Això és una flor de bandera !!!!!!

Doncs sí, ara que s'acosta el mundial, a tot el món li entra un estrany patriotisme de banderes. Així, com les mirareu més, vaig a mostrar-vos que hi ha més biologia del que penseu en elles. Concretament m'he centrat en la "fitobanderologia" (la ciència que estudia la botànica de les band
eres), segurament espentat per la meua estima/malaltia cap a les plantes.

Vinga, anem a fer un exercici senzill. Penseu si coneixeu alguna bandera amb algun vegetal representat en ella (no val incloure el verd com excusa).

Doncs sí, començarem per eixa que heu pensat quasi tots,

la del Canadà. Oficial des del 1965, la bandera mostra una fulla d'auró (Acer rubrum, Acer sacharinum), un preciós arbre (especialment en tardor quan pren el color de la bandera) abundant a tot el Nordest americà. La importància econòmica que sempre ha suposat per al país l'extracció de la seua sava per a elaborar el deliciós sirop d'erable (xarop d'auró), explica aquest protagonisme simbòlic.

Ai, ai, ai, que ja no vos en sabeu més, eh? És broma, segur que algun de vosaltres coneix alguna més. Bé, per si de cas, vaig a posar un poc d'ordre vegetal en les banderes, així que ja que hem

començat amb els arbres, continuarem amb ells.

Vaja, vaja, quin preciós arbre tenim ací? Doncs és un cedre del Líban (Cedrus libani), una espècie de conífera en perill d'extinció limitada a uns quants bosquets a les muntanyes libaneses i uns roglets a Síria i Turquia. La seua fusta ja la venien els fenicis als egipcis (no és podreix amb facilitat), a banda d'utilitzar-la per la construcció dels seus vaixells. Posteriorment, també ha continuat la deforestació, d'ahí la seua situació.

Resseguint amb la relació bandera-deforestació-vaixells-símbol nacional, Belice, un xicotet estat del Carib representa a la seua bandera la importància de l'arbre de la caoba (Swietenia macrophylla), no per les seues propietats medicinals, sino pel seu ús en la construcció de vaixells (observeu al senyor malintencionat de l'esquerra que duu una destral per talar l'arbre quan deixen de fer la foto).

Continuant amb els arbres tropicals i sense allunyar-nos massa de Belice, arribem a Haití on han deixat guardades les destrals a casa. Aquestos caribenys més sostenibles, han sabut aprofitar la palmera d'oli (Elaeis oleifera, Elaeis guineensis), supose que us imagineu per a què, no?. La curiositat ve del nom científic d'una d'elles, "guineensis", que indica la procedència (Golf de Guinea). Va ser portada juntament amb els esclaus africans al Carib.

Però les palmeres també formen part d'altres banderes nacionals i no nacionals, com les de Paraguai, Perú, Guam i Tokelau (aquest últim més famós per regalar dominis a internet de forma gratuïta .tk). Especialment és graciós el cas de la bandera que veieu al costat i que pertany al territori australià de la Illa de Cocos. Com no havia de tenir una palmera cocotera a la bandera.

Ja fora del Carib, desfent la ruta de la palmera d'oli i els esclaus africans, trobem l'arbre del cotó de la seda (Bombax sp.) representat en la bandera de Guinea Equatorial. Aquest arbre produeix uns capolls amb unes fibres semblants a les del cotó. Per cert, una curiositat, el nom científic dels cucs de la seda és Bombix sp. , massa casualitat no?

De nou cap a l'oest, ben propet de l'Equador, hem fixar-nos en una xicoteta part de l'escut de la bandera del Perú, on entre altres motius naturals, veieu un arbre de la quina (Cinchona sp.) representant la riquesa vegetal del país. Hi ha 17 espècies diferents d'aquest arbre en perill, i totes elles poseeixen quinina a l'escorça, un conegut antipalúdic (medicament contra la malària) natural.

Tornem cap a casa, al nostre Mediterrani. Si pensareu en un arbre que el representara, quin dirieu? Si, si, ja se que les paguen mal les olives, però això és un altre article. En efecte, l'olivera (Olea europaea), o millor dit les seues branques, formen part d'un bon grapat de banderes com les de la República Dominicana, Paraguai, Eritrea i Xipre (a la dreta).

Des dels romans, en mans de la dehesa Minerva, ha simbolitzat la

pau, i és per això que eixa simbologia s'ha mantingut en el temps a religions i banderes. Com a exemple vos deixe l'Organització de les Nacions Unides (ONU), encara que a voltes coste de creure que coneixen el significat de la branca d'olivera. Fora de les banderes no cal recordar la importància a les celebracions del diumenge de rams. Per últim, a Palestina és símbol del treball i de la terra.

