dijous, 3 de març de 2011

La marjal de Peníscola

Dilluns 28 de febrer, ressaca de Carnestoltes a Peníscola i festiu local en el calendari escolar del poble. El dimarts estrenem mes i tornem a l'institut, però el que no estava previst és la sorpresa que ens esperava: la marjal apareix cremada. Han estat afectades 25 hectàries de les 105.49 totals, segons consta a la premsa d'avui. Tot i això, a simple vista sembla que ha estat més de la meitat afectada, sino mireu les fotografies que adjuntem. L'incendi es va detectar la tarda del diumenge, a les 19.38 hores, quan una veïna del poble va veure un foc davant d'una caseta enmig de la marjal. Totes les proves indiquen que va ser provocat, el Seprona ja ha pres mostres del punt d'origen del foc (diari Levante del dia 02 de març). Les conseqüències de l'incendi són difícils de predir, tot i que fins i tot el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament apunta que afectarà la nidificació de les aus en els propers mesos. Això sí, també afirma que en poc temps la marjal recuperarà el seu aspecte; ben cert és que la vegetació de les zones humides és de creixement ràpid, però no sabem fins a quin punt veurem lluir la marjal a l'estiu.

(fotografia d'APNAL)


Aprofitem per posar en coneixement de tots i totes la legislació que protegeix aquesta zona natural, de gran interès per algunes espècies que l'han triada com a hàbitat. Per començar, la legislació europea l'ha catalogada com a zona LIC, això és, Lloc d'Interès Comunitari i, per tant, forma part de tot un conjunt de zones naturals d'interès catalogades dins la Xarxa Natura 2000. Quant a la legislació de la Comunitat Valenciana, la llei 11/94 d'espais naturals protegits dictamina que totes les zones humides estan protegides de manera genèrica, però a més, la Marjal de Peníscola està dins el catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana. La presència de dos espècies de peix en perill d'extinció, això és el samaruc (Valencia hispanica) i el fartet (Aphanius iberus) fa que la Marjal de Peníscola compte amb un pla de recuperació del fartet i d'un altre per al samaruc. Això en limita les activitats que poden tenir lloc dins els límits del paratge, com per exemple la retirada de vegetació aqüàtica durant els mesos de posta d'ous. Des del punt de vista de la biodiversitat, també cal destacar la presència de la planta aqüàtica en perill d'extinció Ceratophyllum submersum. La única població d'aquesta espècie confirmada en tota la Comunitat Valenciana és la que hi ha en la sèquia Templera de la Marjal de Peníscola. A tot això, i dins de l'àmbit de la legislació, cal destacar que una alteració greu de l'hàbitat d'una espècie en perill d'extinció és un delicte i no una infracció administrativa.
Urbanísticament la marjal és sòl no urbanitzable protegit, això vol dir que no s'hi pot construir, i està catalogada com a terreny forestal, cosa que en limita els usos. Des de l'Ajuntament fa temps que hi ha la intenció de fer-hi passar una carretera o, si més no, algun vial encara que siga peatonal per tal de fer-la transitable i, per tant i segons ells, aprofitable. Amb l'incendi, el regidor de medi ambient ha aprofitat per reivindicar-ho una vegada més, al·legant que un vial faria, al mateix temps, la funció de tallafocs. Sí, clar, igual que la proposta de Bush fa uns anys, que deia que per lluitar contra els incendis forestals el que s'havia de fer era eliminar els boscos (gran solucionador de problemes, aquest ex-president).
I ara, la reflexió. Per què no es poden deixar als espais naturals seguir les seves dinàmiques internes? Per què els humans no podem respectar l'activitat biològica que hi té lloc? No és treure'n un profit el permetre que la biodiversitat es mantingue? Ja hi aniran els experts, a “passejar-se” la marjal, no cal que hi passen tots els mortals estiuejants que de biologia en saben poc. Si tampoc ho disfrutaran. I si l'Ajuntament ho vol aprofitar, doncs que faça formació, un punt d'interpretació, un observatori d'aus el més respectuós possible, que propose beques o concursos per a estudiar-ne els organismes que hi viuen, que faça propaganda del seu valor biològic... Si es poden fer moltes coses a banda de fer-hi passar camins, posar-hi pontets, passejar-hi en barca o fer-hi passar el trenet. Això sí, no poder-hi construir tampoc vol dir abandonar aquest espai als designis del temps, que de tots els peniscolans és sabut que la marjal està bruta i això, us ho podem assegurar, només és culpa d'alguns Homo sapiens que hi viuen a prop.

6 comentaris:

  1. Que raro que els camins de fusta no estiguen cremats no? Pot ser és que tenen millors coses que cremar... ¬¬

    ResponElimina
  2. Era un dels meus llocs preferits la primavera passada per relaxar-me fotografiant plantetes o recollint aigua perquè vegereu microanimalons a l'institut. És trist però cert que hi ha gent que es relaxa d'altres maneres.

    ResponElimina
  3. Hi ha un aspecte que també hauriem de valorar, i és el de les repercusions legals d'un incendi com el de diumenge a la marjal.

    En primer lloc, és impossible edificar a la marjal encara que estiga cremada. Hauria de canviar molta normativa europea, estatal i autonómica, i no sembla el cas.

    En segon lloc, el o els autors de l'incendi s'arrisquen a penes de presó molt elevades. Qualsevol incendi forestal implica una pena d'un a cinc anys, però si ha existit perill per a la vida de les persones (no oblideu que van evacuar gent dels hotels) ja parlariem de deu a vint anys (articles 351 i 352 del Codi Penal: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t17.html#c2s2)

    És cert que no és gens fàcil trobar als culpables, però també ho és que els mitjans per a fer-ho milloren molt ràpidament.
    Sefo

    ResponElimina
  4. por que an tirado una colilla y se ha incendiado y luego lo an apagado

    ResponElimina
  5. Hi ha gen que es dedica a destrosar el medi ambient. El caminet que an pica per el mix del prat esta obert fa dos semanes i ja esta tot ple de rayades,graffitis... Jo no entenc perque algu vol provocar un incendi, no vas a guanya res. I a un comentari d dalt (no se de qui es) te tota la rao , perque tots es queixen de que el riu esta brut,que done asco, pero tampoc fan res pa evitar-ho,pase una barqueta cada mol de temps a netejar-ho. NADIA MATAMOROS

    ResponElimina
  6. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina