dijous, 31 de març de 2011

Cara o creu?. Mmm... canto.

Açò no estava programat, però el senyoret Àngel Jurado de 1r ESO de l'IES Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) ha aportat una dada en l'anterior repte que com ja he dit, jo desconeixia. Àngel ha sugerit que el mateix iode radiactiu (iode-131) contra el que lluiten les autoritats del Japó per la seua capacitat de provocar càncer de tiroides, s'utilitza també per curar-lo. És fantàstic, no?.
Doncs aquest és el nou repte xicones i xicons, És cert que el iode-131 produeix càncer però també s'utilitza en el tractament? I per què?

Jo pensava que si tiraves una moneda a l'aire, o bé era cara o bé creu, però... també està el canto.

Sí senyor Àngel, gran aportació.

Resposta al sismògraf que no funciona

Bo, al final he decidit contestar aquest repte com una entrada per enllaçar-vos millor alguns materials.
Com us va dir Rosa, al produir-se el sisme s'allibera energia en forma d'ones sísmiques que es propaguen en totes direccions (com el so). Això sí, algunes van per la superfície solament (són les que causen més danys) i les altres (ones P i S) viatgen travessant el planeta pel seu interior. Les ones P (primàries) com el seu nom indica són més ràpides i travessen tant sòlids com líquids. Les ones S, que arriben un poc més tard, no poden travessar medis líquids (com el nucli extern de la Terra).
Però això sí, els dos tipus d'ones no viatgen en línia recta, sinó que van desviant-se per la refracció a mesura que travessen materials diferents (pensa en el típic efecte òptic del llapis que està mig dins d'un got d'aigua). Tota eixa refracció fa que és produeixca una zona on no arriben les ones P (zona d'ombra) entre els 103º i els 142º respecte del focus, i una altra zona d'ombra per a les ones S entre els 103º i els 180º.

Ara segur que us podeu imaginar la resposa, no?. Sí, sí, l'observatori de les Illes Canàries es trobava dins de la zona d'ombra per a aquest terratrèmol i per tant, les ones P i S directes no van arribar.
Per últim sols dir-vos que hem simplificat el tema de les ones sísmiques per a què s'entenga, però a voltes les ones es reflecten també i fan alguna coseta més rara, però les ones P i S directes viatgen tal cual us he explicat abans. Mireu el vídeo resum que s'enten molt bé, amb la versió complicada inclosa després (encara que no enteneu l'anglés amb les imatges també es compren).


Bé, si teniu algun dubte ens ho pregunteu.

dilluns, 21 de març de 2011

Un xupito de Betadine, per favor


Hola,... ola, ola, la, la,.... On esteu?,... eu, eu, eu.
Sniff, crec que m'he quedat sol, com un mussol. Bé, em dona igual, jo a la meua. Doncs vaig a començar amb aquesta sessió d'autociència, que per cert, continua amb l'anterior.
Veient que ningú ha contestat el repte vaig a mantenir la intriga una setmana més, i a banda, vaig a donar-vos més feina. Què us pensaveu que com no sóc profe vostre, anaveu a torejar-me o què. Així doncs, vaig a fer com feia ma mare amb les meues llentilles, "si no te les menges ara, te les menjaràs per a berenar", jijijiji.
La nova feina és un nou repte, això sí, relacionat també amb el terratrèmol. Una volta haureu entés els intrínculis d'un sisme i el funcionament bàsic d'una central nuclear, ara toca entendre alguna de les mesures d'emergència.
No sé si aquestos dies heu sentit que per combatre la radiactivitat donaven Iode a la població japonesa més propera als focus de radiactivitat. El Iode és un element químic no metàl·lic que trobareu a la taula periòdica representat amb una I, i que també trobareu a la vostra farmaciola en forma de iodur amb el nom de Betadine (Si hi ha alguna fuga a Vandellós o Confrents no se us ocòrrega fer-vos un gotet de Betadine, eh? que no és exactament el mateix).
Aleshores, us imagineu quin és el repte setmanal no?, Per què donen iode a la població per combatre els efectes de la radiactivitat?
Així que ja teniu el vostre plat de fesols (a més de les llentilles).
"Iode" vosaltres me'ls menjaria... (quin acudit més roïn, perdoneu).

Un abraç cúmuls d'àtoms i àtomes.


dimarts, 15 de març de 2011

Plafff !!!! Aquest sismògraf no funciona?



- 02:46:23 hora local de l'epicentre a 129 km de Sendai a la regió de Honsu, costa oriental del Japó.
- Profunditat del hipocentre: 31 km.
- Magnitud: 8.9
- Durada: 1 min 46 seg

A partir del moment de la fractura , s'allibera energia en forma d'ones sísmiques en totes direccions, ja siga per l'interior terrestre com per la seua superfície. Aquestes ones són detectades pels sismògrafs de tot el món, això sí més tard com més lluny del focus sísmic.

Així, a l'observatori de Hachijojima de Japó a tan sols 600km, les primeres ones sísmiques haurien de tardar 1 min 20 seg en arribar, i així ho fan.
De la mateixa forma, a l'observatori sísmic de Wild Horse Valley a Oregó (USA) a 7904 km, les primeres ones haurien d'arribar en uns 11 min 15 seg aproximadament, i també ho fan.
Per la seua banda, a l'observatori de Messejana a Portugal a uns 11065km, tal com estava previst, les primeres ones arriben uns 13 min 40 seg després de l'inici del sisme.

Però..., i ara ve el problema i el repte científic de la setmana, a l'observatori Morro de la Arena a les Illes Canàries a 12330 km de l'epicentre (sols 1200km més lluny de l'anterior), l'arribada de les primeres ones es preveia en uns 14 min 30 seg. I quina és la sorpresa?, no arriben, no. Per què?. Eixe és el repte de la setmana.

Per últim i per acabar de liar-vos més, a l'observatori de Las Campanas a Xile a 16798km, les ones arriben puntualment com s'havia previst uns 17 min 30 seg després d'eixir de l'hipocentre.

Bo, xicones i xicons, ja veieu que per a bé o per a mal, la ciència està present cada dia davant vostre, sols heu de saber mirar.

Fins prompte.







dissabte, 12 de març de 2011

Tremolar de por, la por a tremolar

No fa falta mostrar-vos massa del que va passar ahir a les costes de Japó, la televisió i internet ja us tenen sobreinformats. El fet de que el sisme haja ocorregut a un país tan desenvolupat tecnològicament, ha afavorit la difusió d'imatges i vídeos en quantitats industrials. Per altra banda, aquest fet també ha suposat que els danys materials siguen molt menors dels que serien si haguera ocorregut a qualsevol altra zona del món. Algú estarà pensant que és una frivolitat dir això quan ja hi ha més de 1700 morts, molts més desapareguts, pobles coberts per les aigües i una important fuita nuclear a la central de Fukushima. Però només cal que recordeu les víctimes i els danys del terratrèmol/tsunami del Sudest asiàtic al 2004 amb una magnitud no molt major.
Així he decidit facilitar-vos alguns gràfics i alguns enllaços que us ajudaran a entendre millor aquest sisme i altres que en un futur puguen succeir.
En primer lloc ací teniu un parell d'animacions de El País i El Mundo sobre com es formen els terratrèmols i els tsunamis així com el funcionament dels sismògrafs, les escales de magnitud,... (està simplificat però bé).


Ara us deixe un enllaç a l'informe del Servei geològic americà sobre aquest terratrèmol, on podeu veure les dades tècniques, els mapes,... i el "summary" que està traduit a l'espanyol. També us deixe l'enllaç a una secció educativa del mateix USGS per seguir els terratrèmols a temps real a qualsevol part del món i moltíssima més informació, animacions,... sobre sismes (cliqueu sobre la imatge per veure l'activitat sísmica a temps real).










Imatge del USGS


A més, perquè enteneu una miqueta els problemes associats a la fuita nuclear també us adjunte una animació molt bàsica sobre el funcionament d'una central nuclear (no aprofundeix massa en els problemes, però bé.). L'accident nuclear mereixeria per sí sol un altre article, però no vull saturar-vos, així que adjunte també un gràfic de El País que explica la fuita.


Bé, espere que amb açò, el que teniu als llibres i el que us expliquem a classe sobre les plaques tectòniques ja en teniu prou per fer de mestres.

Sovint la natura ens recorda d'on venim. Adeu.

dimarts, 8 de març de 2011

Les dones a la ciència

Ja sé que sona a tòpic el títol un dia com hui, però us promet que aquest article i la celebració del Dia de la Dona han sigut una pseudocoincidència. La veritat és que l'altre dia vaig llegir un article preciós en la revista REDES, on es parlava d'una dona lligada a la ciència en el segle XVIII, la marquesa de Châtelet. Aleshores vaig descobrir que no es tractava sols d'un article puntual, sinó d'una secció regular en la revista. A més, al final del article es nomenava una pàgina web que dedicava a les dones i la ciència, l'autora dels articles, Adela Muñoz Páez, catedràtica de Química que treballa per al CSIC. A la pàgina tots els articles i altres materials interessants són descarregables en pdf.
Se m'oblidava, la pàgina és www.hypatia.es en honor a la famosa protagonista de la pel·lícula Àgora, que ja de pas us recomane vore com un exemple de passió per la ciència.
I amb açò, aprofite per introduir el nou repte de la setmana, nomena una dona científica i alguna aportació seua.

Com podeu imaginar hi ha moltes possibles respostes, això sí moltes menys de les esperables en una societat igualitària.

Un abraç.

dijous, 3 de març de 2011

La marjal de Peníscola

Dilluns 28 de febrer, ressaca de Carnestoltes a Peníscola i festiu local en el calendari escolar del poble. El dimarts estrenem mes i tornem a l'institut, però el que no estava previst és la sorpresa que ens esperava: la marjal apareix cremada. Han estat afectades 25 hectàries de les 105.49 totals, segons consta a la premsa d'avui. Tot i això, a simple vista sembla que ha estat més de la meitat afectada, sino mireu les fotografies que adjuntem. L'incendi es va detectar la tarda del diumenge, a les 19.38 hores, quan una veïna del poble va veure un foc davant d'una caseta enmig de la marjal. Totes les proves indiquen que va ser provocat, el Seprona ja ha pres mostres del punt d'origen del foc (diari Levante del dia 02 de març). Les conseqüències de l'incendi són difícils de predir, tot i que fins i tot el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament apunta que afectarà la nidificació de les aus en els propers mesos. Això sí, també afirma que en poc temps la marjal recuperarà el seu aspecte; ben cert és que la vegetació de les zones humides és de creixement ràpid, però no sabem fins a quin punt veurem lluir la marjal a l'estiu.

(fotografia d'APNAL)


Aprofitem per posar en coneixement de tots i totes la legislació que protegeix aquesta zona natural, de gran interès per algunes espècies que l'han triada com a hàbitat. Per començar, la legislació europea l'ha catalogada com a zona LIC, això és, Lloc d'Interès Comunitari i, per tant, forma part de tot un conjunt de zones naturals d'interès catalogades dins la Xarxa Natura 2000. Quant a la legislació de la Comunitat Valenciana, la llei 11/94 d'espais naturals protegits dictamina que totes les zones humides estan protegides de manera genèrica, però a més, la Marjal de Peníscola està dins el catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana. La presència de dos espècies de peix en perill d'extinció, això és el samaruc (Valencia hispanica) i el fartet (Aphanius iberus) fa que la Marjal de Peníscola compte amb un pla de recuperació del fartet i d'un altre per al samaruc. Això en limita les activitats que poden tenir lloc dins els límits del paratge, com per exemple la retirada de vegetació aqüàtica durant els mesos de posta d'ous. Des del punt de vista de la biodiversitat, també cal destacar la presència de la planta aqüàtica en perill d'extinció Ceratophyllum submersum. La única població d'aquesta espècie confirmada en tota la Comunitat Valenciana és la que hi ha en la sèquia Templera de la Marjal de Peníscola. A tot això, i dins de l'àmbit de la legislació, cal destacar que una alteració greu de l'hàbitat d'una espècie en perill d'extinció és un delicte i no una infracció administrativa.
Urbanísticament la marjal és sòl no urbanitzable protegit, això vol dir que no s'hi pot construir, i està catalogada com a terreny forestal, cosa que en limita els usos. Des de l'Ajuntament fa temps que hi ha la intenció de fer-hi passar una carretera o, si més no, algun vial encara que siga peatonal per tal de fer-la transitable i, per tant i segons ells, aprofitable. Amb l'incendi, el regidor de medi ambient ha aprofitat per reivindicar-ho una vegada més, al·legant que un vial faria, al mateix temps, la funció de tallafocs. Sí, clar, igual que la proposta de Bush fa uns anys, que deia que per lluitar contra els incendis forestals el que s'havia de fer era eliminar els boscos (gran solucionador de problemes, aquest ex-president).
I ara, la reflexió. Per què no es poden deixar als espais naturals seguir les seves dinàmiques internes? Per què els humans no podem respectar l'activitat biològica que hi té lloc? No és treure'n un profit el permetre que la biodiversitat es mantingue? Ja hi aniran els experts, a “passejar-se” la marjal, no cal que hi passen tots els mortals estiuejants que de biologia en saben poc. Si tampoc ho disfrutaran. I si l'Ajuntament ho vol aprofitar, doncs que faça formació, un punt d'interpretació, un observatori d'aus el més respectuós possible, que propose beques o concursos per a estudiar-ne els organismes que hi viuen, que faça propaganda del seu valor biològic... Si es poden fer moltes coses a banda de fer-hi passar camins, posar-hi pontets, passejar-hi en barca o fer-hi passar el trenet. Això sí, no poder-hi construir tampoc vol dir abandonar aquest espai als designis del temps, que de tots els peniscolans és sabut que la marjal està bruta i això, us ho podem assegurar, només és culpa d'alguns Homo sapiens que hi viuen a prop.