dimarts, 21 de juny de 2011

Temps era temps



"Temps !!!!!!, ja està, no podeu escriure més... Vaaa entregueu els exàmens i ..."

"Maleït temps, una volta que ho encerte i no ho he fet tan bé com volia, no he tingut temps... Bé, ja tindré temps de lamentar-me, açò encara no s'ha acabat i no hi ha temps a perdre. Si tot va bé tindré tot el temps de la meua vida per disfrutar i aleshores... mentida, mai tens temps d'acabar l'examen, sempre hi ha una excusa."

Hola, hola, com diu el simpàtic perruquer de baix. Ja feia temps, eh?, dues setmanetes almenys. Hui per fi l'excusa sou vosaltres. Ha sigut una primavera científicament moguda xicones i xicons, i amb moltes cites que se m'ha oblidat recordar-vos, la floració, els geolodies, l'eclipsi, la festa de la ciència,... Així que perdoneu, sobretot perquè jo sí que he estat a totes elles, jijiiji. Però estic segur que la setmana passada molts vau veure eixa preciosa i tridimensional boleta roja.

Bé, ja us he explicat a l'inici que l'excusa de la meua absència aquestes dues últimes setmanes han sigut les oposicions (veieu com jo també estudie i faig exàmens). I ara, us toca a vosaltres, quina és la vostra excusa?, en què heu substituït el nostre temps?. Perquè jo fa dues setmanes, però vosaltres... Supose que també tindrieu exàmens, i la vostra extrema responsabilitat no us ha permés fer res més que estudiar. Ara em compreneu eh?, tot eixe meravellós temps que podriem haver emprat en el bloc...

Bo, fora rotllos, excuses i mangalatxes, anem a aprofitar el temps, que se'ns acaba el curs
escolar. Ja sé que pegueu colpets perquè caiguen els últims granets d'una sorra que ha caigut a poc a poc des de setembre, i que ja prepareu els vostres rellotges de sol amb l'esperança que el temps que ve ara avance més lent. Però tot és simple percepció. Segur que molts de vosaltres heu pensat en parar el temps, en retrocedir amb ell, en avançar al futur. Feu cas a Einstein, viatgeu a la velocitat de la llum si voleu detindre el temps, i estigueu parats si voleu que passe més ràpid (per retorcedir en el temps ja parlarem algun dia dels cucs i els seus forats).

Però deixant el costat més filosòfic del temps, fixeu-vos en l'organització d'ell, en com tenim dividit el temps en anys, dies, hores, minuts, segons,... I ací formularé l'últim repte d'aquest curs escolar. Com es va inventar la divisió del temps actual? amb quins mètodes? quan?. Proveu de pensar sense mirar res, com ho haguereu fet vosaltres.
Cadascú que conteste el que puga i el que vulga, però ens encantaria acabar un meravellós any del bloc sentint-vos a tots i totes (alumnes, pares i mares, profes, amigues, coneguts,...).

El temps és or, però una volta aconseguiu l'or, no vulgeu més, gaudiu del temps.

"EL TEMPS"

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Joan Brossa

Per cert, no sé si us heu adonat però aquesta entrada ha tingut en compte el nou model lingüístic valencià. Les consonants estan en anglés, les vocals en castellà i els signes de puntuació i accents en valencià. Tot al 33%.

Bon estiu.

3 comentaris:

  1. No sé si tindré temps suficient per resoldre el repte ...

    ResponElimina
  2. Fa anys, quan vaig començar a llegir alguna cosa sobre el Big Bang, potser el que més em va costar d'entendre és que abans de què es produira el temps no existia. No veia clar que no hi haguera matèria, ni univers, però el temps? Cóm pot ser que no existisca el temps?

    Un amic em va donar una explicació que em va agradar molt:

    El temps és el canvi. Si no hi ha canvi (cap classe de canvi), si no passa absolutament res, si no hi ha ni tan sols algú per observar que no passa absolutament res, aleshores no hi ha temps.

    O siga, que la clau podria ser crear o aprofitar un canvi que siga fàcil de mesurar, molt regular, i a una escala que ens siga útil.


    La primera cosa que en ve al cap son els sorolls que em fa la panxa quan fa "temps" que no menge, però crec que això no complix els requisits.

    Si haguera de començar des de zero en un lloc, com un Robinson Crusoe qualsevol, l'única cosa que em veig capaç de mesurar és el pas del sol pel cel. No sé si ho faria molt bé....

    Per cert, hi ha un poble de la Vall d'Albaida que es diu Otos, on hi ha molts rellotges de sol (i molt bonics) pel carrer. Si passeu prop entreu i passetgeu una mica, tot perdent el temps.

    Sefo

    ResponElimina