dijous, 16 de juliol de 2009

London - la capital del Regne Unit.

dimarts, juliol 07, 2009

Cròniques londinenques (III)
Més ocells londinencs. Dissabte passat vaig seure una bona estona a Kensigton Gardens, en un banc a costat de The Long Water, un estany artificial que separa aquell parc de Hyde Park (continua després amb The Serpentine). Tenia a la meva dreta l'estany i a l'esquerra l'estàtua de Peter Pan, on bona part de les persones que passen per aquell indret --mainada i adults-- s'aturen a fer-se una foto.Més que el personatge de J.M. Barrie, però, m'interessava allò que hi havia a l'altre costat, a l'estany. Hi ha uns pilons de fusta que el travessen i d'altres que sembla que formin un tancat prop de la riba. Damunt de gairebé cada piló hi havia un ocell i eren d'espècies diverses:
En primer pla, un jove bernat pescaire (Ardea cinerea)

L'oca del Canadà (Branta canadiensis, a la dreta), conviu pàcificament amb el collverd (Anas platyrhynchos):

Una fotja (Fulica atra) buscava menjar per a la seva cria, que era mig amagada sota uns matolls que vinclaven cap a l'aigua:

Vaig treure un tros de pa que duia dins la bossa i vaig començar a esmicolar-lo. Quin banquet per a la cria de la fotja! La mare --i fins i tot el pare-- n'agafaven les molles que queien a l'aigua i anaven omplint el pap del pollet. Una gavina vulgar (Larus ridibundus), els contemplava des de dalt d'un piló:

I uns collverds joves volien prendre part en el banquet, però les fotges els impedien d'apropar-s'hi. Finalment, un d'ells va sortir de l'aigua i es va atansar a mi:


Li vaig tirar molles al terra i uns coloms se'n volien aprofitar, però l'aneguet va encarar-s'hi i els va fer fora. Va acabar per menjar directament de la meva mà.Altres ocells que hi havia pels voltants eren corbs marins (Phalacrocorax carbo), un ànec de plomall (Aythya fuligula) i alguna altra espècie de gavina.
Fotos: M. Piqueras (Kensington Gardens, 04.07.2009)

London - la capital del Regne Unit.


dissabte, juliol 11, 2009

Cròniques londinenques (V): El Museu d'Història Natural
El Museu d'Història Natural de Londres gaudeix d'una fama merescuda. Va inaugurar-se el 1881, com a una mena de sucursal del Museu Britànic, d'on procedien moltes de les col·leccions del nou museu. Eren col·leccions que no despertaven gaire interès entre el personal del Museu Britànic, i a més, no hi havia gaire espai per exposar-les. El 1963, va independitzar-se del Museu Britànic però va mantenir el nom de Museu Britànic (Historia Natural) fins al 1992, en què va adoptar l'actual nom de Museu d'Història Natural.A més de les col·leccions de zoologia i botànica, des del 1986, en què va fusionar-se amb el Museu de Geologia, que estava al seu costat, compta amb una valuosa col·lecció geològica. Entre les col·leccions de botànica, zoologia, mineralogia, paleontologia i zoologia reuneix més de setanta milions de peces. Naturalment, tot i que és un museu molt gran, només una part hi està exposada.Un museu no és únicament un espai on es conserven i s'ensenyen col·leccions d'obres o peces determinades. Entre les seves finalitats hi ha també la recerca, la didàctica i procurar que els visitants gaudeixin amb la visió del que hi ha exposat. El Museu d'Història Natural de Londres és un centre que les compleix totes. Pel que fa a la recerca, hi treballen més de 300 persones de tot el món, amb projectes que se centre en sis principals temes: 1) causes de la diversitat biològica en un món canviant; 2) la influència dels processos biològics i físics a gran escala i la seva interacció en l'evolució de la Terra i d'altres planetes; 3) relacions entre biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes; 4) impacte de les interaccions entre els hostes i els seus paràsits en l'epidemiologia i el control de malalties; 5) la relació que hi ha entre els fenotips, gens i genomes, i l'ambient i l'evolució; i 6) la construcció de l'arbre de la vida.També és un lloc on s'aprèn i on el públic passa una estona entretinguda. Tot i que es troba en un edifici antic i que compta amb moltes col·leccions "clàssiques", és també un centre molt modern, que ha sabut aprofitar molt bé els recursos tecnològics i la museologia actual. Durant la meva setmana londinenca el vaig visitar de nou i vaig poder comprovar que la mainada i el jovent s'ho passen molt bé. Vaig arribar a Cromwell Road un quart d'hora abans que obrissin, Davant la tanca del jardí hi havia ja una cua nombrosa; la major part, famílies amb mainada. Molts turistes, però també força gent del país. Segons vaig sentir dir al director del Museu uns dies abans, el 2008 van tenir uns 2.800.00 visitants. L'entrada és gratuïta i això segurament influeix que hi vagi tanta gent. Tanmateix, no n'hi hauria prou si el lloc no fos atractiu i interessant.

Jo m'hi vaig quedar fins a quarts de sis de la tarda, gairebé vuit hores! I em vaig deixar alguna part per veure (però ja ho coneixia de visites anteriors) perquè estava ja cansada, tot i que havia fet algunes pauses a la cafeteria. Va ser un dia molt aprofitat. No vull fer recomanacions sobre què convé veure-hi si no es disposa més que d'unes poques hores. Això dependrà dels gustos i interessos de cadascú. Em vaig fixar, però, que a la mainada hi havia tres coses que els agradava molt: els grans rèptils fòssils, les bèsties del present i els espais on hi ha exposicions interactives, com ara en la part dedicada als sentits, de l'exposició sobre el cos humà. Les persones grans es quedaven sorpreses en entrar en una espai fosc que representava l'úter d'una dona embarassada:

















L'anterior vegada que vaig ser en aquest museu (2006), l'estàtua de Darwin era a la cafeteria gran que hi ha a la primera planta. Enguany, que se celebra l'Any Darwin, l'han posada al mig de la gran escalinata:

M. Piqueras (03.07.2009, excepte la foto del vestíbul, que és de l'1 de juliol i la de la façana, que és del novembre 2006)