No t'oblides de mirar la lluna

Demà, sonarà el despertador, obriràs els ulls a poc a poc, et faràs el "remolò" per alçar-te, t'arreglaràs encara zombie, desdejunaràs, prepararàs la motxilla, obriràs la porta de casa i... no, demà no serà el mateix de sempre. Demà hi ha alguna cosa especial de camí a l'institut. Demà pots contemplar un meravellós eclipsi total de lluna mentres passeges cap a classe. Ja farà una horeta que haurà començat i possiblement hi haja massa claror.

Poc abans d'amanéixer la Terra li taparà la llum per complet a la lluna, i tu hauràs obert el llibre.

Bona nit.

Resposta a la neu amb forma d'estrela

"La ciència és la progressiva aproximació de l'home al món real."

Max Planck (1858-1947) Físic alemany.

Trobar informació en internet és relativament fàcil, comprendre-la és altra història. Però un apunt important, cadascú ho ha d'entendre fins on puga, perquè les respostes quasi sempre poden ser més complicades del que pareix (sobretot si la font de consulta és un bloc).

Així, jo personalment entenc que una resposta, ja siga ací al bloc, a un examen o a una conversa amb els amics, ha de ser sincera. Vull dir, o bé no hem d'escriure el que no entenem, o bé ho podem escriure sempre que expressem eixe desconeixement (no ho dic per vosaltres, sinó en general, pel que es veu a internet).

Al vostre nivell, ja està més que bé amb les respostes que heu escrit perquè aquesta pregunta es pot fer molt molt difícil (per nosaltres inclosos). Aleshores, com a resposta em quede amb la de Meritxell. L'has traduït i resumit molt bé. Com he dit al vostre nivell és més que suficient. Això sí, busqueu el significat de paraules com supersaturació, o fractal si no el sabeu.

A banda de les fotos d'estreles de gel, ací vos deixe un gràfic en anglés de la formació d'una d'aquestes estreles a partir dels microprismes hexagonals (imatge inicial) de gel que es formen als núvols, gràcies al vapor d'aigua de la supersaturació.

Bé xicones i xicons, a mi personalment aquest repte m'ha vingut gran i estic ple de dubtes, però com diu la cita inicial, m'he divertit en aquesta aproximació.

Felicitats a Isidre, Meritxell i Cristina.

Per què la neu té forma d'estrela?

Hola de nou!!!!. Vaig a contar-vos un secret, però no li digueu a ningú, eh?. El famós estat d'alarma, no el va decretar el govern pels controladors, sinó per la inactivitat del nostre bloc. Sí, sí, l'allau de protestes que va rebre el president per part vostra, fervents seguidors, no li va deixar altra opció. Bé gentola, anem al catxull i deixem-nos de minúcies.

Heu vist alguna volta caure estreles damunt vostre?. Jo tampoc... fins el cap de setmana passat. No nevava, estrelava diria jo. Mai abans havia vist en viu i en directe el simbolet de la neu de l'home del temps. Ara estava cobert d'estreletes, i al cap de tres o quatre hores, els carrers eren galàxies i la ciutat, un univers.

Tanta bellesa l'havia de portar al bloc.

Així, per quina raó la neu te forma d'estrela?. Al congelador no en trobareu de galàxies, per què a la natura sí?.

No solament ciència

Vaig pensar moltes possibles entrades per denunciar hui, dia contra la violència de gènere, una situació que..., en fi, vaig a ser com més còmode estic, optimista i positiu.

Així, aprofitant el repte de la setmana, he decidit pujar-vos un vídeo on el protagonista és un cargol. O una, perquè tots sabeu que els cargols són hermafrodites (parts de la vida són mascles, part femelles). Una vida on els gèneres no són rols, sinó formes sexuals intermitents.

Hi ha moltes formes d'estimar sense violència, totes vàlides.

Feu el cargol, no marqueu el rol.

I per dir-vos adeu, a les xiques us deixe un vídeo musical molt positiu que segur que coneixeu.

Gràcies

Més impressions de la classe de ciències...

La classe de biologia la tenim 3 voltes a la setmana i cada dia és un cas.
Estos últims dies, hem anat mirant fotografies que sortiran a l'examen, a l'avorrit examen que tindrem que fer..... Cada company veu les fotos i qui no conta un acudit sobre la foto, conta anècdotes o també, tant es val, ens dediquem a fer conillets amb els dits per a que en el projector es veja a la paret.
Sempre hi ha comentaris que diuen "A quina hora acaba la classe? Vaja avorriment de tema... I tenim que donar açò?"
Per molt que siga avorrit el tema, les classes de biologia estan molt bé, tenen salsa quan n'ha d'haver, però ens fiquem seriosos quan cal.

NEREA JORGE

Caragol treu banya... la, la, la, la, la!

Hola, gent, com va la ciència?

La setmana passada es va celebrar la setmana de la ciència, i no és que aquí no la vulguem celebrar, sinó que l'estem celebrant totes les setmanes, gràcies a l'interès que demostreu i a la vostra participació (de la que estem molt orgullosos!). Esperem continuar celebrant-ho!

Bé, sense més preàmbuls, ja està aquí el repte d'aquesta setmana! I tornem un poc als orígens. M'explico: us tocarà “experimentar” per a arribar a la resolució del repte, patint-ho (o no) en les vostres “carns”. La pregunta és: en quin temps pot un caragol recórrer la distància que hi ha entre la finestra del bar i la paret d'enfront del pati de l'institut? Li suposem una velocitat constant i una trajectòria recta (moviment rectilini i uniforme). Els més espavilats ja hauran comprès que aquest repte està dedicat a l'alumnat de 2n d'ESO, que estan estudiant cinemàtica en aquests moments.

Pot contestar tot el món, com sempre i, per tal de no excloure ningú, siga habitant habitual del centre o no, poden haver condicions alternatives: temps que invertirà el caragol per a creuar un camp de futbol reglamentari, temps que li costaria d'acabar una marató...

No oblideu explicar el procediment seguit per a resoldre-ho ;-)

Au, a mesurar i calcular!

Resposta al repte "la malària de Drogba"

Mua, mua,... adeuuuuu!!!!. Perdoneu, estava despedint-me, que aquest cap de setmana tenia visita familiar. Ja sabeu que som animalets socials, i igual que per als altres primats, les relacions de família són una fabulosa necessitat.

Bé, tornant al repte, aquesta setmana no hi ha massa a dir, ja que heu trobat les errades periodístiques ràpidament. En efecte, com molt bé exemplifica Meritxell, no podem parlar de virus bacteriològic; i com bé diu Aurèlia, tampoc podem dir que la malària la produeix un virus, sinó un protozou paràsit que viatja de cos a cos en Mosquito Airlines.

Podriem deixar-ho ací, però quan vaig trobar la notícia de la malària de Drogba a El País, vaig buscar la notícia en altres diaris estatals com El Mundo o l'esportiu Marca, i ja veieu, l'atac dels clons, vull dir, la mateixa errada a tots. Però...., "no se vayan todavía aún hay más". Sí, sí la meua hiperactivitat no diagnosticada, em va fer buscar la notícia també als diaris internacionals: The Independent (Anglaterra), The Telegraph (Anglaterra), i fins i tot, al Times Live (Sudàfrica). I què?, clavada de pota científica planetària dirien alguns.

Doncs sí, sí, quina casualitat, no?, estareu pensant. No, no és cap casualitat, sinó que els científics han demostrat que tots els periodistes tenen un virus (o una bactèria dóna igual), que els fa coordinar-se a l'hora de rebre, procesar i redactar les notícies. Eixe virus, que comença a estendre's perillosament per la societat (a vosaltres us he vist molt afectats) té diferents noms en funció de la localització: mandra, perea, laziness, o com diuen al meu poble, gossera.

M'explique, els periòdics, per obtindre informació de moltes notícies, acudeixen al que s'anomenen agències de premsa. Sovint una mateixa agència de premsa passa la notícia a moltíssims mitjans de comunicació, i aquestos la repassen bé (jijijijij), i la redacten per a la seua publicació. Així, si hi ha una errada, aquesta la tenen tots, com una bactèria (o un virus dóna igual). Però no passa res, perquè hem dit que les notícies les repassen bé, no?.

Al nostre cas de Drogba, l'errada primera la fa Carlo Ancelotti (ell té dret a equivocar-se), entrenador del Chelsea, quan a la roda de premsa parla de virus referint-se a la malària. I ací trobem el primer cas de perea, perquè els de l'agència de premsa ni es preocupen per comprovar si la malària és un virus o un elefant. Així l'agència passa la notícia als periòdics, que com ja estan afectats per la perea, tampoc fan la comprovació (una excepció, The Times no parla ni de virus, ni de protozou,... no es vol xafar les mans). Finalment, arriba a nosaltres, que a banda d'estar infectats de perea, tenim altres infeccions, com és la sobreinformació. Sols ens faltaria haver de corregir les notícies.

Bo, espere no haver sigut massa pesat, però la casualitat de trobar açò, a mi em va sorpendre molt. I que ningú s'enfade per la vinyeta.

Ah!!!, una última coseta, a partir d'ara podem encetar una nova secció del tipus "errades científiques a la premsa". Així si trobeu alguna errada ens la passeu i la penjarem, val?. Aquest seria un dels tractaments contra la mandra.

Au gentola, vaig a saciar un dels instints més primaris.... A berenar.

La malària de Drogba

Atencioooooooooooó !!!!! Últim minut, corre la banda Malouda per al Chelsea, centra perfecte a l'àrea xicotetaaa, Drogbaaaa....., no li ha pegat al baló !!!! Sembla ser que no està fi el davanter. Era d'esperar, després que el club comuniqués que el jugador ha estat patint malària les últimes setmanes. I final del partit !!! .

