diumenge, 20 de febrer de 2011

Paisatges de la menudesa

"No m'agraden els espinacs, no" (tenia 8 anys). "Ummm, espinacs amb cigrons, que bo !!!" (tenia 20anys). "Li has posat panses als espinacs amb cigrons?, mmmm" (Actualment).
Aquest és un dels milers d'exemples on es demostra que els nostres sentits també s'eduquen, com en tots els tipus d'educació, amb temps i paciència. L'olfacte d'un bon catador de vins o d'un preuat perfumista no té perquè ser un don genètic, sinó que ha hagut un procés d'aprenentatge (vaja que la peli El perfum és una exageració). I igual ocorre amb l'oïda, qui no reconeix que la persona que camina o mou les claus dos pisos més avall és sa mare o son pare i no un altre veí?.
Però si hi ha un sentit que eduquem continuament, per ser el més important per a la nostra supervivència, eixe és la vista. La publicitat i la moda són dos exemples d'educació visual (forçosa i sense respectar els temps). Els canons de bellesa són un altre exemple d'educació per a la vista, no són iguals a tots els racons del món, ni tampoc a totes les èpoques de la història. I com he dit altres voltes, solem veure però no mirar, i això és qüestió d'aprendre també. Totes les arts plàstiques (fotografia, pintura, escultura,...) ens ensenyen a mirar. Les línies, els colors,... es poden convertir per un pintor (aficionat o no) en les espècies d'un bon menjar per un olfacte educat.
Amb això us vull dir que aprenem a olorar, a assaborir, a tocar, a escoltar, i a mirar. Crec que no fent-ho, ens perdem tant...
Tot aquest rotllo era per mostrar-vos els micropaisatges del món microscòpic d'un concurs de fotografia científica que convoca cada any Olympus (cliqueu ací).


Demà de vesprada el nou repte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada