dijous, 25 de novembre del 2010

No solament ciència

Vaig pensar moltes possibles entrades per denunciar hui, dia contra la violència de gènere, una situació que..., en fi, vaig a ser com més còmode estic, optimista i positiu.
Així, aprofitant el repte de la setmana, he decidit pujar-vos un vídeo on el protagonista és un cargol. O una, perquè tots sabeu que els cargols són hermafrodites (parts de la vida són mascles, part femelles). Una vida on els gèneres no són rols, sinó formes sexuals intermitents.


Hi ha moltes formes d'estimar sense violència, totes vàlides.

Feu el cargol, no marqueu el rol.

I per dir-vos adeu, a les xiques us deixe un vídeo musical molt positiu que segur que coneixeu.



dimecres, 24 de novembre del 2010

Gràcies

Més impressions de la classe de ciències...

La classe de biologia la tenim 3 voltes a la setmana i cada dia és un cas.
Estos últims dies, hem anat mirant fotografies que sortiran a l'examen, a l'avorrit examen que tindrem que fer..... Cada company veu les fotos i qui no conta un acudit sobre la foto, conta anècdotes o també, tant es val, ens dediquem a fer conillets amb els dits per a que en el projector es veja a la paret.
Sempre hi ha comentaris que diuen "A quina hora acaba la classe? Vaja avorriment de tema... I tenim que donar açò?"
Per molt que siga avorrit el tema, les classes de biologia estan molt bé, tenen salsa quan n'ha d'haver, però ens fiquem seriosos quan cal.
NEREA JORGE

dilluns, 22 de novembre del 2010

Caragol treu banya... la, la, la, la, la!

Hola, gent, com va la ciència?
La setmana passada es va celebrar la setmana de la ciència, i no és que aquí no la vulguem celebrar, sinó que l'estem celebrant totes les setmanes, gràcies a l'interès que demostreu i a la vostra participació (de la que estem molt orgullosos!). Esperem continuar celebrant-ho!
Bé, sense més preàmbuls, ja està aquí el repte d'aquesta setmana! I tornem un poc als orígens. M'explico: us tocarà “experimentar” per a arribar a la resolució del repte, patint-ho (o no) en les vostres “carns”. La pregunta és: en quin temps pot un caragol recórrer la distància que hi ha entre la finestra del bar i la paret d'enfront del pati de l'institut? Li suposem una velocitat constant i una trajectòria recta (moviment rectilini i uniforme). Els més espavilats ja hauran comprès que aquest repte està dedicat a l'alumnat de 2n d'ESO, que estan estudiant cinemàtica en aquests moments.
Pot contestar tot el món, com sempre i, per tal de no excloure ningú, siga habitant habitual del centre o no, poden haver condicions alternatives: temps que invertirà el caragol per a creuar un camp de futbol reglamentari, temps que li costaria d'acabar una marató...
No oblideu explicar el procediment seguit per a resoldre-ho ;-)
Au, a mesurar i calcular!

diumenge, 21 de novembre del 2010

Resposta al repte "la malària de Drogba"

Mua, mua,... adeuuuuu!!!!. Perdoneu, estava despedint-me, que aquest cap de setmana tenia visita familiar. Ja sabeu que som animalets socials, i igual que per als altres primats, les relacions de família són una fabulosa necessitat.
Bé, tornant al repte, aquesta setmana no hi ha massa a dir, ja que heu trobat les errades periodístiques ràpidament. En efecte, com molt bé exemplifica Meritxell, no podem parlar de virus bacteriològic; i com bé diu Aurèlia, tampoc podem dir que la malària la produeix un virus, sinó un protozou paràsit que viatja de cos a cos en Mosquito Airlines.
Podriem deixar-ho ací, però quan vaig trobar la notícia de la malària de Drogba a El País, vaig buscar la notícia en altres diaris estatals com El Mundo o l'esportiu Marca, i ja veieu, l'atac dels clons, vull dir, la mateixa errada a tots. Però...., "no se vayan todavía aún hay más". Sí, sí la meua hiperactivitat no diagnosticada, em va fer buscar la notícia també als diaris internacionals: The Independent (Anglaterra), The Telegraph (Anglaterra), i fins i tot, al Times Live (Sudàfrica). I què?, clavada de pota científica planetària dirien alguns.
Doncs sí, sí, quina casualitat, no?, estareu pensant. No, no és cap casualitat, sinó que els científics han demostrat que tots els periodistes tenen un virus (o una bactèria dóna igual), que els fa coordinar-se a l'hora de rebre, procesar i redactar les notícies. Eixe virus, que comença a estendre's perillosament per la societat (a vosaltres us he vist molt afectats) té diferents noms en funció de la localització: mandra, perea, laziness, o com diuen al meu poble, gossera.
M'explique, els periòdics, per obtindre informació de moltes notícies, acudeixen al que s'anomenen agències de premsa. Sovint una mateixa agència de premsa passa la notícia a moltíssims mitjans de comunicació, i aquestos la repassen bé (jijijijij), i la redacten per a la seua publicació. Així, si hi ha una errada, aquesta la tenen tots, com una bactèria (o un virus dóna igual). Però no passa res, perquè hem dit que les notícies les repassen bé, no?.
Al nostre cas de Drogba, l'errada primera la fa Carlo Ancelotti (ell té dret a equivocar-se), entrenador del Chelsea, quan a la roda de premsa parla de virus referint-se a la malària. I ací trobem el primer cas de perea, perquè els de l'agència de premsa ni es preocupen per comprovar si la malària és un virus o un elefant. Així l'agència passa la notícia als periòdics, que com ja estan afectats per la perea, tampoc fan la comprovació (una excepció, The Times no parla ni de virus, ni de protozou,... no es vol xafar les mans). Finalment, arriba a nosaltres, que a banda d'estar infectats de perea, tenim altres infeccions, com és la sobreinformació. Sols ens faltaria haver de corregir les notícies.
Bo, espere no haver sigut massa pesat, però la casualitat de trobar açò, a mi em va sorpendre molt. I que ningú s'enfade per la vinyeta.
Ah!!!, una última coseta, a partir d'ara podem encetar una nova secció del tipus "errades científiques a la premsa". Així si trobeu alguna errada ens la passeu i la penjarem, val?. Aquest seria un dels tractaments contra la mandra.

Au gentola, vaig a saciar un dels instints més primaris.... A berenar.

dilluns, 15 de novembre del 2010

La malària de Drogba

Atencioooooooooooó !!!!! Últim minut, corre la banda Malouda per al Chelsea, centra perfecte a l'àrea xicotetaaa, Drogbaaaa....., no li ha pegat al baló !!!! Sembla ser que no està fi el davanter. Era d'esperar, després que el club comuniqués que el jugador ha estat patint malària les últimes setmanes. I final del partit !!! .
Veritat que açò no sona a repte científic?. Doncs sí, l'altre dia, al llegir la notícia de la malària de Drogba, vaig ser conscient que la premsa necessita correctors científics més professionals. Aleshores, en qui vaig pensar?. Doncs en un conjunt de persones habituades a llegir ciència diàriament, gent que setmanalment resol dubtes científics, individus amb capacitat de redactar articles científics,... En fi, que vaig pensar en vosaltres.
Així, en aquest repte no formularé cap pregunta, sinó que us adjunte dos fragments de notícies reals (Marca i El País) amb errades científiques. Una de les notícies fa referència a la malària de Drogba, clar. L'altra no, però també necessita correcció científica. Com bé suposeu, el que volem és que trobeu les errades i les comenteu amb tots nosaltres.
En la resolució, ja veureu com posareu en evidència no sols a aquest dos mitjans.

Salut correctors i correctores.

dijous, 11 de novembre del 2010

Resposta al repte "el color marró de les fulles seques"

Ei, ei, que no pare el ritme del bloc, eh?. Ara ja estem en òrbita, no hi ha marxa enrere.
Bé, la resposta a la segona part del repte no té relació amb els pigments, sinó amb una substància que s'anomena lignina. Aquesta té la funció d'augmentar la rigidesa per al sosteniment del vegetal i la trobem a la paret de cel·lulosa secundària (que com acabeu de comprovar, no és totalment de cel·lulosa). La lignina és especialment abundant a les cèl·lules de les zones llenyoses.
Aleshores, quan comença el procés de caiguda de la fulla, com ja hem vist, algunes substàncies es van degradant, però en canvi altres com la lignina, van augmentant la seua concentració (mitjançant unes rutes metabòliques que jo personalment no entenc). Així, al temps de caure la fulla (a voltes abans), ja s'ha degradat la majoria de compostos, però altres com la lignina o la cel·lulosa encara romanen allà.
I per què el marró?. Molt fàcil, és el color de la lignina. Per tant, encara que la cel·lulosa estiga en major proporció, com que aquesta última és blanca, doncs el marró colorísticament domina. A banda, totes les fulles (ni totes les espècies) no tenen la mateixa proporció lignina/cel·lulosa, així que trobareu algunes més marrons que altres.
Per últim, la senyoreta Meritxell, encara que no ha respost del tot a la pregunta, si ho ha fet als dubtes que havia mostrat algun participant a la primera part del repte. Moltes gràcies Meritxell. A la resta supose que amb el que hi ha escrit dalt ho tindreu clar.