Veritat que açò no sona a repte científic?. Doncs sí, l'altre dia, al llegir la notícia de la malària de Drogba, vaig ser conscient que la premsa necessita correctors científics més professionals. Aleshores, en qui vaig pensar?. Doncs en un conjunt de persones habituades a llegir ciència diàriament, gent que setmanalment resol dubtes científics, individus amb capacitat de redactar articles científics,... En fi, que vaig pensar en vosaltres.

Així, en aquest repte no formularé cap pregunta, sinó que us adjunte dos fragments de notícies reals (Marca i El País) amb errades científiques. Una de les notícies fa referència a la malària de Drogba, clar. L'altra no, però també necessita correcció científica. Com bé suposeu, el que volem és que trobeu les errades i les comenteu amb tots nosaltres.

En la resolució, ja veureu com posareu en evidència no sols a aquest dos mitjans.

Salut correctors i correctores.

Resposta al repte "el color marró de les fulles seques"

Ei, ei, que no pare el ritme del bloc, eh?. Ara ja estem en òrbita, no hi ha marxa enrere.

Bé, la resposta a la segona part del repte no té relació amb els pigments, sinó amb una substància que s'anomena lignina. Aquesta té la funció d'augmentar la rigidesa per al sosteniment del vegetal i la trobem a la paret de cel·lulosa secundària (que com acabeu de comprovar, no és totalment de cel·lulosa). La lignina és especialment abundant a les cèl·lules de les zones llenyoses.

Aleshores, quan comença el procés de caiguda de la fulla, com ja hem vist, algunes substàncies es van degradant, però en canvi altres com la lignina, van augmentant la seua concentració (mitjançant unes rutes metabòliques que jo personalment no entenc). Així, al temps de caure la fulla (a voltes abans), ja s'ha degradat la majoria de compostos, però altres com la lignina o la cel·lulosa encara romanen allà.

I per què el marró?. Molt fàcil, és el color de la lignina. Per tant, encara que la cel·lulosa estiga en major proporció, com que aquesta última és blanca, doncs el marró colorísticament domina. A banda, totes les fulles (ni totes les espècies) no tenen la mateixa proporció lignina/cel·lulosa, així que trobareu algunes més marrons que altres.

Per últim, la senyoreta Meritxell, encara que no ha respost del tot a la pregunta, si ho ha fet als dubtes que havia mostrat algun participant a la primera part del repte. Moltes gràcies Meritxell. A la resta supose que amb el que hi ha escrit dalt ho tindreu clar.

Fins el repte del dilluns !!!!!

Haití pateix els efectes de l'huracà Tomàs

L'huracà Tomàs continua provocant fortes pluges sobre Haití, República Dominicana i Puerto Rico mentre es desplaça per l'arxipèlag de les Bahames. Les torrencials pluges han causat, almenys, set víctimes mortals encara que estes xifres són provisionals.
Tomàs es cobrava la seua primera víctima, un home el vehicle del qual va ser arrossegat per les inundacions originades per la crescuda del riu Glace en la localitat de Duchiti, departament de Grand Anse (sud-oest).
L'huracà, de categoria 1, avança amb vents de 120 quilòmetres per hora i es pronostica que es debilitarà en menys de 24 hores fins a convertir-se novament en tempesta.
Haití encara no s'ha recuperat dels estralls causats pel terratrèmol del 12 de gener i afronta una epidèmia de còlera.
Ara que en termes relatius Haití ha escapat del perill, "hem de continuar vigilant", ha afirmat el president, René Preval en una al·locució des del palau presidencial.
Per la seua banda, l'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació de l'Ajuda Humanitària ha destacat la "sort" que ha tingut Haití, al resistir el pas de l'huracà amb relativa fermesa. 'Estem sorpresos per la sort d'aquesta vegada perquè, encara que les tempestes han sigut serioses, per una vegada Haití ha sigut afortunat', ha indicat l'òrgan.
He fet un resum d'aquesta notícia perquè crec que és prou interessant per a l'assignatura i a més està relacionat amb el temari que estem donat ara.
Espero que us agrade!

Elisabeth Simó (Biologia i Geologia 4t d'ESO)

Resposta al repte "canvi de color de les fulles" i segona part del repte

Hola amigues i amics, de lluny i de prop, de ciències i de lletres (ja no faré més al·lusió a aquesta distinció que no m'agrada), grans i menuts, sinònims i anònims (va, antònims també). Anem a donar-se pressa que les fulles no aguantaran molt més als arbres, i això és del pròxim repte.

