diumenge, 13 de febrer de 2011

L'home que estimava amb el cor


PUM pum, PUM pum, PUM pum, Ve cap a mi?, sí...PUMpum, PUMpum,PUMpum. Quina calor, estaré roig segur. M'agrada tant...
Poseu-vos la mà al pit, tanqueu els ulls i ho sentireu. Si esteu relaxats el so és com l'aleteig d'un voltor, si teniu por en canvi, el so s'accelera com les ales d'un colibrí. És un so diferent a qualsevol altre. Una melodia que ompli d'oxigen les cèl·lules fent ballar el cos al seu ritme. És el vostre cor.
Ja veieu, no fa falta molta tecnologia per adonar-se de la importància del cor. Potser per això Cupido travessa cors i no cervells amb les seues fletxes. Vull dir, és més fàcil lligar l'amor i altres emocions a un órgan colorit que es mou rítmicament amb elles (com a l'exemple de l'inici), i no associar-les a un órgan gris, el cervell, que no mostra fàcilment cap signe de vida (no emana olors, no emet sons,...). Això és el que degueren pensar en l'antiguitat quan no tenien mitjans per saber que realment les emocions resideixen al cervell.
I pensareu, aleshores per què hui 14 de febrer hi ha cors a totes les tendes, mitjans de comunicació, etc.?. Doncs molt fàcil, perquè el cervell a banda de lleig, és molt llest. M'explique amb dos paraules, estètica i diners. Estètica, perquè encara que la veritat ha canviat, segueix sent més bonica la imatge d'un cor roig que la d'un cervell gris. I diners, perquè l'estètica i les emocions són la mescla ideal per atraure'ls.
Però hui no volia parlar-vos ni d'una cosa ni d'altra. Jo volia parlar-vos d'estima, de cors i de ciència. Volia que coneguereu l'emocionant història d'un metge de família valencià que amb la seua estima incondicional per la ciència (l'autèntica ciència) ha revolucionat la nostra visió del cor i el món de la cardiologia. No el busqueu als llibres de text que encara no el trobareu. Que paregudes són la ciència i la religió a voltes, no creieu?, bé, realment són els individus que "militen" en elles, els qui les apropen.
I no dic més, ací teniu un documental de pel·lícula del Dr.Francisco Torrent i Guasp.

Ale adeu, i seguiu dibuixant cors i no cervells amb guix a la pissarra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada