Ser o no ser un fòssil...

No anem a donar abast si la participació al bloc es manté a aquest nivell durant tot el curs! No cal dir que estem més que agraïts per la dedicació mostrada. Esperem que això no siga (com diuen en algun poble) sortida de cavall i parada de burro, però estem convençuts que no serà així, perquè les noves generacions arriben fortes. Com diu Jordi, ens espera un blogany molt intens.

I passem al que de veritat us interessa. Com diu Rosa Urquizu en un dels comentaris, "anem a seguir el joc d'investigar i saber més coses!"

Començarem dient que en la resposta a aquest repte té més importància la manera en com heu reflexionat i observat i buscat informació, que no trobar el veritable origen de la roca en qüestió. Anirem fent referència a tots els comentaris que heu anat deixant, indicant si han estat més o menys apropiats i si han ajudat a trobar una solució raonada.

Hem de vigilar molt a l'hora de fer afirmacions o negacions, sobretot si no som especialistes en la matèria (que és el cas de tots nosaltres). Cal vigilar el llenguatge i utilitzar les paraules més apropiades en cada context. En ciència no es poden dir les coses a la babalà – no, si es vol trobar la veritat. Així doncs, Àlex diu que "NO és una pedra" (en majúscules) i Agustín i Vicent neguen rotundament que es tracte d'un fòssil. Aquests comentaris no deixen de ser opinions, res més, perquè no els acompanyen de cap observació concreta (ja ho remarca Luna Amaya en un altre comentari). A més, Àlex, el concepte “pedra” és molt genèric: tant les roques com els minerals (com els fòssils que estan fets de roques i minerals), són pedres.

Passem ara a les observacions que heu fet. Això sí, el que hem d'evitar si es vol ser un/a bon/a observador/a és deixar-se dur per la imaginació, ¿com sinó ha arribat Andrei a veure restes de petjades d'animals o d'insectes en aquesta roca? Jose ha buscat tortugues fòssils per internet, i es veu que sí que ha vist certa semblança. Guillem de Gandesa diu que la pedra també li pareix un fòssil. Fins i tot Andrea li ha vist el forat del cap (no s'haurà deixat dur per la seva imaginació, també?). Saray ha observat que “està tapat pels dos costats”.  Isabel també diu que els forats s'han tapat amb terra. Suposem que voldrà dir els forats per on treuen les potes?

Lucia, en canvi, diu que ha vist fotos de fòssils i que no s'assemblen; i Eloi diu que alguns es pareixen i alguns altres no. Comprovem, per tant, que les observacions no us han portat a cap conclusió en comú. Aquí teniu un enllaç amb una col·lecció de fotos de fòssils de tortuga.

Potser haguera fet falta buscar què s'havia de mirar. Per classificar les tortugues vives s'usen paràmetres com la coloració del cap o de la closca, factors que no es conserven en els exemplars fòssils, però la geometria de les plaques de les closques sí que es conserva i té un patró més o menys constant, cosa que no s'observa en la nostra mostra problema (primera dada per començar a pensar que no és un fòssil)

Respecte a la forma dels fòssils de tortuga, algun dels comentaris afirma que si són allargats i plans (Eva) i Víctor, de Miami Platja, es pregunta precissament si els fòssils no han de ser tots plans. Doncs ja heu pogut comprovar en les fotografies adjuntes que de formes i tamanys n'hi ha per a tots els gustos. I si és per generalitzar, els caps de fèmur fòssils de dinosaure no en tenen res, de plans. Mireu sinó aquests trobats a Morella:

Jaciment d'ossos de Sant Antoni la Vespa (Morella)

www.morella.net

Un detall en la informació que vam donar ha passat desapercebut per tots menys per Andrei, que comenta que la pedra la van trobar en un barranc de Benicarló, segons ell per on passava un riu. No és cap tonteria. Si mai teniu cap dubte sobre si heu trobat un fòssil o no, fixeu-vos bé i anoteu amb detall el lloc on l'heu trobat. Els paleontòlegs especialitzats troben molts fòssils precisament perquè saben on anar a buscar-los. No en totes les capes de sediments hi ha fòssils, i menys de tortuga. Segons informació de la Societat Americana de Paleontologia, les primeres tortugues van aparèixer a finals de Triàsic. Caldria comparar-ho amb l'antiguitat dels materials de la zona on es va trobar aquesta roca. Aquest barranc de Benicarló, ho podem afirmar, no és zona de fòssils (una altra dada que ens ajuda a descartar la hipòtesi que es tracta d'un fòssil).

Molt bona l'observació sobre els colors o tonalitats que té la pedra (com ha fet Eva i Eloi). En realitat, aquesta informació ens ajuda a determinar (encara que no sempre ho deixa clar) la composició mineral. En aquest cas, els colors rojos o rosats indiquen que hi ha ferro en la seva composició, i els tons verdosos que assenyala Eva fan pensar que es tracta d'un mineral anomenat limonita i que es forma per alteració d'altres minerals ferruginosos.

I quin color tenen els fòssils? Estel diu que són més clars. Bé, en realitat, poden presentar molts tipus de coloracions; el color pot ajudar a determinar el mineral que forma la roca (o el fòssil) però no diu res sobre l'ésser fossilitzat (si és el cas).

El procés erosiu (com diu Andrea Rodríguez) també ha participat en la formació d'aquesta singular pedra. Cal pensar que originàriament, no tenia aquesta forma i, si s'ha trobat enmig d'un barranc, l'aigua l'ha anat erosionant, aconseguint aquesta forma arredonida.

Per a que es forme un fòssil han de passar, efectivament Rosa, molts d'anys. Per això comentes que potser es tracte d'una pedra antiga. Però, què és una pedra antiga? Sembla que, per a tu, és més jove una pedra antiga que un fòssil? Doncs bé, els fòssils han de tenir com a mínim 10000 anys d'antiguetat i les roques -uf, les roques!-, n'hi ha de més antigues i també de menys. Penseu que estem parlant de temps geològic, un poc diferent a l'escala de temps que més dominem, la de la vida humana (posem, estirant, 100 anys!), o el temps que ha quedat registrat en la història (estem a l'any 2011 més uns pocs milers més d'anys abans de Crist) – tot poca cosa comparada amb l'escala geològica.

I, finalment, tenim el comentari d'Eva (i també d'Estel i Vicent) que afirmen que es tracta d'una roca sedimentària. Hem trobat a faltar el per què d'aquesta afirmació, sembla que més encertada. Veritablement té més aspecte de sedimentària, però sobretot pel tacte (sentit que no es pot experimentar virtualment), ja que la seva superfície rugosa semblava com la sorra compactada de la platja.

Potser podem arribar a la conclusió de Victòria: "la veritat, Rosa, és que no sé què dir-te!" Però sí que hem aconseguit descartar possibilitats i acostar-nos a allò més probable. 

I ara ve l'as que teníem amagat a la mànega (no hi ha res com recórrer als especialistes en cas de dubte): ens hem posat en contacte amb Manolo García Sanz, germà de la nostra estimada "conserge", Chelo, i gran especialista en fòssils. El vam convidar fa tres o quatre anys a fer una xerrada al centre; potser va sent hora de tornar-lo a convidar.

El nostre assessor científic (moltíssimes gràcies, des d'aquí) diu que la nostra mostra es correspon a un mineral, una massa limonítica ferruginosa formant nòduls en concrecions i molt erosionat. Molt probablement sigui d'un jaciment on hi ha aquest tipus de nòduls a Cervera i que haurà baixat per la Rambla fins al lloc on l'han trobat.

Sembla, que les nostres averiguacions no s'apartaven tant de la realitat, no? Però tant si hem encertat de ple com si no, el més interessant ha estat el camí.

I parlant de camí, mentre buscàvem informació sobre tortugues, fòssils, minerals, ... ens hem trobat amb un concurs de contes al que us convidem a presentar-vos. L'organitza l'Institut Català de Paleontologia, i té per nom Històries Fòssils. Amb l'interés que heu demostrat, no dubteu a participar-hi!

Deures per a l'alumnat de Biologia de 4t d'ESO

Aquí teniu les fotos de la simulació d'una erupció volcànica que hem fet amb l'alumnat de Biologia i Geologia de 4t d'ESO.
Ara és feina d'ells i elles explicar el procès, què són i què representen cadascuna de les capes que es veuen a la fotografia, i quines semblances i diferències té el model amb la realitat.
Us esperem!

Te porto un fòssil de tortuga!

Ja sabeu què passa quan un “organisme” surt de la letàrgia, no? Efectivament, que li costa agafar el ritme. Doncs això és el que m'està passant ara mateix (i més, a les hores en què m'hi poso), que sembla que no trobo les paraules per encetar aquest nou blogocurs acadèmic. La falta de pràctica després de tres mesos de parada blogològica. Però no podiem deixar passar més temps: la gent m'ha arribat a parar pel carrer per preguntar-me si el bloc continua!!!

Sí, sí, continuem estant aquí. Estem vius i algun nou projecte tenim pel cap. De moment, n'avancem un, ja que aquest curs m'he proposat personalment donar més cabuda a la participació de l'alumnat. Així doncs, veureu que periòdicament l'alumnat de 1r de batxillerat de Ciències del Món Contemporani publicarà notícies científiques comentades. De moment, n'hi ha una que ja està al forn, però que encara no està cuita del tot. A veure quan acaba la cocció i estrenem la secció!

I com que continuo un poc espessa, passo a proposar-vos un repte científic (secció que comença a ser un clàssic i que mantindrem amb especial cura i molta estima). El repte, però, en aquest cas serà visual. No estava previst, de fet l'ha proposat (sense ell saber-ho) un alumne de 1r d'ESO que avui m'ha portat ni més ni menys que 3 regals (quina forma més bonica -no trobo un adjectiu més adequat- de començar el curs!) El primer estava viu, i forma part del projecte que hem començat en aquest grup i que hem batejat com a L'hàbitat del bitxo bola (engresca, eh!). Vos anirem informant de com evoluciona l'experiment – ara estem en una incipient fase de disseny. El segon obsequi ha estat una petxineta que ha entrat a formar part de la col·lecció del laboratori (gràcies, Jordi, per classificar-les en el seu moment). Crec que hi ha una foto d'aquesta col·lecció per algun menú lateral del bloc.

I ara ve el tercer regal i l'objectiu del primer repte del nou curs. Mireu atentament i a vore què hi veieu:

M'ha dit que ha trobat aquesta curiosa pedra en un barranc de Benicarló. Perdoneu, però les fotos les he fet de pressa i corrents i no hi he posat l'escala, però la llargada màxima no arriba als 10 cm. L'alumne, tot orgullós, m'ha dit: te porto un fòssil de tortuga! Jo li he comentat què en pensava però no us ho diré, com a mínim fins que no passe un temps, perquè els que heu de dir alguna cosa ara sou vosaltres. Esperem que no us coste tant com a nosaltres despertar de la letàrgia. Que torne l'activitat al bloc!

Plafff !!!! Aquest sismògraf no funciona?

- 02:46:23 hora local de l'epicentre a 129 km de Sendai a la regió de Honsu, costa oriental del Japó.

- Profunditat del hipocentre: 31 km.

- Magnitud: 8.9

- Durada: 1 min 46 seg

A partir del moment de la fractura , s'allibera energia en forma d'ones sísmiques en totes direccions, ja siga per l'interior terrestre com per la seua superfície. Aquestes ones són detectades pels sismògrafs de tot el món, això sí més tard com més lluny del focus sísmic.

