dimecres, 26 de gener de 2011

Uf, hasta llegar a los 50 virus que tiene que conocer... (pediatra de ma filla dixit)

De què puc escriure si la meva vida de criadora no em deixa marge per a llegir, viatjar o simplement “perdre” el temps amb converses amicals sobre política, novetats internàutiques o gent diversa? Tant és així que no puc ni complir com jo voldria amb obligacions com la de tenir els exàmens dels de 2n de batxillerat corregits en dos dies. Si l'únic moment de fer faena és quan la meua preciosa filla de 15 mesos se'n va a dormir, i últimament tenim festa nocturna diària! I la festa no és perquè se li ha activat el gen adolescent abans d'hora, sinó perquè pateix el seu primer constipat enganxat i incubat a la guarderia. Tot un esdeveniment!

Segur que tots heu experimentat en les pròpies carns (mucoses, millor dit) els símptomes de l'anomenat “constipat comú”, causat pels no tan coneguts rinovirus. Ma filla ja n'havia conegut algun, de rinovirus (bé, potser 2 o 3, tampoc no massa), però aquest és especial, i no només perquè és el primer que ve de la llar d'infants, sinó per la seva evolució. Amb dos dies de mocs i un poc de febre (o febrícula) no vam anar al pediatra – ens sabem de memòria el full que ens va donar el primer dia i que duu per títol: Los niños de 0 a 3 años son unos mocosos-tosedores. Molt il·lustratiu, no? Bàsicament deia que molt de sèrum nasal, Apiretal si té febre (paracetamol) i paciència. Però al tercer dia, la febre ja era un poc més alta i, potser perquè es va acabar la paciència o ens va entrar el coneiximent, vam anar a l'ambulatori. La pobreta estava amb els ulls plens de lleganyes, l'aixeta nasal oberta i la tos profunda que arrancava carcassos de la gola. Imagineu quin era el seu aspecte que el pediatra no va poder evitar dir: ¡si le salen los mocos por todas partes! Diagnòstic: rinitis, conjuntivitis, faringitis i la tos un poc “enganxada” a les vies respiratòries profundes. Potser ja no es tracta només d'un virus; l'enemic assoleix categoria taxonòmica. Tractament: antibiòtic (amoxicilina), xarop per a obrir els bronquis i facilitar-li la respiració, col·liri per als ulls i paracetamol per a la febre (via rectal perquè sinó el vomita! Gràcies al fòrum de mares primerenques del claustre de l'institut hem descobert el Febrectal!). Després de tres dies de baralles per fer-li tragar tan de líquid curatiu, acabem la tarda del diumenge a urgències a l'Hospital: 40,5 ºC! Per Déu, si no havia vist pujar el termòmetre tan ràpid en ma vida! Com fan patir aquestes criatures! I com la van torturar! Tres preses de temperatura (pel culet!), auscultacions diverses, la gola i l'oïda, placa de tòrax i, el pitjor de tot, analítica. No sabeu el que costa punxar-li la maneta a una xiqueta lactant. Si fan sortir a les mares i tot perquè es fiquen a plorar de veure'ls. Però bé, tot estava correcte. Tot dins de la normalitat. -La amoxicilina no está haciendo su trabajo. Només faltava la taula i dos metges més per simular una escena de House. Canvi d'antibiòtic per un de més potent i cap a casa.

Al dia següent, pediatra de nou. Control. Afegim un nou símptoma en el diagnòstic: otitis. Però ja no ha tingut més febre i ella està alegre (li ha llançat un bes al metge i tot!). Li preguntem si pot tornar a jugar amb els seus companys de classe. -¡Ni pensarlo! No es lo mismo luchar contra un virus que contra tres. Su sistema inmunitario está exhausto. Tenemos que dejar que se recupere. Doncs així estem, recuperant-mos, poc a poc. Però de nit encara hi ha atacs de tos, i els exàmens de 2n encara estan a mitges.

