divendres, 29 d’octubre del 2010

Per què tant de roig, groc i taronja a la tardor?

Sabeu, tinc un pantaló texà de color verd aturquesat. L'altre dia me'l vaig posar, i algú em va dir que ja no era època de portar eixe color. Vaig pensar... tardor?, ah, clar!. Ràpidament, vaig tornar a l'armari a buscar un de color groc o roig, però no en tenia. No entenc massa de protocols.
La veritat és que ja tenia al cap el nou repte, Rosa me l'havia comentat: Per què les fulles canvien de color a la tardor?
Realment, aquest repte consta de dues preguntes ordenades cronològicament, ja voreu. Però anem per parts; aquesta era la primera, més senzilla, però fonamental. Així que tracteu d'explicar-ho de la forma més clara (també ortogràficament) que pugueu.

Bé, esperem els vostres comentaris. No sabeu la il·lusió que fa veure 7 comentaris al repte anterior. I a les coses sense il·lusió, l'hivern no s'acaba mai.

Per cert, vaig a seguir posant-me els pantalons verds, encara que ma mare i molta altra gent opine que és un color d'estiu.

Adeu.

Resposta al repte del nitrogen

Hola! Finalment he decidit publicar la resposta com a entrada per a què siga més còmode de llegir (ja em direu que preferiu).
Bé, abans de tot, heu de saber que la pregunteta del nitrogen és d'un alumne de 3r d'AÇÒ de Pilar de la Horadada.
Bo, anem per feina, vaig a intentar fer-ho assequible per als qui encara no heu donat l'aparell respiratori (1r i 2n ESO).
A veure, on es vam quedar... Havíem agarrat aire i el teníem als pulmons, no? Eixe aire, per arribar a la resta del cos, ha de passar a la sang (el transport públic corporal). Per situar-nos millor, l'aparell respiratori és com un arbre sec cap per avall, i és al final de les branques més finetes on els gasos passen a la sang. Aquestos llocs d'intercavi de gasos, es diuen alvèols pulmonars i tenen forma de mora (mireu la imatge). Però els gasos no poden passar així com així, sinó que necessiten estar dissolts en el líquid que recobreix l'interior de l'alvèol (com ho està l'O2 a l'aigua del mar). Aleshores, hi ha un problema, que tots els gasos no tenen la mateixa facilitat per dissoldre's al líquid (igual que el Nesquik es dissol abans que el Cola Cao). I resulta, que el nitrogen es dissol fatal, així encara que hi haja molta quantitat, sols una xicoteta part (un 4%) pot entrar dissolt a la sang. La resta torna a eixir quan espirem. El 4% que ha passat a la sang, fa un poc de turisme corporal, perquè com has dit bé Isidre, el nitrogen atmosfèric (N2) no té cap funció coneguda al cos (nosaltres assimilem el nitrogen que ens fa falta amb l'alimentació - les proteïnes).
Bé amb açò el repte està contestat, però aquesta vegada han eixit idees paral·leles interessants.

1) El nitrogen i els submarinistes: Els submarinistes tenen problemes amb el nitrogen quan pugen massa ràpid a la superfície, després d'haver estat submergits a prou fondària (+10m aprox.) durant una estoneta considerable (+45min aprox.). La qüestió és que al baixar dins de la mar, tots sabeu que augmenta la pressió (penseu en les vostres oïdes). Eixe augment de pressió fa que puga dissoldre's molt més nitrogen a la sang que normalment. De fet, si mireu una ampolla d'aigua amb gas quan esta tancada, no hi ha rastre de gas. Què passa quan l'obrim?, doncs que baixa la pressió de colp, i aleshores, es formen bombolletes. Ara podeu aplicar la mateixa lògica a un submarinista que puja massa ràpid, no?

2) L'oxigen oxida: Isidre, tens tota la raó en que us vaig dir això o alguna cosa semblant. El que passa és que havia de simplificar, per la vostra edat i perquè jo no arribava a més en el tema (us vaig dir mil voltes que els profes no som enciclopèdies amb cames i que seguim formant-nos gràcies a preguntes com aquesta). L'oxigen atmosfèric (O2) en sí, és poc oxidant en relació a altres substàncies. S'ha d'activar en forma del que es diuen radicals lliures (això és massa complicat per a mi). Però sí que tens raó en una cosa respecte a l'oxigen, l'oxigen pur inspirat de forma contínuada acurtaria molt la vida del nostre aparell respiratori, no per l'oxidació, sinó per altres problemes més complexos.

