dimecres, 3 de novembre de 2010

Impressions a la classe de ciències

Uf! És dimarts però com si fóra dilluns. Què dic? Molt pitjor! Després de la “juerga” d'aquest pont això avui no ho podré aguantar.
Ostres, se m'ha oblidat fer els deures! I ara què li dic? Va, li diré la veritat, que sembla que avui està de bona gana i potser no me posa el negatiu.
- No, no els entenia.
Ara que no me diga de fer-lo jo, que de vegades es ratlla un poc i els fa corregir als que diuen que no els han entès. No té sentit, la veritat, però com de vegades sembla que s'il·lumina...
Salvada. Sort que sempre apareix el de sempre per a corregir. La veritat és que ens fa un favor a tots els altres.
Subducció, orogènia, metamorfisme... és com si portés mesos sentint tot això i encara és hora que ho entenga. Quin rotllo de classe.
Ja està, ja ho ha dit, que pesada és amb el bloc “ditxós”! Esta vegada només ha tardat mitja hora en nomenar-lo. Tot un èxit, la veritat.
Coto què? Cotopaxi? Però què diu esta dona? Això me recorda al "marmol" aquell “raro” de la cuina. Un volcà? I no seria més fàcil posar el Teide d'exemple? Sempre embolicant!
- Psss... quina hora és?
- Falten vint-i-cinc minuts
- Encara? Esta classe no s'acaba mai
- I desprès socials, “no te digo”!
- Esta tarda me la passaré dormint al sofà
- Jo enganxada al tuenti...
- Ei, què passa per aquell racó? Quina jugada esteu comentant, la formació del Himàlaia o com va anar la discoteca la nit de Halloween?
Jo estic convençuda que té un radar al clatell. I això que diu que està sorda! És que no ens deixa ni respirar. Himàlaia, i això on para? Ah! L'Everest. Ostres, és que ho diu per embolicar, segur. I torna-hi amb la subducció. I jo què faré per aprovar l'examen? Mare meua, que l'Ermitana m'ajude!
I ara, faena, com sempre! Que es pensa que només tenim classe de Biologia? Tots els profes són iguals. Això sí, si no tinguera deures no me miraria res de tot el rotllo este que ha soltat. En això s'ha de reconèixer que té raó. Però quina perea, hauré de fer els deures esta tarda. S'ha acabat el magnífic pla de fer el gos. I què diu ara, aula virtual? I què hauré de fer jo?
- Psss... puc vindre a casa teua esta tarda?
- Guai!
Ei, i què és això que té damunt la taula? Sabó?
- I nosaltres per què no fem pràctiques?
Les coses xules sempre les fan a les altres classes. No hi ha dret. Quan jo vaig fer segon no vam fer sabó. A vore si és veritat i fem alguna cosa.
El timbre, per fi!
- Adéu, Rosa! Fins demà.
Si la veritat és que és "maja" i tot. Si no fóra per les ciències...

11 comentaris:

  1. A això se li diu empatia!
    i ... felicitats pel bloc!

    Manolo (el company de pis i amic de Jordi de l'any passat)

    ResponElimina
  2. Eih! Tu as l'étoffe d'un écrivain!!! C'est génial!!!

    ResponElimina
  3. Es veritat, avore quan fem les pràctiques del sabó!

    ResponElimina
  4. http://www.arp-sapc.org/docentes/kit.html

    ResponElimina
  5. Mes o menys penso lo mateix!
    besets Rosa!

    ResponElimina
  6. Això és una passada, Rosa. Enhorabona pel blog. A mi em serà de molta utilitat.

    ResponElimina
  7. tot s'ha de dir... arribo tart a escriure pero es bonissim! jaja
    aver quan fem el sabo eeeh! :)

    ResponElimina
  8. Per a que veges que al final m'he passat pel blog, tal com em vas dir. Aquesta entrada m'ha semblat genial! Molt bona.
    Un bes!

    ResponElimina