divendres, 29 d’octubre de 2010

Resposta al repte del nitrogen

Hola! Finalment he decidit publicar la resposta com a entrada per a què siga més còmode de llegir (ja em direu que preferiu).
Bé, abans de tot, heu de saber que la pregunteta del nitrogen és d'un alumne de 3r d'AÇÒ de Pilar de la Horadada.
Bo, anem per feina, vaig a intentar fer-ho assequible per als qui encara no heu donat l'aparell respiratori (1r i 2n ESO).
A veure, on es vam quedar... Havíem agarrat aire i el teníem als pulmons, no? Eixe aire, per arribar a la resta del cos, ha de passar a la sang (el transport públic corporal). Per situar-nos millor, l'aparell respiratori és com un arbre sec cap per avall, i és al final de les branques més finetes on els gasos passen a la sang. Aquestos llocs d'intercavi de gasos, es diuen alvèols pulmonars i tenen forma de mora (mireu la imatge). Però els gasos no poden passar així com així, sinó que necessiten estar dissolts en el líquid que recobreix l'interior de l'alvèol (com ho està l'O2 a l'aigua del mar). Aleshores, hi ha un problema, que tots els gasos no tenen la mateixa facilitat per dissoldre's al líquid (igual que el Nesquik es dissol abans que el Cola Cao). I resulta, que el nitrogen es dissol fatal, així encara que hi haja molta quantitat, sols una xicoteta part (un 4%) pot entrar dissolt a la sang. La resta torna a eixir quan espirem. El 4% que ha passat a la sang, fa un poc de turisme corporal, perquè com has dit bé Isidre, el nitrogen atmosfèric (N2) no té cap funció coneguda al cos (nosaltres assimilem el nitrogen que ens fa falta amb l'alimentació - les proteïnes).
Bé amb açò el repte està contestat, però aquesta vegada han eixit idees paral·leles interessants.

1) El nitrogen i els submarinistes: Els submarinistes tenen problemes amb el nitrogen quan pugen massa ràpid a la superfície, després d'haver estat submergits a prou fondària (+10m aprox.) durant una estoneta considerable (+45min aprox.). La qüestió és que al baixar dins de la mar, tots sabeu que augmenta la pressió (penseu en les vostres oïdes). Eixe augment de pressió fa que puga dissoldre's molt més nitrogen a la sang que normalment. De fet, si mireu una ampolla d'aigua amb gas quan esta tancada, no hi ha rastre de gas. Què passa quan l'obrim?, doncs que baixa la pressió de colp, i aleshores, es formen bombolletes. Ara podeu aplicar la mateixa lògica a un submarinista que puja massa ràpid, no?

2) L'oxigen oxida: Isidre, tens tota la raó en que us vaig dir això o alguna cosa semblant. El que passa és que havia de simplificar, per la vostra edat i perquè jo no arribava a més en el tema (us vaig dir mil voltes que els profes no som enciclopèdies amb cames i que seguim formant-nos gràcies a preguntes com aquesta). L'oxigen atmosfèric (O2) en sí, és poc oxidant en relació a altres substàncies. S'ha d'activar en forma del que es diuen radicals lliures (això és massa complicat per a mi). Però sí que tens raó en una cosa respecte a l'oxigen, l'oxigen pur inspirat de forma contínuada acurtaria molt la vida del nostre aparell respiratori, no per l'oxidació, sinó per altres problemes més complexos.

3) Clar que el nitrogen forma part de processos importants a la natura.

Una última coseta relacionada amb els reptes i qualsevol recerca de informació en internet. La viquipèdia està molt bé, però no ho és tot. No hi ha res com un bon llibre de consulta. De fet, per a resoldre aquest repte bé, ha sigut molt més fiable un llibre de fisiolgia humana que la xarxa. De totes formes, la majoria de llibres de consulta també es poden trobar digitalitzats al cercadors habituals (feu-ho amb la recerca avançada).

Xicones i xicons, no sé si he aclarit o embolicat més al personal, ja em direu.

1 comentari:

  1. Jordi, més clar que l'aigua (cristal·lina, és clar!).
    Els que podrien dir alguna cosa al respecte són els i les alumnes de Biologia de 2n, que s'han passat la setmana interrogant-me al respecte. Què, Josemi, Pablo, Marc, Iris, Maria i Aurelia, ha quedat el repte clar? Aquí vos espero amb dubtes, aportacions i demés!

    ResponElimina