dimarts, 17 de maig del 2011

Resposta a les xarxes no socials

Ti-ti-ri-ti ti-ti-ri-ti ti-ti-ri-ti-ti-ri-ri-riiii...
Ai, perdó!, estava tararejant la tarantela napolitana. Tant de parlar d'aranyetes m'ha vingut al cap aquesta simpàtica cançoneta que a l'edat mitjana es ballava al Sud d'Itàlia per evitar la locura produida per la picadura de l'única taràntula europea (Lycosa sp.). Ací la teniu.


Bé, bé, ja he vist que el nostre amic Fran ha respost molt bé el repte científic, encara que vaig a fer una xicoteta aportació més. És cert que els radis de la teranyina no són enganxosos, i també que moltes aranyes creen una espècie de passadissos de seda no enganxosa per arribar a les preses, però a voltes és inevitable xafar els fils amb pega. Així, l'aranya té unes glanduletes a l'extrem de les seues potes que produeixen una cera (com un oli) que l'evita caure en la seua propia trampa. Vaja com si un esquiador anara perseguint a un corredor sobre mig metre de neu blaneta.
Ara us preparat 5 minuts de vídeo on s'il·lustra açò i alguna coseta més d'una forma estèticament espectacular (què gran és David Attenborough).




De totes formes, tot el que estem parlant al voltant de les teranyines fa referència sols al tipus de teranyina estàndar com la del dibuix de baix. Però hi ha molts més tipus i molt originals. Hi ha aranyes com la protagonista de la cançò que construeix una galeria de seda al sòl des d'on persegueix les seues preses, altres tensen la xarxa i la solten de colp, hi ha les que llancen un pilot de seda com si fóra una canya de pescar, i fins i tot, hi ha qui fa trampes de seda verticals com la verinosa vídua negra.



Solament us he posat uns exemples, el millor és que vegeu sencer el documental "HILADEROS DE SEDA" de la sèrie de la BBC "La vida en miniatura". Per qüestions legals no la puc penjar ací, però la trobareu fàcil. Tota la sèrie de cinc documentals és senzillament espectacular, però aquest en concret a mi em va fascinar.

Bo, espere que us haja agradat.




2 comentaris:

  1. Tenia pendent vore la sèrie, i després de llegir la teua entrada vaig començar pel capítol de "Hilanderos de seda". L'escena del començament a la cova és espectacular!
    Esta nit intentaré continuar. Feia temps que no veia res de David Attenborough i m'he retrobat amb un gran divulgador. Gràcies també per això...

    Sefo

    ResponElimina
  2. Gràcies Sefo. Aquesta setmana està aço un poc paradet perquè vaig "evolucionant" de plaça en plaça. Certament l'evolució és atzarosa.
    Au.

    ResponElimina