dilluns, 30 de maig del 2011

Com s'investiga en aquest país?

No sé quin és el meu punt fort, però sí sé que no és el periodisme. Tot i això, m’he animat a practicar-lo i l’he “maridat” amb un poc de ciència. Espero aconseguir un mínim del vostre interès i aportar-vos una informació mínima i bàsica sobre l’estat de la investigació (altrament dita I+D+i) a Espanya. Allà va:

Maria és biòloga, jove, viu a Benicarló i recentment ha estat mare. Però si li dediquem una entrada al nostre bloc és perquè ens explique un poc el món en el que treballa, que no és altre que el de la investigació bàsica. Pensem que pot aportar molta informació pràctica a tot aquell alumnat que sent cert interès per la ciència i que, per què no, somia algun dia en dedicar el seu temps, esforç i ganes a investigar.

Pregunta: Comencem pel principi, què has estudiat, un cop acabada l'ESO?
Resposta: A l’institut vaig fer ciències pures i després vaig anar a la Universitat a estudiar Biologia. Finalment vaig haver de fer els Cursos de Doctorat.

P: Què et va portar a investigar, va ser en acabar la carrera o mentre estudiaves la carrera?
R: Mentre estudiava me feia curiositat eixe món, però ho veia com a una cosa molt llunyana, quasi impossible. En canvi, en acabar la carrera, fent unes pràctiques a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), al Delta de l’Ebre, vaig demanar un parell de beques predoctorals, me les van concedir i ahí va començar tot.

P: Quines motivacions tenies o, millor dit, com esperaves que fos el món de la investigació?
R: Sempre he segut una persona curiosa, i me motiva el fet de descobrir com funcionen les coses i comprendre el perquè de tot. Eixa és la part gratificant de la investigació.

P: Pots relatar els passos que has seguit fins arribar a la feina que fas ara? (les primeres beques, estudis, col·laboracions, ...)
R: Primer, en acabar la carrera vaig entrar a l‘IATS de Torre de la Sal contractada (4 mesos).
Després vaig fer les pràctiques a l’IRTA (8 mesos sense cap tipus de retribució econòmica).
Beca predoctoral DURSI (Generalitat de Catalunya).
Beca predoctoral INIA (Institut Nacional Investigació Agroalimentària). En total de les dues beques, uns 5 anys i mig.
Contratada com a Titulat Medi durant uns mesos a l’IATS fins que me van concedir el contracte postdoctoral que tinc actualment (Juan de la Cierva).

Durant tot aquest temps hem col·laborat amb laboratoris de França, Anglaterra, Canadà, així com diferents organismes espanyols.

P: En quin centre estàs treballant actualment?
R: A l’IATS (Institut d’Aqüicultura de Torre de la Sal), el qual forma part d’un altre organisme més gran i a nivell nacional, anomenat CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas).

P: Quants anys t'ha costat arribar a aquest lloc de treball?
R: Uns deu anys.

P: Quines línies d'investigació portes?
R: Actualment treballo principalment en dos:
1_ Interacció entre les proteïnes MRAPs (Melanocortin Receptor Accessori Proteins) amb el receptor de melanocortines 2 (MC2R), relacionat amb la resposta a l’stress en peixos.
2_ Regulació neuronal del control de la ingesta en peixos a través del sistema de proopiomelanocortines (POMP) i del conjunt de receptors de melanocortines (MCRs).

P: Les marques tu o formen part d'un projecte més gran?
R:  Formen part d’un parell de projectes més grans, encara que a nivell més menut se decideix una mica en funció dels resultats que se van obtenint i dels avanços que anem fent..

P: Et sents satisfeta amb la feina que fas? Et sents realitzada amb la teva vocació científica?
R: M’encanta la meva feina, encara que reconec que de vegades és una mica estressant i sacrificada.

P: Pots dir-nos quin és el sou actual d'un investigador bàsic en aquest país?
R: Actualment un becari FPI (del ministeri) cobra uns 1000 €/mes, els primers dos anys sense contracte i els següents dos ja contractat. Un investigador sense plaça, com jo, cobra quasi 1500 €/mes i un científic amb plaça uns 2400.

P: Quines categories (si es poden dir així) hi ha dins el món de la investigació?
R: De més a menys important:
1_ Professor d’Investigació.
2_ Investigador.
3_Científic Titular.
4_ Ramón y Cajal.
5_Juan de la Cierva.
6_ JAE.
7_ Becaris predoctorals.

I a banda estan els Titulats Superiors, medis i els auxiliars de laboratori.

P: Hi ha possibilitat d'anar pujant en l'escala de la investigació, i arribar a assolir un càrrec més ben retribuït?
R: Actualment Espanya no dedica molts de diners a la investigació, amb la qual cosa no surten moltes places i arribar a Científic Titular és una mica difícil, però no impossible.

P: Què li recomanaries a un alumne/a que comença el batxillerat i que té interès per la investigació?
R: Que faci allò que li surt de dins. El primer dia de carrera a la Universitat, el professor ens va dir que acabaríem tots al paro, i jo encara estic aquí fent allò que m’agrada, així que no hi ha que desanimar-se...després, és veritat que la carrera investigadora és dura i no ho nego, però també és molt bonica, i a nivell personal, és gratificant.