Bé, reafirmant els comentaris d'Isidre, Àngel,... les fulles són verdes perquè tenen un pigment anomenat clorofil·la que es troba dins dels cloroplastos. Aquest pigment és fonamental per aprofitar l'energia del Sol durant la fotosíntesis. També teniu tota la raó quan dieu que hi ha altres pigments, amb altres coloracions (grocs, rojos,...). Aquestos són fonamentalment de dos grups: les xantofil·les (un tipus de carotenoids adosades a proteïnes dels cloropasts), que són les més abundants i donen coloracions que van del groc al roig; i els pigments antociànics (allotjats als vacúols i que també donen coloració als pètals i alguns fruits), dels quals hi ha moltíssims tipus i donen una gama de colors molt ampla, però destaquen a les fulles els rojos porpres tan espectaculars.

La funció de les xantofil·les és col·laborar en la fase llumínica de la fotosíntesi i actuar com a antioxidant. La funció dels pigments antociànics a les fulles no és clara, però es pensa que podrien protegir contra els rajos UV, i a més, també actuar com a antioxidant.

Ara que coneixem a tots els pintors, pensareu per què la clorofil·la es degrada i els altres no?. Quan una fulla inicia la seua senescència i acaba caent, tots els pigments acaben degradant-se (oxidant-se), però la clorofil·la és el que primer ho fa.

Ara podem deduïr algunes de les qüestions que heu vist als comentaris. Primer, la clorofil·la és fonamental per a la fotosíntesi; segon, la fotosíntesi, simplificant, és un procés que proporciona matèria orgànica ("aliment") a les plantes. Ací, un filòsof veuria una lògica clara: p implica q i q implica r, per tant, p implica r , on p és la clorofil·la, q la fotosíntesi i r "l'aliment". Així si no hi ha clorofil·la, no hi ha aliment. Això vol dir que les plantes hibernen? Es suposa que baixen el seu metabolisme al perdre les fulles, ja que com hem vist, al no tindre fulles, no poden produir o sintetitzar la mateixa quantitat de matèria orgànica ("aliment"). Però, encara així tenen uns requeriments mínims d'energia, que saciarien a partir de les reserves acumulades en forma de midó (la creïlla és un exemple d'estructura de reserva de midó) durant tota l'època d'activitat fotosintètica.

Bé, espere que s'entenga, perquè a voltes no m'entenc ni jo, i també que l'autor del Lazarillo de Tormes (és una brometa) quede satisfet amb la resolució de part de les qüestions plantejades (la resta amb la segona part del repte).

Ah!! i abans de formular la segona part, vull felicitar (faltes a banda) a Isidre i Àngel per la resolució del repte.

Espereu, vaig a beure, sinó jo també perdré les fulles.

Ja estic ací. Bé, la segona part del repte diu així: per què les fulles seques adopten una coloració marronosa?

Doncs res més, ah sí!!!. Escolteu, la teoria està molt bé, però la pràctica és insuperable, així que pugeu a la Tinença a veure els colors i les fulles caigudes, jo ací tinc la Font Roja (xovinisme alcoià). Si no podeu pujar, als parcs també es veu molt bé.

A veure si ara que el bloc creua fronteres s'animeu a escriure.

Impressions a la classe de ciències

Uf! És dimarts però com si fóra dilluns. Què dic? Molt pitjor! Després de la “juerga” d'aquest pont això avui no ho podré aguantar.

Ostres, se m'ha oblidat fer els deures! I ara què li dic? Va, li diré la veritat, que sembla que avui està de bona gana i potser no me posa el negatiu.

- No, no els entenia.

Ara que no me diga de fer-lo jo, que de vegades es ratlla un poc i els fa corregir als que diuen que no els han entès. No té sentit, la veritat, però com de vegades sembla que s'il·lumina...

Salvada. Sort que sempre apareix el de sempre per a corregir. La veritat és que ens fa un favor a tots els altres.

Subducció, orogènia, metamorfisme... és com si portés mesos sentint tot això i encara és hora que ho entenga. Quin rotllo de classe.

Ja està, ja ho ha dit, que pesada és amb el bloc “ditxós”! Esta vegada només ha tardat mitja hora en nomenar-lo. Tot un èxit, la veritat.

Coto què? Cotopaxi? Però què diu esta dona? Això me recorda al "marmol" aquell “raro” de la cuina. Un volcà? I no seria més fàcil posar el Teide d'exemple? Sempre embolicant!

- Psss... quina hora és?

- Falten vint-i-cinc minuts

- Encara? Esta classe no s'acaba mai

- I desprès socials, “no te digo”!

- Esta tarda me la passaré dormint al sofà

- Jo enganxada al tuenti...

- Ei, què passa per aquell racó? Quina jugada esteu comentant, la formació del Himàlaia o com va anar la discoteca la nit de Halloween?

Jo estic convençuda que té un radar al clatell. I això que diu que està sorda! És que no ens deixa ni respirar. Himàlaia, i això on para? Ah! L'Everest. Ostres, és que ho diu per embolicar, segur. I torna-hi amb la subducció. I jo què faré per aprovar l'examen? Mare meua, que l'Ermitana m'ajude!

