dissabte, 19 de novembre de 2011

Què passaria amb un termòmetre a l'espai?

"Hola! Bon dia!. Som la classe de 2n d'ESO A de l'Institut Escola Joan Miró (Miami Platja). Avui fa bon temps aquí a quasi tot el país i demà hi haurà pluges pel litoral, però us heu parat a pensar com és el clima a l'espai?, sent un astronauta que tindries fred o calor?. De fet, quan tinc febre, em poso el termòmetre i veig que marca 42ºC em pregunto... quina temperatura marcaria un termòmetre a l'espai?.
Estem estudiant el tema de "calor i temperatura", i entre tants estudis ens ha sorgit la pregunta. És un bon misteri que encara ningú ha pogut respondre, hahaha. Ens podrieu ajudar a contestar?. Animeu-vos a participar. Gràcies."

Ja veieu que he tornat a fer un collage amb els escrits dels alumnes per el·laborar un nou repte. Ara ja sabeu, és el vostre torn. A veure si sentim la calor de Gandesa, Peníscola, Badalona, Alzira, la Pobla,... 

Adéu xicones i xicons.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Sapiens vs neandertals

Tornem a estar per aquí, però aquesta vegada no és per a penjar un repte sinó per encetar una nova secció en el bloc: aportacions de l'alumnat de Ciències per al Món Contemporani.
Els temes exposats seran diversos i el seu tractament també (com diversa és la vida, tanmateix). El ritme de notícies dependrà de les ganes de treballar de l'alumnat (demostrarem quina és la capacitat organitzativa dels i les alumnes de 1r de batxillerat, però jo tinc la teoria que, com és obligatori, a final de curs tindrem una gran descàrrega de notícies de ciència. Ja vorem si confirmo o no la teoria).
Comencem amb un tema que arrossega seguidors (els neandertals sempre ens han intrigat!) i li hem d'agraïr a Ximo Gálvez l'elecció. Adjunto el text i, si hi ha preguntes, teniu els comentaris a la vostra disposició.


Neandertales y Homo sapiens: una competencia que duró 10.000 años en la Península Ibérica.
Autor: Enrique Baquedano, director del Museo Arqueológico de Madrid
Abstract: A partir de un estudio científico se ha comprobado que los Homo sapiens y los neandertales convivieron juntos muchos años pero estos últimos se acabaron extinguiendo por varias causas.
Los neandertales y los Homo sapiens vivieron juntos alrededor de 10.000 años en la Península Ibérica. Durante ese tiempo, compitieron por el acceso a la caza en los mismos nichos* ecológicos y también se dieron casos de mezcla entre ellos, reproduciéndose principalmente machos neandertales y hembras sapiens. Aunque no se sabe ciertamente el motivo de extinción de estos homínidos*, creen que fue por el retraso tecnológico o una peor organización social respecto a los sapiens.
Las diferencias, en algunos casos, fueron determinantes, como en la caza. Mediante el análisis de varios restos hallados se ha podido saber que mientras los sapiens utilizaban proyectiles* para cazar, los neandertales sólo disponían de lanzas y jabalinas con lo que estaban más expuestos al peligro. Es muy normal encontrar patologías* en los huesos ya sean roturas o fracturas de brazos, en las piernas y en la cabeza. Otra diferencia que también dificultó la pervivencia de los neandertales fue que los neandertales eran grupos más reducidos que los sapiens y además poseían una estructura social menos jerarquizada. En los 80.000 años que poblaron la Península Ibérica evolucionaron y mejoraron sus hábitos, una de las características que les situaron en desventaja con los homínidos competidores. El cilindro corporal de los sapiens era más ancho que el de los humanos actuales y eran más fuertes, aunque estaban más preparados para andar y para perseguir animales que para correr. Desde ese punto de vista, los sapiens estamos preparados para cazar en velocidad y no en persecución, como harían los neandertales.
Toda esta serie de características que tenían los sapiens y no los neandertales hizo que se extinguieran, quedándose así el grupo mejor, de los que nosotros provenimos.



 
Nicho: Concavidad formada para colocar algo
Homínido: Se dice del individuo perteneciente al orden de los primates superiores, cuya especie superviviente es la humana
Proyectiles: Cuerpo arrojadizo, especialmente si se lanza con arma de fuego; p. ej., una bala, una bomba, etc.
Patología: Conjunto de síntomas de una enfermedad.


divendres, 4 de novembre de 2011

La mosca no s'estampa perquè....


Hola a tots, soc Manuel, professor de Física i Química a l'IES Alfed Ayza.
Vaig a intentar contestar a les preguntes d'una en una. La primera: la mosca va dins del cotxe, però està volant a l'aire que hi ha dins del cotxe. Quant el cotxe agafa la velocitat també li dona eixa velocitat a l'aire de l'interior i, per tant, la mosca també agafa eixa velocitat. La mosca no està volant a 100 km/h, per exemple, vola molt lentament, però el cotxe (i l'aire del seu interior) sí que va a 100km/h. Per altra banda, quan frena o accelera el cotxe, ¿per què no s'estampa contra el vidre? En este cas hem de tindre en compte les lleis de la inèrcia: "Un cos es manté en repòs o en moviment mentre no actue sobre ell una força neta diferent de zero" La inèrcia, a més d'amb la força, està relacionada amb la massa. Quanta més massa té un objecte, més inèrcia té, i quant menys massa, menys inèrcia. Quan el cotxe frena, nosaltres tendim a mantindre'ns en moviment, i per això ens tirem cap endavant, i si no estiguessem nugats al seient amb el cinturó de seguretat, ens "estampariem". El mateix passa quant accelerem: si anem a l'autobús drets i este accelera ens n'anem cap arrere (tendim a quedar-nos on erem). A la mosca li passa el mateix, el que passa és que té molt poca massa, i amb un poquet de força que faça contra l'aire en el que està volant, aconsegueix moure's amb ell i mantenir-se en la posició, mentre el cotxe s'encarrega d'accelerar l'aire del seu interior. Sinó, proveu a accelerar amb un descapotable i voreu on va a parar la mosca.
Espere haver aclarit els dubtes.