Així, a l'observatori de Hachijojima de Japó a tan sols 600km, les primeres ones sísmiques haurien de tardar 1 min 20 seg en arribar, i així ho fan.

De la mateixa forma, a l'observatori sísmic de Wild Horse Valley a Oregó (USA) a 7904 km, les primeres ones haurien d'arribar en uns 11 min 15 seg aproximadament, i també ho fan.

Per la seua banda, a l'observatori de Messejana a Portugal a uns 11065km, tal com estava previst, les primeres ones arriben uns 13 min 40 seg després de l'inici del sisme.

Però..., i ara ve el problema i el repte científic de la setmana, a l'observatori Morro de la Arena a les Illes Canàries a 12330 km de l'epicentre (sols 1200km més lluny de l'anterior), l'arribada de les primeres ones es preveia en uns 14 min 30 seg. I quina és la sorpresa?, no arriben, no. Per què?. Eixe és el repte de la setmana.

Per últim i per acabar de liar-vos més, a l'observatori de Las Campanas a Xile a 16798km, les ones arriben puntualment com s'havia previst uns 17 min 30 seg després d'eixir de l'hipocentre.

Bo, xicones i xicons, ja veieu que per a bé o per a mal, la ciència està present cada dia davant vostre, sols heu de saber mirar.

Fins prompte.

Tremolar de por, la por a tremolar

No fa falta mostrar-vos massa del que va passar ahir a les costes de Japó, la televisió i internet ja us tenen sobreinformats. El fet de que el sisme haja ocorregut a un país tan desenvolupat tecnològicament, ha afavorit la difusió d'imatges i vídeos en quantitats industrials. Per altra banda, aquest fet també ha suposat que els danys materials siguen molt menors dels que serien si haguera ocorregut a qualsevol altra zona del món. Algú estarà pensant que és una frivolitat dir això quan ja hi ha més de 1700 morts, molts més desapareguts, pobles coberts per les aigües i una important fuita nuclear a la central de Fukushima. Però només cal que recordeu les víctimes i els danys del terratrèmol/tsunami del Sudest asiàtic al 2004 amb una magnitud no molt major.

Així he decidit facilitar-vos alguns gràfics i alguns enllaços que us ajudaran a entendre millor aquest sisme i altres que en un futur puguen succeir.

En primer lloc ací teniu un parell d'animacions de El País i El Mundo sobre com es formen els terratrèmols i els tsunamis així com el funcionament dels sismògrafs, les escales de magnitud,... (està simplificat però bé).

Ara us deixe un enllaç a l'informe del Servei geològic americà sobre aquest terratrèmol, on podeu veure les dades tècniques, els mapes,... i el "summary" que està traduit a l'espanyol. També us deixe l'enllaç a una secció educativa del mateix USGS per seguir els terratrèmols a temps real a qualsevol part del món i moltíssima més informació, animacions,... sobre sismes (cliqueu sobre la imatge per veure l'activitat sísmica a temps real).

Imatge del USGS

A més, perquè enteneu una miqueta els problemes associats a la fuita nuclear també us adjunte una animació molt bàsica sobre el funcionament d'una central nuclear (no aprofundeix massa en els problemes, però bé.). L'accident nuclear mereixeria per sí sol un altre article, però no vull saturar-vos, així que adjunte també un gràfic de El País que explica la fuita.

Per últim, si algú de batxillerat o algun atrevit de l'ESO voleu saber més tècnicament sobre aquest terratrèmol, descarregueu-vos el següent powerpoint que ahir va elaborar l'IRIS (Incorporated Research Institutions of Sismology).

Bé, espere que amb açò, el que teniu als llibres i el que us expliquem a classe sobre les plaques tectòniques ja en teniu prou per fer de mestres.

Sovint la natura ens recorda d'on venim. Adeu.