mencionava eixe llibre, i Rosa ho ha acertat dient que el que activa el superglue es un es algun component de l'aire, però no l'oxigen. Per que si fora el oxigen... Estaria molt bé quan encara no has obert el envase i esta al buit, però que passaria una vegada l'obres?.

    Adéu i avore si algú s'anima a contestar.

    ResponElimina
  6. Espero que estigueu celebrant Sant Antoni, perquè per aquí ningú desperta!
    Vaig a vore si acabo d'arreglar jo la resposta d'aquest repte (i així em guanyo un positiu!):
    Jo pensava que el gas que activava el superglue era l'oxigen per la seva elevada capacitat de reacció química. Pel que ha dit Isidre, no ho és perquè deu oxidar el producte i, per tant, potser li fa perdre propietats (?). No crec que siga el nitrogen perquè és molt inert (li costa reaccionar químicament, té poca activitat), per tant, em decanto cap al diòxid de carboni (o potser el vapor d'aigua?). Bé, no ho tinc clar (es nota, no?)
    I una vegada obres l'envàs, penso que si el tanques bé, l'aire no entrarà cap a l'interior i el superglue no té perquè deixar de ser útil per a usos posteriors.
    I ara sí: Isidre, a partir d'aquest moment pots deixar la resposta quan tu vulgues. Ara que, si vols esperar que passe Sant Antoni i algú més hi digue la seua...

    ResponElimina
  7. Estic intrigada... I la resposta?

    Rosa

    ResponElimina
  8. Veig que ja me reclamen la resposta per tots els costats... Ahí va:

    El superglue quan esta dins el seu tub esta inactiu, però quan surt del tub entra en contacte amb un component del aire (la humitat) i per això s'enganxa als dits ràpidament per que tenen molta humitat, per tant fan que el superglue s'active més ràpid.

    ResponElimina
  9. Molt bé, molt curiós que el vapor d'aigua de l'aire active la polimerització del superglue. Què passaria al desert?.
    Bé, demà si puc formule altre dels reptes que ens vas enviar Isidre (el del boli bic). Ja saps que millor seria que m'enviares tú la redacció, però bé.

    Au.

    ResponElimina