divendres, 1 de juliol de 2011

Crec que vaig a la velocitat de la llum

Ffffffffiuuuuuuuuuu,
Em veieu venir?. Vaig a la velocitat de la llum, sí, sí. Què com ho sé?, doncs perquè s'ha parat el temps des de fa dos dies quan vaig acabar les opos, jiji. Per cert, si em veieu de color roig a aquestes velocitats és perquè estic expandint-me (ja pese 73 Kg.) com l'Univers.
Bo, vaig a intentar aminorar la marxa per tornar a posar en marxa el rellotge del bloc. I parlant de rellotges, tenim pendent un repte, no?. Bé, crec que parle sol, perquè a aquestes altures ja esteu fent el rellotge de sol a la platja amb els vostres cossos. Tranquil Sefo que sé que tu estàs ahí.
Però, dona igual, anem a tancar l'any de reptes com cal. Com bé has dit Nel·lo, aquest era un repte difícil, però has aparegut tu Sefo per il·luminar-nos molt bé.
En efecte, les primeres particions de temps es van fer tenint en compte l'observació de processos cíclics (repetits) naturals, com els dels astres (Sol i Lluna). Així, el concepte de dia és el primer que apareix per la fàcil observació de la nit i el dia. De la mateixa forma els antics mesos van ser lunars, es a dir, un mes era el temps transcorregut entre una lluna nova i la següent (l'equivalent a 29 dies, 12 hores i 44 minuts actuals). I els anys?, doncs els primers eren anys lunars (amb 12 mesos llunars) i els anys solars... això ja és massa complex de sintetitzar. Per què 12?, doncs per què era el nombre de mesos lunars que cabien dins del cicle anual de les estacions, el més antic per simple observació. I com he dit, més avant, amb l'avanç de l'astronomia i la matemàtica, es va saber que l'any solar era l'equivalent a 365 dies aproximadament, i aprofitant la divisió en 12 parts ja existent, es va repartir de la manera actual (amb mesos de 3o i 31). Ja veieu que curiós, eh?
Us deixe una entrevista interessant.
Tots eixos conceptes temporals han donat lloc a molts tipus de calendaris basats en l'astronòmia. Però, hi ha alguns de ben curiosos que s'han basat en altres cicles naturals no tan regulars com els calendaris estacionals. Un exemple també és el peculiar calendari dels druides celtes que es basava en l'inici de la floració d'arbres o plantes.

Mes
Arbre associat
Nom científic
Dies que compren
Beth bedoll Betula pendula 24 desembre - 20 gener
Luuis servera Sorbus aria 21 gener -17 febrer
Nion freix Fraxinus sp. 18 febrer - 17 març
Fearn vern Alnus glutinosa 18 març - 14 abril
Saille salze Salix sp. 15 abril - 12 maig
Vath arç / perer silvestre Crataegus sp. / Pyrus sp. 13 maig - 09 juny
Duir roure Quercus robur 10 juny - 07 juliol
Tinne grèvol Ilex aquifolium 08 juliol -04 agost
Coll avellaner Corylus avellana 05 agost - 01 setembre
Muin vinya Vitis vinifera 02 setembre - 29 setembre
Gort heura Hedera helix 30 setembre - 27 octubre
Ngetal bova Phragmites australis 28 octubre - 24 novembre
Ruis saüc Sambucus nigra 25 novembre - 22 desembre

Igualment els "esquimals" inuit, nòmades, tenien un calendari ben curiós.

Però si ho pensem, a banda d'un calendari, el que es buscava era un mecanisme per fraccionar més el temps i així poder repartir-lo en tasques. A eixe mecanisme tecnològic li diem rellotge, i com ha explicat Sefo, els primers van ser de sol, ja els antics sumeris (la primera civilització), babilonis i egipcis dividien la fase lluminosa del dia en 12 parts i la nit en altres 12 (per mesurar les particions nocturnes empraven rellotges d'aigua o clépsidres). Igualment que amb l'any i els mesos, eixa divisió en 24 parts es va mantenir amb els avanços astronòmics posteriors i va donar lloc a l'hora actual.
Els minuts i segons... jiiji, 60?, d'on ve aquest nombre tan estrany?. Doncs si es fixeu, 60 és 12x5, i es sap que els babilonis contaven amb els dits, però ho feien d'una forma ben especial. Amb el dit gros anaven comptant les falanges dels altres quatre dits (3 falanges x 4 dits... 12). Una volta tenien la dotzena, extenien un dit de la mà esquerra i tornaven a comptar 12 amb la mà dreta. Així podien extendre 5 dits de la mà esquerra que per les 12 falanges que comptaven a la mà dreta... taxaaaaaan, 60. Ja veieu que bonic, eh?. Tots múltiples de 12 (12,24,60). Aquest sistema numèric és el sistema sexagesimal i s'ha mantingut en alguns exemples com aquest del temps front al majoritari sistema decimal actual (en base al nombre 10).
Ací us adjunte un vídeo de com fer un rellotge de quadrants solars molt interessant i fàcil. Un altre diferent fent clic ací.


Els grecs van perfeccionar els diferents tipus de rellotges de sol (gnomon, quadrants,...). De fet, els famosos obeliscs heredats dels egipcis, eren com el rellotge de la plaça actual.
Per altre costat, Sefo ha fet referència a Otos i jo li afegisc el nom de Joan Olivares, escriptor de la zona i gran impulsor de la col·lecció de rellotges de sol que omplin les places d'Otos i altres pobles de la Vall d'Albaida.
El perfeccionament posterior dels rellotges fins l'actualitat és tan interessant com complex, així que l'explicaré quan tinga un bloc de tecnologia, però ací teniu un enllaç. Solament comentar que en l'actualitat (1967) s'ha elaborat un rellotge atòmic de Cesi (basant-se en la vibració d'un àtom d'aquest element) que es retrasa 1 segon cada 30.000 anys).

Per últim, i com a mostra de ciència bàsica però brillant, us deixe una joia de divulgació en forma de document. El gran Carl Sagan a la sèrie Cosmos parlant sobre Eratòstenes i les seues observacions del Sol per avariguar el radi terrestre ja fa més de 2000 anys.


Ja veieu que fa més de 2000 anys que la gent empra el seu temps observant, experimentant,... vaja fent ciència. Per què parar ara no?

Una bona època per fer rellotges de sol, però no per obsessionar-se amb ells. Gaudiu del temps.

Bon estiu a tots i a totes.

2 comentaris:

  1. Bon treball de recerca. Com a curiositat m'ha agradat molt el calendari dels druides, encara que seria un poc imprecís no?

    ResponElimina
  2. Gràcies... ara acabe de fer unes quantes aportacions més a l'entrada. Au vaig a remullar-me al riu una estoneta.

    ResponElimina