I amb tot això, aprofito per plantejar una pregunta que Sefo (el pare de la criatura) fa temps que es qüestiona: "Per què els constipats es produeixen majoritàriament quan arriba el fred?"

dissabte, 15 de gener de 2011

Ja tinc companya de departament

- Perdona, ¿tú eres profesor de matemáticas? - em va dir
- No, solament els ajude amb els deures i els dubtes de totes les assignatures, per què? - vaig respondre jo.
- No, por nada,... es por si conocías una forma de multiplicar sin usar las tablas. Creo que es método azteca, pero no estoy segura.
- Sí?, un moment. Adeu Adrian, demà més !!!!. Ara ja estic, explica'm.

Doncs no estic segur si és un mètode azteca o xinés com diuen molts a la xarxa (no està gens clar), però del que sí estic segur és que la dona que treballa netejant a les vesprades a l'insti mentre jo faig classes de repàs té una curiositat, si més no, una estima per la ciència.
Entre profes i alumnes del nocturn hi ha prou gent a l'insti per la vesprada. Estan però no estan. Em senten però no m'escolten. Pels corredors els profes del nocturn em miren somrient, això sí, amb una mescla de compassió i desofegament per una feina que els aborronaria "tornar a fer", em veuen com un jovenívol mestre de classes de "repàs"; els alumnes del nocturn ni em miren, alguns treballen, tots estudien, no tenen temps per a pensar.
Però el que no saben tots ells és que fins ara, a banda de Pep (l'educador social) i els 30 o 40 fragments de realitat social que compartim, ningú m'havia sorprés com ella, Maria, la dona de les multiplicacions azteques.




- Si te enteras de alguna curiosidad como esta, ¿me lo dirás? - va dir abans d'anar-me'n.

Ja no estic sol, em dona igual que la bata siga blava i els guants grocs, després de quatre mesos ja tinc companya de departament.

dilluns, 10 de gener de 2011

Enganxa't de nou al bloc

Feliç any nou a tots i totes !!!!!. Ja s'han acabat les blocances !!!!!. No se si han vingut carregats o no, però segur que ara esteu més descansadets, eh?.
El bloc ha estat una miqueta paradet (nosaltres també tenim família i amics que feia temps que no veiem), però avaluació nova, vida nova. Així que anem a retornar amb la rutineta del repte, encara que amb un xicotet canvi que mantindrem si funciona (això dependrà de vosaltres). La novetat és que el reptes aneu a proposar-los vosaltres. Sí, sí, tots tenim preguntes de vida diària que la ciència potser les explique.
Però la part més complicada és saber com fer-ho, és a dir, com redactar-ho atractiu per al lector, com buscar imatges interessants per endolcir l'escrit. Teniu com a model tots els reptes de la primera avaluació, i no passa res si al principi copieu idees per saber com començar o com expressar-vos (la primera part d'un aprenentatge sovint és copiar, després cadascú ja desenvolupa els coneixements per si mateix). A més, no cal fer escrits molt llargs al principi.
Algunes pautes:

- Un bon títol.
- Un bon començament i un bon final.
- Una imatge atractiva
- Si es pot adequar el repte o l'escrit a la data, millor (Ex. el repte de les estreles de neu a l'hivern,...), però no sempre es pot.

Per a cercar imatges interessants, entreu al "google imatges" i escriviu la paraula clau del repte (en anglés hi ha més varietat). Si voleu trobar ilustracions com les que pugem nosaltres, sols heu de posar "ilustración" (o illustration si ho feu en anglés) al costat de la paraula en el cercador. De totes maneres, no patiu per la imatge, jo puc trobar una.

Així que si voleu i teniu ganes aquesta part del bloc és íntegrament vostra. Sols heu d'enviar els escrits al correu cienciesapeniscola@gmail.com i Rosa o jo ja els pujarem.

De moment, començarem l'avaluació amb un repte per enganxar-vos de nou. Sí, sí, aquest repte del senyor Isidre Mas Magre enganxa, i si no em creieu, mireu la fotografia.
No heu pensat mai, perquè el superglue no s'enganxa a les parets del tub, però si que ho fa als vostres dits a l'eixir?.
Doncs així encetem l'avaluació, amb un nou repte, una nova proposta i la visió posada en unes vesprades cada volta més lluminoses.

Ens alegrem de sentir-vos de nou.