dilluns, 21 de febrer de 2011

I això?. Per a algo servirà


Tenim la costum de preguntar-nos sobre la utilitat (benefici en molts casos) de les coses, volem saber si un esforç és inútil o no, ens agrada saber si el temps que emprem en fer les coses té un cost gratuït o no. Tot açò ho fem en molts casos per culpa d'una pandèmia (a Àfrica no hi ha massa casos encara) que no té vacuna però si tractament , el resultadisme agut, es a dir, fer les coses sempre a canvi d'un resultat abundós i si pot ser sense massa esforç i en poc de temps.
I la qüestió és, fa la natura el mateix?, es preocupa per què els seus esforços tinguen uns resultats?. Doncs sí, de fet el comportament de la nostra pandèmia no és més que una exageració d'un comportament natural, l'estalvi energètic. La diferència fonamental entre com ho planteja la natura i nosaltres és el temps. La natura no té pressa i nosaltres sí. L'evolució en la natura busca dissenys més econòmics i més productius, igual que nosaltres, però ella ho fa caminant a passes de milions d'anys i nosaltres volem comprimir-ho en decades (és com aquell acudit: Com ficaries 4 elefants a un Mini? - Dos darrere i dos davant.).
Però us pregunteu sobre la utilitat de coses que aparentment no us afecten?. No, jo crec que no tant, o almenys si ho feu crec que no us obsessiona la resposta. I com a exemple i nou repte de la setmana al mateix temps, Núria Marco (1r Batx.) de l'IES Jaume II de Tavernes de la Valldigna (València) es pregunta el següent:

"Tenint en compte que totes les parts del cos tenen una funció específica, per què tenen mugrons els homes?"

Si contínuament es pregunteu per la utilitat de les matemàtiques i no soleu preguntar-vos coses com aquesta, no cal que aneu al metge, ja esteu infectats per la pandèmia. No us preocupeu que jo igualment la patisc i el metge segurament també (sobretot si a banda de treballar en el segur té consulta particular). Això sí jo estic en tractament, ja veieu el bloc. Allà vosaltres.

Gràcies Núria. I esperem que Àngel, Meritxell, Isidre, Maria... tinguen més colaboradors.

4 comentaris:

  1. Els humans som mamífers, i les nostres femelles tenen la capacitat de donar de llet als nostres nadons, gràcies a les glàndules mamàries.

    Encara que només les dones desenvolupen les glàndules mamàries, tots vam començar d'una manera similar en l'embrió. Durant el desenvolupament, l'embrió segueix el patró femení durant unes 6 setmanes, podent convertir-se en embrió masculí en sorgir el cromosoma masculí. Llavors, l'embrió començaria a desenvolupar les característiques masculines. Els mugrons es quedarien en l'home, però no es desenvoluparien les glàndules mamàries.

    ResponElimina
  2. Això és genètica, quan es fecunda un ovul el seu genere per defecte durant les seves sis primeres setmanes es el genere femení. Aixo vol dir, que quan estàvem dintre de la panxa de la nostra mare les primeres 6 setmanes érem del sexe femení, i si apareix el cromosoma Y amb la testosterona el fetus passa a desenvolupar les parts masculines del cos, i es queden els mugrons per que quan és va desenvolupar el sexe masculí els mugrons ja estaven fets. També he llegit a Internet que al principi els hòmens també podien donar la llet als seus fills, però com que tenien que caçar no tenien temps i deixaven a les dones ocupar-se d'aquella faena, per això les glàndules mamaries van acabant atrofiant-se per la evolució.

    ResponElimina
  3. Açò s'anima, que segueixca la festa, vull dir la ciència.

    ResponElimina
  4. Doncs anem a fer festa, ui, perdó, ciència! A propòsit de l'acció de l'evolució sobre aquest caràcter, ens preguntem:
    1)existeix algun mamífer en què el mascle allete les cries?
    ah, i també
    2) l'únic rastre que els queda als homes de les seves 6 primeres setmanes femenines són els mugrons?
    (és per embolicar-ho un poc més!)
    Au!

    ResponElimina