Fins el repte del dilluns !!!!!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Haití pateix els efectes de l'huracà Tomàs

L'huracà Tomàs continua provocant fortes pluges sobre Haití, República Dominicana i Puerto Rico mentre es desplaça per l'arxipèlag de les Bahames. Les torrencials pluges han causat, almenys, set víctimes mortals encara que estes xifres són provisionals.
Tomàs es cobrava la seua primera víctima, un home el vehicle del qual va ser arrossegat per les inundacions originades per la crescuda del riu Glace en la localitat de Duchiti, departament de Grand Anse (sud-oest).
L'huracà, de categoria 1, avança amb vents de 120 quilòmetres per hora i es pronostica que es debilitarà en menys de 24 hores fins a convertir-se novament en tempesta.
Haití encara no s'ha recuperat dels estralls causats pel terratrèmol del 12 de gener i afronta una epidèmia de còlera.
Ara que en termes relatius Haití ha escapat del perill, "hem de continuar vigilant", ha afirmat el president, René Preval en una al·locució des del palau presidencial.
Per la seua banda, l'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació de l'Ajuda Humanitària ha destacat la "sort" que ha tingut Haití, al resistir el pas de l'huracà amb relativa fermesa. 'Estem sorpresos per la sort d'aquesta vegada perquè, encara que les tempestes han sigut serioses, per una vegada Haití ha sigut afortunat', ha indicat l'òrgan.

He fet un resum d'aquesta notícia perquè crec que és prou interessant per a l'assignatura i a més està relacionat amb el temari que estem donat ara.
Espero que us agrade!
Elisabeth Simó (Biologia i Geologia 4t d'ESO)

Resposta al repte "canvi de color de les fulles" i segona part del repte


Hola amigues i amics, de lluny i de prop, de ciències i de lletres (ja no faré més al·lusió a aquesta distinció que no m'agrada), grans i menuts, sinònims i anònims (va, antònims també). Anem a donar-se pressa que les fulles no aguantaran molt més als arbres, i això és del pròxim repte.
Bé, reafirmant els comentaris d'Isidre, Àngel,... les fulles són verdes perquè tenen un pigment anomenat clorofil·la que es troba dins dels cloroplastos. Aquest pigment és fonamental per aprofitar l'energia del Sol durant la fotosíntesis. També teniu tota la raó quan dieu que hi ha altres pigments, amb altres coloracions (grocs, rojos,...). Aquestos són fonamentalment de dos grups: les xantofil·les (un tipus de carotenoids adosades a proteïnes dels cloropasts), que són les més abundants i donen coloracions que van del groc al roig; i els pigments antociànics (allotjats als vacúols i que també donen coloració als pètals i alguns fruits), dels quals hi ha moltíssims tipus i donen una gama de colors molt ampla, però destaquen a les fulles els rojos porpres tan espectaculars.
La funció de les xantofil·les és col·laborar en la fase llumínica de la fotosíntesi i actuar com a antioxidant. La funció dels pigments antociànics a les fulles no és clara, però es pensa que podrien protegir contra els rajos UV, i a més, també actuar com a antioxidant.
Ara que coneixem a tots els pintors, pensareu per què la clorofil·la es degrada i els altres no?. Quan una fulla inicia la seua senescència i acaba caent, tots els pigments acaben degradant-se (oxidant-se), però la clorofil·la és el que primer ho fa.
Ara podem deduïr algunes de les qüestions que heu vist als comentaris. Primer, la clorofil·la és fonamental per a la fotosíntesi; segon, la fotosíntesi, simplificant, és un procés que proporciona matèria orgànica ("aliment") a les plantes. Ací, un filòsof veuria una lògica clara: p implica q i q implica r, per tant, p implica r , on p és la clorofil·la, q la fotosíntesi i r "l'aliment". Així si no hi ha clorofil·la, no hi ha aliment. Això vol dir que les plantes hibernen? Es suposa que baixen el seu metabolisme al perdre les fulles, ja que com hem vist, al no tindre fulles, no poden produir o sintetitzar la mateixa quantitat de matèria orgànica ("aliment"). Però, encara així tenen uns requeriments mínims d'energia, que saciarien a partir de les reserves acumulades en forma de midó (la creïlla és un exemple d'estructura de reserva de midó) durant tota l'època d'activitat fotosintètica.
Bé, espere que s'entenga, perquè a voltes no m'entenc ni jo, i també que l'autor del Lazarillo de Tormes (és una brometa) quede satisfet amb la resolució de part de les qüestions plantejades (la resta amb la segona part del repte).
Ah!! i abans de formular la segona part, vull felicitar (faltes a banda) a Isidre i Àngel per la resolució del repte.
Espereu, vaig a beure, sinó jo també perdré les fulles.
Ja estic ací. Bé, la segona part del repte diu així: per què les fulles seques adopten una coloració marronosa?
Doncs res més, ah sí!!!. Escolteu, la teoria està molt bé, però la pràctica és insuperable, així que pugeu a la Tinença a veure els colors i les fulles caigudes, jo ací tinc la Font Roja (xovinisme alcoià). Si no podeu pujar, als parcs també es veu molt bé.
A veure si ara que el bloc creua fronteres s'animeu a escriure.