Sense soltar les espècies mediterrànies, anem amb el llorer (Laurus nobilis). Aquest elevat arbust culinari és originari del mediterrani oriental i ha simbolitzat des de l'Antiga Grècia el poder, el triomf i la sabiduria, segurament degut a la seua quantitat de propietats medicinals. De fet, els propis emperadors romans eren representats amb una corona de llorer al cap.

Trobem llorer a a les banderes de Guatemala(dalt esquerra), Salvador, Perú, La Lliga Àrab, San Marino.

Especial interés té la bandera d'aquest últim xicotet estat mediterrani, on a banda del mencionat llorer, també podem veure una altra espècie arbòria típicament mediterrània, l'alzina (Quercus sp.) tan ben representada a les nostres muntanyes.

Bé, bé, ara comença a complicar-se la cosa. Si coneixeu la següent heu de començar a pensar que potser passeu massa hores davant de la wikipedia. Encara ens queden alguns arbres pendents a algunes banderes regionals com l'arbocer (Arbutus unedo) a la Comunitat Autònoma de Madrid, la Picea sp. a la regió de Labrador del Canadà (a la dreta), la Magnolia sp. a la bandera de l'Estat americà de Missisipi.

Una que personalment trobe interessant és aquesta bandera semblant a la de Nigeria, però amb una Araucaria heterophylla al mig. Representa a les Illes Norfolk, un territori que pertany a Austràlia. L'espècie és una conífera endèmica (solament la podeu trobar allí). Això és conservació d'estat si senyor!!!

Per fi hem acabat amb els arbres i arbustos, així aprofitant que estem al més de les flors, continuarem amb aquestes.

Un exemple no del tot silvestre és la flor de lys que trobem a moltes banderes. En realitat, correspondria a alguna mena de lliri (Iris sp.) que representaria des de l'edat mitjana a la realesa. La trobem a les banderes de Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Quebec (esquerra), Guadalupe i fins i tot a l'escut espanyol.

Resepecte a altres plantes representades, podem trobar blat (Triticum sp.), símbol del treball, a la bandera d'Afganistan; canya de sucre (Sacharum officinarum) a la de Guadalupe; nou moscada (Myristica fragans) del país caribeny Granada; tulipans (Tulipa sp.) a la província holandesa de Frísia (esquerra); raïm (Vitis vinifera) a l'estat americà de Connecticut; pinya (Ananas ananas) a les Illes Caiman.

Orient ens dedica alguns exemples, com veiem a les banderes de Macao (dreta) i Kalmykia amb la flor de loto blanca (Nelumbo sp.) símbol de puresa i bellesa. També hi ha banderes que representen espècies molt concretes com les de Hong Kong (Bauhinia blakeana), els Territoris del Nord australians (Gossypium sturtianum), l'estat americà de Nevada (Artemisia tridentata).

He seleccionat dues últimes banderes respecte a les plantes, per representar en elles dos plantes suculentes (m'encanten). La primera la veieu a l'esquerra i correspon a l'estat de Mèxic on podem veure una àliga recolzada a una figuera de pala (Opuntia sp.), que ens fa pensar en l'orige d'aquesta planta invasiva de dolços fruits que tan nostra és ja.

La segona correspon a les Islas Turcas i Caicos on podem vore un cactús al costat d'una llagosta. Veritat que és graciós?

Per acabar, els amants de les falgueres ja pensaveu que m'havia oblidat de vosaltres eh? Doncs no, ací teniu dues banderes ben estranyes de Nova Zelanda (no oficials). Aquesta primera mostra una fulla de falguera platejada (Cyathea dealbata) al costat de la constel·lació de la Creu del Sud, freqüent a les banderes d'aquesta zona (és l'equivalent a la nostra Estrela Polar)

La segona és la més bonica de totes les que us he mostrat, perquè il·lustra a la perfecció el creixement circinat de les fulles d'una falguera. És una bandera no oficial, però socialment recolzada, basada en un patró tradicional dels maoris (pobladors originals de Nova Zelanda). M'encanta.

Bé, bé, bé, els qui heu arribat fins ací, a banda d'agraïr-vos la lectura, us informe que acabeu d'entrar en el selecte grup dels fitoenamorats, els fitoadictes, els fito... i los fitipaldis.

Per despedir-me de moment, no se si us he comentat que no m'agraden massa les banderes pel seu ús polític. Segurament pensaria diferent si totes tingueren la mateixa utilitat que la de baix.