3) Clar que el nitrogen forma part de processos importants a la natura.

Una última coseta relacionada amb els reptes i qualsevol recerca de informació en internet. La viquipèdia està molt bé, però no ho és tot. No hi ha res com un bon llibre de consulta. De fet, per a resoldre aquest repte bé, ha sigut molt més fiable un llibre de fisiolgia humana que la xarxa. De totes formes, la majoria de llibres de consulta també es poden trobar digitalitzats al cercadors habituals (feu-ho amb la recerca avançada).

Xicones i xicons, no sé si he aclarit o embolicat més al personal, ja em direu.

dijous, 21 d’octubre del 2010

On s'amaga el nitrogen?

Uffff, ja estic ací. Deixa'm que agarre aire, que quasi no arribe aquesta setmana. Espera...:"agarre aire"?, ja ho tinc.
Mira al teu voltant, segur que veus molta matèria en estat sòlid, i potser part en estat líquid (si tens un got d'aigua al costat, per exemple). A més, com eres llest i els teus profes t'ho han explicat, encara que no la veges, saps que també estàs envoltat de matèria en estat gasós (si no em creus agarra un ventall i voràs com al moure'l notaràs una certa resistència de l'aire). I és aquesta la paraula màgica, perquè és així com anomenem a la mescla de gasos homogènia (no es poden distingir els components) que ens envolta.
Sabem que aproximadament, el 21% de l'aire és oxigen, el 78% és nitrogen, i l'1% restant se'l reparteixen entre el vapor d'aigua, els gasos nobles, el CO2,... Tot el món sap la utilitat de l'oxigen per nosaltres, veritat?.
Ara és quan torne a l'inici. Agarra aire i aguanta'l dins 20 segons mentre segueixes llegint. El 78% de l'aire que tens als teus pulmons és nitrogen, no?. Doncs, aquest és el nou repte: Què fa el cos amb tota eixa quantitat de nitrogen? .
Ja pots soltar l'aire i pensar.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Modelant molècules...

Portem dos setmanes "fent" molècules amb l'alumnat de ciències de 2n d'ESO.
- "Fent" molècules???
Bé, seria millor dir que fem representacions de molècules. Per a fer-ho utilitzem models moleculars, que no són més que un conjunt de boles de diferents colors que representen cadascuna un àtom, i que s'han d'anar unint amb enllaços per a "construir" les molècules. Aquí en teniu uns exemples: 

Benzè (anell benzènic) i Etanol
Com ja saben/sabeu els alumnes de 2n, l'oxigen (O) està representat amb el color roig, l'hidrogen (H) amb el blanc, i el carboni (C) amb el negre, i com es pot observar, cadascun d'ells fa un nombre fixe d'unions perquè té un nombre determinat de "forats" en la bola. Per als exemples de la fotografia, si compteu quants àtoms hi ha de cada, en resulten les següents fórmules: C6H6 i CH3CH2OH.
De vegades resulta molt difícil fer exemples i models simples de temàtiques complexes. I això és el que ens ha passat quan vam fer la fitxa de la pràctica. Per què diem això? Doncs perquè amb els models moleculars només es poden representar molècules formades per Carboni i Hidrogen com a àtoms principals (són les que anomenem molècules orgàniques o hidrocarburs) i bona part de les molècules que vam dissenyar no complien aquest requisit (eren inorgàniques). I per a representar molècules inorgàniques, els únics models que valen són les representacions de Lewis - que no són tan vistoses perquè s'han de fer amb un paper i un boli!
El cas és que se'ns hagués passat tot per alt sinó hagués sigut per l'àcid sulfúric o H2SO4 (potent corrosiu i, en aquest cas, detonant d'una entretinguda conversa entre les professores de química i de ciències!). Vam simplificar massa dient que l'àtom de Sofre només feia 2 enllaços, però resulta molt difícil explicar a alumnes de 2n d'ESO per què hi ha àtoms que, en determinats moments fan 2 enllaços i, altres vegades, en fan 4 (com en el cas del Sofre del H2SO4).  I encara és més difícil explicar a aquestes edats tan joves que la forma d'unir-se els àtoms no és sempre la mateixa. 
És molt probable que algun alumne de 3r d'ESO, 4t o batxillerat puga explicar als seus companys de 2n en un llenguatge molt més entenedor conceptes com el de valència (atenció, no confondre amb la capital de les falles i l'orxata!), el d'enllaç datiu o coordinat o el de representacions de Lewis. Així és que animeu-vos! Agrairem moltíssim qualsevol aportació al respecte i penseu que teniu una oportunitat de lluir-vos davant la vostra profe de química ;-)

dimecres, 13 d’octubre del 2010

GRADIENTS DE DENSITAT


1. 2n B 1r grup 2. 2n B 2n grup 3. 2n A 1r grup 4. 2n A 2n grup

Hola, benvolguts alumnes de 2n d'ESO. Volia mostrar-vos el resultat dels quatre gradients de densitat que hem estat fent en el laboratori. Han quedat xulos, no? Per aquells que de tant en tant miren a vore què pengem en el bloc, els direm que el gradient de densitat de la foto està constituït per (de baix a dalt): mel, glicerina, aigua tintada amb blau de metilè, oli i alcohol.
Ara bé, finalitzada la pràctica, hi ha certes qüestions que cal fer-se i, si pot ser, resoldre. Evidentment, us convido a tots i totes a participar bé a classe o bé a través dels comentaris a aquesta entrada, i no cal dir que les participacions seran degudament discutides, agraïdes i "recompensades" en la qualificació de la pràctica. Així doncs, comencem:
a) Heu de saber que en el gradient 1. vam voler experimentar què passaria si, en acabar de fer tot el que s'havia de fer, sacsejaven la proveta. La pregunta és evident: què ha passat? Ha tornat tot al lloc? Hi ha capes que han desaparegut? Si ho han fet, per què ha sigut?
b) Trobeu a faltar alguna capa en els gradients 3. i 4.? Quines i per què penseu que no hi apareixen? -cal dir que el 1r grup de 2nA són els que van fer la pràctica primers i això vol dir que el gradient portava molts dies fet!
c) En 2. i 3. es veuen clarament dos taps de boli de plàstic, però han quedat disposats a diferent alçada. Quina explicació li podem donar a aquest fet?
Crec que ja us he donat prou faena. Si algú vol llançar més qüestions sobre les fotos, endavant! Qüestionar és l'essència de la ciència (esciència).

Hi ha alguna semblança química entre Bob esponja i un ordinador?


Qualsevol nova proposta, nou projecte, nouvingut, nou... , necessita d'un recolzament inicial, d'una raó que no la faça sentir sola o sol. És per això, que arribat al quart repte, volem donar-vos les gràcies a Isidre, Meritxell i Cristina per participar i dedicar part del vostre temps en fer-nos veure que no perdem el nostre.
Per cert, perdoneu per la demora aquesta setmana, però ara intente fomentar una corrent anomenada "slow science" que ja us detallaré en altre moment.
Fora bromes, ja està ací el nou repte. És un poc sensacionalista i no massa difícil, però a veure si així s'animeu uns quants més. Què tenen en comú químicament Bob esponja i un ordinador?
Respecte del repte anterior, ja hem comprovat que heu buscat ràpid i bé a la xarxa. Molt bé als dos!!!
La setmana que ve més.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Per què no representen mai els dinosaures amb orelles?


Escriviu dinosaure, dinosaurio, dinosaur,... a qualsevol cercador d'imatges de la xarxa i vos adonareu que aquestos pobladors del terciari no són dibuixats mai amb orelles. Aquesta curiosa observació que ha fet un alumne de 4t d'ESO, ens ha dut a proposar el nou repte setmanal precisament preguntant-vos la raó d'aquest fet.
Així, torne a repetir: Per què no representen mai els dinosaures amb orelles?

Vinga animeu-vos a escriure.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Solució 2n repte Meritxell Cubells 2n ESO

Resolució 2n repte

Molt bonica, sí senyors, aquesta idea oposada però complementària de triangulitzar. Enhorabona als dos per les idees i gràcies per haver seguit calfant-vos el cap al segon repte científic.
Com ja sabeu que sóc un tiquismiquis, vaig a donar-vos una solució encara més exacta:
1) Agafem un full i mesurem la seua massa a la balança del laboratori.
2) Mesurem la seua superfície també.
3) Dibuixem sobre ell la sola de la sabata i la retallem.
4) Mesurem la massa del retall de la sola de la sabata.
5) Fem una regla de tres (Ex. Si el full té una massa de 4g i una superfície de 616cm2, quanta superfície té el retall si la seua massa són 2,5g)

Ex. 4g -------- 616cm2
2,5g -------- x

En breu arribarà el nou repte. Fins prompte.

Solució 2n repte Isidre Mas Magre 2n ESO

Solució repte 2