I ara, faena, com sempre! Que es pensa que només tenim classe de Biologia? Tots els profes són iguals. Això sí, si no tinguera deures no me miraria res de tot el rotllo este que ha soltat. En això s'ha de reconèixer que té raó. Però quina perea, hauré de fer els deures esta tarda. S'ha acabat el magnífic pla de fer el gos. I què diu ara, aula virtual? I què hauré de fer jo?

- Psss... puc vindre a casa teua esta tarda?

- Guai!

Ei, i què és això que té damunt la taula? Sabó?

- I nosaltres per què no fem pràctiques?

Les coses xules sempre les fan a les altres classes. No hi ha dret. Quan jo vaig fer segon no vam fer sabó. A vore si és veritat i fem alguna cosa.

El timbre, per fi!

- Adéu, Rosa! Fins demà.

Si la veritat és que és "maja" i tot. Si no fóra per les ciències...

Per què tant de roig, groc i taronja a la tardor?

Sabeu, tinc un pantaló texà de color verd aturquesat. L'altre dia me'l vaig posar, i algú em va dir que ja no era època de portar eixe color. Vaig pensar... tardor?, ah, clar!. Ràpidament, vaig tornar a l'armari a buscar un de color groc o roig, però no en tenia. No entenc massa de protocols.

La veritat és que ja tenia al cap el nou repte, Rosa me l'havia comentat: Per què les fulles canvien de color a la tardor?

Realment, aquest repte consta de dues preguntes ordenades cronològicament, ja voreu. Però anem per parts; aquesta era la primera, més senzilla, però fonamental. Així que tracteu d'explicar-ho de la forma més clara (també ortogràficament) que pugueu.

Bé, esperem els vostres comentaris. No sabeu la il·lusió que fa veure 7 comentaris al repte anterior. I a les coses sense il·lusió, l'hivern no s'acaba mai.

Per cert, vaig a seguir posant-me els pantalons verds, encara que ma mare i molta altra gent opine que és un color d'estiu.

Adeu.

Resposta al repte del nitrogen

Hola! Finalment he decidit publicar la resposta com a entrada per a què siga més còmode de llegir (ja em direu que preferiu).

Bé, abans de tot, heu de saber que la pregunteta del nitrogen és d'un alumne de 3r d'AÇÒ de Pilar de la Horadada.

Bo, anem per feina, vaig a intentar fer-ho assequible per als qui encara no heu donat l'aparell respiratori (1r i 2n ESO).

A veure, on es vam quedar... Havíem agarrat aire i el teníem als pulmons, no? Eixe aire, per arribar a la resta del cos, ha de passar a la sang (el transport públic corporal). Per situar-nos millor, l'aparell respiratori és com un arbre sec cap per avall, i és al final de les branques més finetes on els gasos passen a la sang. Aquestos llocs d'intercavi de gasos, es diuen alvèols pulmonars i tenen forma de mora (mireu la imatge). Però els gasos no poden passar així com així, sinó que necessiten estar dissolts en el líquid que recobreix l'interior de l'alvèol (com ho està l'O2 a l'aigua del mar). Aleshores, hi ha un problema, que tots els gasos no tenen la mateixa facilitat per dissoldre's al líquid (igual que el Nesquik es dissol abans que el Cola Cao). I resulta, que el nitrogen es dissol fatal, així encara que hi haja molta quantitat, sols una xicoteta part (un 4%) pot entrar dissolt a la sang. La resta torna a eixir quan espirem. El 4% que ha passat a la sang, fa un poc de turisme corporal, perquè com has dit bé Isidre, el nitrogen atmosfèric (N2) no té cap funció coneguda al cos (nosaltres assimilem el nitrogen que ens fa falta amb l'alimentació - les proteïnes).

Bé amb açò el repte està contestat, però aquesta vegada han eixit idees paral·leles interessants.

1) El nitrogen i els submarinistes: Els submarinistes tenen problemes amb el nitrogen quan pugen massa ràpid a la superfície, després d'haver estat submergits a prou fondària (+10m aprox.) durant una estoneta considerable (+45min aprox.). La qüestió és que al baixar dins de la mar, tots sabeu que augmenta la pressió (penseu en les vostres oïdes). Eixe augment de pressió fa que puga dissoldre's molt més nitrogen a la sang que normalment. De fet, si mireu una ampolla d'aigua amb gas quan esta tancada, no hi ha rastre de gas. Què passa quan l'obrim?, doncs que baixa la pressió de colp, i aleshores, es formen bombolletes. Ara podeu aplicar la mateixa lògica a un submarinista que puja massa ràpid, no?

2) L'oxigen oxida: Isidre, tens tota la raó en que us vaig dir això o alguna cosa semblant. El que passa és que havia de simplificar, per la vostra edat i perquè jo no arribava a més en el tema (us vaig dir mil voltes que els profes no som enciclopèdies amb cames i que seguim formant-nos gràcies a preguntes com aquesta). L'oxigen atmosfèric (O2) en sí, és poc oxidant en relació a altres substàncies. S'ha d'activar en forma del que es diuen radicals lliures (això és massa complicat per a mi). Però sí que tens raó en una cosa respecte a l'oxigen, l'oxigen pur inspirat de forma contínuada acurtaria molt la vida del nostre aparell respiratori, no per l'oxidació, sinó per altres problemes més complexos.