dimecres, 3 de novembre del 2010

Impressions a la classe de ciències

Uf! És dimarts però com si fóra dilluns. Què dic? Molt pitjor! Després de la “juerga” d'aquest pont això avui no ho podré aguantar.
Ostres, se m'ha oblidat fer els deures! I ara què li dic? Va, li diré la veritat, que sembla que avui està de bona gana i potser no me posa el negatiu.
- No, no els entenia.
Ara que no me diga de fer-lo jo, que de vegades es ratlla un poc i els fa corregir als que diuen que no els han entès. No té sentit, la veritat, però com de vegades sembla que s'il·lumina...
Salvada. Sort que sempre apareix el de sempre per a corregir. La veritat és que ens fa un favor a tots els altres.
Subducció, orogènia, metamorfisme... és com si portés mesos sentint tot això i encara és hora que ho entenga. Quin rotllo de classe.
Ja està, ja ho ha dit, que pesada és amb el bloc “ditxós”! Esta vegada només ha tardat mitja hora en nomenar-lo. Tot un èxit, la veritat.
Coto què? Cotopaxi? Però què diu esta dona? Això me recorda al "marmol" aquell “raro” de la cuina. Un volcà? I no seria més fàcil posar el Teide d'exemple? Sempre embolicant!
- Psss... quina hora és?
- Falten vint-i-cinc minuts
- Encara? Esta classe no s'acaba mai
- I desprès socials, “no te digo”!
- Esta tarda me la passaré dormint al sofà
- Jo enganxada al tuenti...
- Ei, què passa per aquell racó? Quina jugada esteu comentant, la formació del Himàlaia o com va anar la discoteca la nit de Halloween?
Jo estic convençuda que té un radar al clatell. I això que diu que està sorda! És que no ens deixa ni respirar. Himàlaia, i això on para? Ah! L'Everest. Ostres, és que ho diu per embolicar, segur. I torna-hi amb la subducció. I jo què faré per aprovar l'examen? Mare meua, que l'Ermitana m'ajude!
I ara, faena, com sempre! Que es pensa que només tenim classe de Biologia? Tots els profes són iguals. Això sí, si no tinguera deures no me miraria res de tot el rotllo este que ha soltat. En això s'ha de reconèixer que té raó. Però quina perea, hauré de fer els deures esta tarda. S'ha acabat el magnífic pla de fer el gos. I què diu ara, aula virtual? I què hauré de fer jo?
- Psss... puc vindre a casa teua esta tarda?
- Guai!
Ei, i què és això que té damunt la taula? Sabó?
- I nosaltres per què no fem pràctiques?
Les coses xules sempre les fan a les altres classes. No hi ha dret. Quan jo vaig fer segon no vam fer sabó. A vore si és veritat i fem alguna cosa.
El timbre, per fi!
- Adéu, Rosa! Fins demà.
Si la veritat és que és "maja" i tot. Si no fóra per les ciències...