- No, solament els ajude amb els deures i els dubtes de totes les assignatures, per què? - vaig respondre jo.
- No, por nada,... es por si conocías una forma de multiplicar sin usar las tablas. Creo que es método azteca, pero no estoy segura.
- Sí?, un moment. Adeu Adrian, demà més !!!!. Ara ja estic, explica'm.
Doncs no estic segur si és un mètode azteca o xinés com diuen molts a la xarxa (no està gens clar), però del que sí estic segur és que la dona que treballa netejant a les vesprades a l'insti mentre jo faig classes de repàs té una curiositat, si més no, una estima per la ciència.
Entre profes i alumnes del nocturn hi ha prou gent a l'insti per la vesprada. Estan però no estan. Em senten però no m'escolten. Pels corredors els profes del nocturn em miren somrient, això sí, amb una mescla de compassió i desofegament per una feina que els aborronaria "tornar a fer", em veuen com un jovenívol mestre de classes de "repàs"; els alumnes del nocturn ni em miren, alguns treballen, tots estudien, no tenen temps per a pensar.
Però el que no saben tots ells és que fins ara, a banda de Pep (l'educador social) i els 30 o 40 fragments de realitat social que compartim, ningú m'havia sorprés com ella, Maria, la dona de les multiplicacions azteques.
- Si te enteras de alguna curiosidad como esta, ¿me lo dirás? - va dir abans d'anar-me'n.
Ja no estic sol, em dona igual que la bata siga blava i els guants grocs, després de quatre mesos ja tinc companya de departament.
Sempre dic que la ciència té molt a vore amb la poesia, per molt que alguns puguen pensar que la poseia i la ciència son incompatibles.
ResponEliminaAra veig que tinc raó, i que els teus alumnes tenen molta sort de tindre un poeta com a profe de repás.
Grácies per tot, en nom de tots els visitants mandrosos i/o massa tímids per deixar el seu comentari.
Sefo