3) Clar que el nitrogen forma part de processos importants a la natura.

Una última coseta relacionada amb els reptes i qualsevol recerca de informació en internet. La viquipèdia està molt bé, però no ho és tot. No hi ha res com un bon llibre de consulta. De fet, per a resoldre aquest repte bé, ha sigut molt més fiable un llibre de fisiolgia humana que la xarxa. De totes formes, la majoria de llibres de consulta també es poden trobar digitalitzats al cercadors habituals (feu-ho amb la recerca avançada).

Xicones i xicons, no sé si he aclarit o embolicat més al personal, ja em direu.

On s'amaga el nitrogen?

Uffff, ja estic ací. Deixa'm que agarre aire, que quasi no arribe aquesta setmana. Espera...:"agarre aire"?, ja ho tinc.

Mira al teu voltant, segur que veus molta matèria en estat sòlid, i potser part en estat líquid (si tens un got d'aigua al costat, per exemple). A més, com eres llest i els teus profes t'ho han explicat, encara que no la veges, saps que també estàs envoltat de matèria en estat gasós (si no em creus agarra un ventall i voràs com al moure'l notaràs una certa resistència de l'aire). I és aquesta la paraula màgica, perquè és així com anomenem a la mescla de gasos homogènia (no es poden distingir els components) que ens envolta.

Sabem que aproximadament, el 21% de l'aire és oxigen, el 78% és nitrogen, i l'1% restant se'l reparteixen entre el vapor d'aigua, els gasos nobles, el CO2,... Tot el món sap la utilitat de l'oxigen per nosaltres, veritat?.

Ara és quan torne a l'inici. Agarra aire i aguanta'l dins 20 segons mentre segueixes llegint. El 78% de l'aire que tens als teus pulmons és nitrogen, no?. Doncs, aquest és el nou repte: Què fa el cos amb tota eixa quantitat de nitrogen? .

Ja pots soltar l'aire i pensar.

Modelant molècules...

Portem dos setmanes "fent" molècules amb l'alumnat de ciències de 2n d'ESO.

- "Fent" molècules???

Bé, seria millor dir que fem representacions de molècules. Per a fer-ho utilitzem models moleculars, que no són més que un conjunt de boles de diferents colors que representen cadascuna un àtom, i que s'han d'anar unint amb enllaços per a "construir" les molècules. Aquí en teniu uns exemples: 

Benzè (anell benzènic) i Etanol

Com ja saben/sabeu els alumnes de 2n, l'oxigen (O) està representat amb el color roig, l'hidrogen (H) amb el blanc, i el carboni (C) amb el negre, i com es pot observar, cadascun d'ells fa un nombre fixe d'unions perquè té un nombre determinat de "forats" en la bola. Per als exemples de la fotografia, si compteu quants àtoms hi ha de cada, en resulten les següents fórmules: C6H6 i CH3CH2OH.

De vegades resulta molt difícil fer exemples i models simples de temàtiques complexes. I això és el que ens ha passat quan vam fer la fitxa de la pràctica. Per què diem això? Doncs perquè amb els models moleculars només es poden representar molècules formades per Carboni i Hidrogen com a àtoms principals (són les que anomenem molècules orgàniques o hidrocarburs) i bona part de les molècules que vam dissenyar no complien aquest requisit (eren inorgàniques). I per a representar molècules inorgàniques, els únics models que valen són les representacions de Lewis - que no són tan vistoses perquè s'han de fer amb un paper i un boli!

El cas és que se'ns hagués passat tot per alt sinó hagués sigut per l'àcid sulfúric o H2SO4 (potent corrosiu i, en aquest cas, detonant d'una entretinguda conversa entre les professores de química i de ciències!). Vam simplificar massa dient que l'àtom de Sofre només feia 2 enllaços, però resulta molt difícil explicar a alumnes de 2n d'ESO per què hi ha àtoms que, en determinats moments fan 2 enllaços i, altres vegades, en fan 4 (com en el cas del Sofre del H2SO4).  I encara és més difícil explicar a aquestes edats tan joves que la forma d'unir-se els àtoms no és sempre la mateixa. 

És molt probable que algun alumne de 3r d'ESO, 4t o batxillerat puga explicar als seus companys de 2n en un llenguatge molt més entenedor conceptes com el de valència (atenció, no confondre amb la capital de les falles i l'orxata!), el d'enllaç datiu o coordinat o el de representacions de Lewis. Així és que animeu-vos! Agrairem moltíssim qualsevol aportació al respecte i penseu que teniu una oportunitat de lluir-vos davant la vostra profe de química ;-)

GRADIENTS DE DENSITAT



1. 2n B 1r grup 2. 2n B 2n grup 3. 2n A 1r grup 4. 2n A 2n grup



Hola, benvolguts alumnes de 2n d'ESO. Volia mostrar-vos el resultat dels quatre gradients de densitat que hem estat fent en el laboratori. Han quedat xulos, no? Per aquells que de tant en tant miren a vore què pengem en el bloc, els direm que el gradient de densitat de la foto està constituït per (de baix a dalt): mel, glicerina, aigua tintada amb blau de metilè, oli i alcohol.

Ara bé, finalitzada la pràctica, hi ha certes qüestions que cal fer-se i, si pot ser, resoldre. Evidentment, us convido a tots i totes a participar bé a classe o bé a través dels comentaris a aquesta entrada, i no cal dir que les participacions seran degudament discutides, agraïdes i "recompensades" en la qualificació de la pràctica. Així doncs, comencem:

a) Heu de saber que en el gradient 1. vam voler experimentar què passaria si, en acabar de fer tot el que s'havia de fer, sacsejaven la proveta. La pregunta és evident: què ha passat? Ha tornat tot al lloc? Hi ha capes que han desaparegut? Si ho han fet, per què ha sigut?

b) Trobeu a faltar alguna capa en els gradients 3. i 4.? Quines i per què penseu que no hi apareixen? -cal dir que el 1r grup de 2nA són els que van fer la pràctica primers i això vol dir que el gradient portava molts dies fet!

c) En 2. i 3. es veuen clarament dos taps de boli de plàstic, però han quedat disposats a diferent alçada. Quina explicació li podem donar a aquest fet?

Crec que ja us he donat prou faena. Si algú vol llançar més qüestions sobre les fotos, endavant! Qüestionar és l'essència de la ciència (esciència).

Hi ha alguna semblança química entre Bob esponja i un ordinador?

Qualsevol nova proposta, nou projecte, nouvingut, nou... , necessita d'un recolzament inicial, d'una raó que no la faça sentir sola o sol. És per això, que arribat al quart repte, volem donar-vos les gràcies a Isidre, Meritxell i Cristina per participar i dedicar part del vostre temps en fer-nos veure que no perdem el nostre.

Per cert, perdoneu per la demora aquesta setmana, però ara intente fomentar una corrent anomenada "slow science" que ja us detallaré en altre moment.
Fora bromes, ja està ací el nou repte. És un poc sensacionalista i no massa difícil, però a veure si així s'animeu uns quants més. Què tenen en comú químicament Bob esponja i un ordinador?
Respecte del repte anterior, ja hem comprovat que heu buscat ràpid i bé a la xarxa. Molt bé als dos!!!
La setmana que ve més.

Per què no representen mai els dinosaures amb orelles?

Escriviu dinosaure, dinosaurio, dinosaur,... a qualsevol cercador d'imatges de la xarxa i vos adonareu que aquestos pobladors del terciari no són dibuixats mai amb orelles. Aquesta curiosa observació que ha fet un alumne de 4t d'ESO, ens ha dut a proposar el nou repte setmanal precisament preguntant-vos la raó d'aquest fet.

Així, torne a repetir: Per què no representen mai els dinosaures amb orelles?

Vinga animeu-vos a escriure.

Solució 2n repte Meritxell Cubells 2n ESO

Resolució 2n repte

Molt bonica, sí senyors, aquesta idea oposada però complementària de triangulitzar. Enhorabona als dos per les idees i gràcies per haver seguit calfant-vos el cap al segon repte científic.

Com ja sabeu que sóc un tiquismiquis, vaig a donar-vos una solució encara més exacta:

1) Agafem un full i mesurem la seua massa a la balança del laboratori.

2) Mesurem la seua superfície també.

3) Dibuixem sobre ell la sola de la sabata i la retallem.

4) Mesurem la massa del retall de la sola de la sabata.

5) Fem una regla de tres (Ex. Si el full té una massa de 4g i una superfície de 616cm2, quanta superfície té el retall si la seua massa són 2,5g)

Ex. 4g -------- 616cm2

2,5g -------- x

En breu arribarà el nou repte. Fins prompte.

Solució 2n repte Isidre Mas Magre 2n ESO

Solució repte 2

Quina superfície té la sola de la teua sabata?

Molt bé, fragments d'adolesciència, veig que heu sigut "pràctics" a l'hora de resoldre el primer repte. No està gens malament la resposta, és més, està bé. Però, que haguereu fet sense la wikipèdia, es a dir, sense internet. A més, com li vaig dir a Isidre, utilitzar la densitat mitjana no és del tot exacte, ja que al ser una mitjana, no és igual en totes les persones. Per què?... doncs perquè estem formats per substàncies diferents amb densitats diferents.

Ex. Imagineu dues persones de 100kg de massa, una d'elles amb gran quantitat de greix i l'altra molt musculosa. Com que el greix és menys dens que el múscul, la persona amb més greix ocuparà més volum. Per tant, la densitat de les dues persones no serà la mateixa.