Moltes gràcies, Maria, pel teu temps i els teus ànims.
____________

 
Coneixeu algun científic? Si la resposta és no i sempre heu tingut curiositat i dubtes al respecte d'aquesta professió, aprofiteu! Podeu deixar-li les preguntes que vulgueu a Maria en els comentaris. Nosaltres estem en contacte amb ella i penjarem les seves respostes.

dimarts, 17 de maig del 2011

Resposta a les xarxes no socials

Ti-ti-ri-ti ti-ti-ri-ti ti-ti-ri-ti-ti-ri-ri-riiii...
Ai, perdó!, estava tararejant la tarantela napolitana. Tant de parlar d'aranyetes m'ha vingut al cap aquesta simpàtica cançoneta que a l'edat mitjana es ballava al Sud d'Itàlia per evitar la locura produida per la picadura de l'única taràntula europea (Lycosa sp.). Ací la teniu.


Bé, bé, ja he vist que el nostre amic Fran ha respost molt bé el repte científic, encara que vaig a fer una xicoteta aportació més. És cert que els radis de la teranyina no són enganxosos, i també que moltes aranyes creen una espècie de passadissos de seda no enganxosa per arribar a les preses, però a voltes és inevitable xafar els fils amb pega. Així, l'aranya té unes glanduletes a l'extrem de les seues potes que produeixen una cera (com un oli) que l'evita caure en la seua propia trampa. Vaja com si un esquiador anara perseguint a un corredor sobre mig metre de neu blaneta.
Ara us preparat 5 minuts de vídeo on s'il·lustra açò i alguna coseta més d'una forma estèticament espectacular (què gran és David Attenborough).




De totes formes, tot el que estem parlant al voltant de les teranyines fa referència sols al tipus de teranyina estàndar com la del dibuix de baix. Però hi ha molts més tipus i molt originals. Hi ha aranyes com la protagonista de la cançò que construeix una galeria de seda al sòl des d'on persegueix les seues preses, altres tensen la xarxa i la solten de colp, hi ha les que llancen un pilot de seda com si fóra una canya de pescar, i fins i tot, hi ha qui fa trampes de seda verticals com la verinosa vídua negra.



Solament us he posat uns exemples, el millor és que vegeu sencer el documental "HILADEROS DE SEDA" de la sèrie de la BBC "La vida en miniatura". Per qüestions legals no la puc penjar ací, però la trobareu fàcil. Tota la sèrie de cinc documentals és senzillament espectacular, però aquest en concret a mi em va fascinar.

Bo, espere que us haja agradat.




dijous, 12 de maig del 2011

Com les pelis d'abans

Estava avorrit a classe de matemàtiques mirant el cel, quan vaig veure uns núvols. Mirant i pensant en ells... "són blancs!!!!", aleshores vaig pensar... "no són tots iguals!. He vist grisos, negres, i fins i tot, alguns pasen de blancs a negres".
Així, la meua pregunta és la següent: per què alguns núvols són blancs i altres són negres?

Espere que contesteu.


OSCAR PASTOR NARANJO
1rESO C
IES Maria Enríquez (Gandia)

dimarts, 10 de maig del 2011

dilluns, 9 de maig del 2011

Xarxes no socials


Em recordeu, no? Sóc aquell xicon que penjava reptes científics setmanalment, que compartia curiositats i informacions científiques al bloc, aquell que us animava a participar en la xarxa,... Xarxaaa? Mmmmm, tinc una idea... Síii, per fi, han tornat a estar juntes al meu cap, les ganes d'escriure i les idees.
Com bé sabreu les idees no paren als nostres caps, però les ganes..., les ganes s'han de regar com a una planteta. I eixa aigua no sols la tira un mateix.
La mescla de vacances, floració, oposició (jijijji), peresa... m'ha tingut al marge del bloc, peró la setmana passada el senyor Isidre va agarrar la regadora, la va omplir i va decidir tirar aigua a veure que passava. Isidre, he de dir que em va fer molta gràcia el to d'exigència-indignació del teu comentari, però això sí, et vas esperar al final de les vacances per exigir moviment, eh?.
Siga com siga, el teu comentari ha enverdit les fulles del bloc de nou, perquè està molt bé que Rosa, jo i altres profes ens fem la pilota mutuament o compartim coneixements, però no oblideu que aquest bloc es per i per a vosaltres, els alumnes. Sabem que no som tuenti, facebook o una altra xarxa social, però sí som una societat natural en xarxa.
Camineu per les xarxes, no quedeu atrapats en elles. Sigueu aranyes, no preses.

I amb aquesta reflexió científico-socio-poètica us deixe caure el nou repte setmanal, per què les aranyes caminen per la seua xarxa sense quedar engaxades i en canvi, les seues preses sí?

Bo, us recorde el mail del bloc cienciesapeniscola@gmail.com per qualsevol idea, informació, foto,... que vullgueu aportar. Cadascú segons les possibilitats que ell o ella pense.

Gràcies Isidre.