La nostra idea era que trobareu, emulant a Arquímedes, algun mètode de mesura més aplicat. Així que el nou repte setmanal no deixa opció a consultar aquest tipus de fast food informativa anomenada internet. Quina superfície té la sola de la teua sabata?

Ci vediamo la prossima settimana !!!!

El repte científic de la setmana

Nou curs, nou institut, mateix bloc, secció nova. Com ja sabeu, no ens agrada que s'avorriu a casa deixant-vos els dits a la play, les articulacions a la wii o l'ortografia al tuenti (que a ningú se li ocòrrega escriure això a un examen d'anglés despres del nineteen).

Així doncs, aquesta setmana encetem... "El repte científic de la setmana". A què sona bé?

Doncs sí, és un repte i es per a vosaltres, per a que es calfeu eixa enorme nou grisa que teniu al cap (no patiu que no vos caurà el pèl). Amb les solucions farem una entrada setmanal, on es formularà el següent repte científic. Les vostres solucions (ben explicades) podeu afegir-les directament com a comentaris a l'entrada setmanal del bloc sobre el repte científic, o també donar-nos-les via digital a Rosa , a Adela o a mi.

A més, per si oblideu el repte, hi haurà una recordatori sempre a una de les columnes laterals del bloc. I per si necessiteu o voleu consultar reptes antics, podreu anar a la columna de l'esquerra, i dins de les etiquetes, fer click a la que indica repte científic.

I sense més dilacions, a la vostra dreta i la nostra esquerra, teniu el primer repte de la setmana: Quants litres ocupes?

Fins la setmana que ve protocientífics.

Música per a la ciència

Ja m'enyoraveu eh?

Perdoneu el meu silenci (ja parlarem algun dia del silenciament a nivell molecular), però les oposicions m'han tingut absent (sense tastar l'Artemisa absintium). De fet, per a mi s'han convertit en una tradició molt similar a la nit de Sant Joan, per les dates, per la massificació i per això de llançar-se a la foguera sense saber si arribaràs a l'altra part.

Deixant de banda les qüestions personals que segurament no us interessen per a res, vaig a intentar compensar-vos amb música per a la ciència. La veritat és que feia temps que buscava a la xarxa algun grupet que fera cançons amb la ciència pel mig, i furgant a un bloc nou de ciència que he trobat i afegit als enllaços ( http://amazings.es ), m'ha paregut interessant una resenya sobre un CD anomenat "Here comes science" editat al 2008 pel grup "They might be giants".

L'album consta d'unes 15 cançons, cadascuna amb una temàtica, que va des de l'evolució fins als elements de la taula periòdica. Val la pena veure els videoclips i no sols escoltar la lletra (al youtube estan tots).

És veritat !!!! se m'oblidava que les lletres estan en anglés, però no són massa complicades. A més, no es precís que ho enteneu tot a la primera, les coses noves, pas a pas, això sí sense parar.

Per cert, si voleu escoltar sols la música sense el videoclip, a spotify també està. De totes formes, ací vos deixe d'exemple les cançons que més m'han agradat.

I recordeu que la ciència no fa vacances.

"Science is real"

"I'm a paleontologist"

" Meet the elements "

Evolució adolescent

Aquesta no era una entrada programada (realment cap ho ha sigut), però el meu benvolgut evolucionista-evolucionat-devolucionant company de vesprades didàctic-biològiques, m'ha mostrat una troballa molt interessant que m'agradaria compartir amb vosaltres, especialment amb els qui us agrada la lectura i la ciència, i també amb els qui penseu que per poquet que siga, alguna cosa teniu en comú amb un bacteri.

Es tracta d'un llibre de literatura juvenil de nom "La Evolución de Calpurnia Tate" publicat no fa molt per Roca editorial i que ha tingut molt d'èxit als Estats Units. La novel·la, que comença cada capítol amb una cita de l'Origen de les Espècies de Darwin, narra la relació de la protagonista, una curiosa xiqueta d'11 anys, amb el seu iaio, un apassionat naturalista que es cartejava amb Darwin i que somnia amb trobar una espècie nova abans de morir-se.

La xiqueta viu... bé, si vols saber més hauràs de llegir-la. Jo aquesta mateixa setmana vaig a buscar-la.

Espere que ens agrade.

Això és una flor de bandera !!!!!!

Doncs sí, ara que s'acosta el mundial, a tot el món li entra un estrany patriotisme de banderes. Així, com les mirareu més, vaig a mostrar-vos que hi ha més biologia del que penseu en elles. Concretament m'he centrat en la "fitobanderologia" (la ciència que estudia la botànica de les band
eres), segurament espentat per la meua estima/malaltia cap a les plantes.

Vinga, anem a fer un exercici senzill. Penseu si coneixeu alguna bandera amb algun vegetal representat en ella (no val incloure el verd com excusa).

Doncs sí, començarem per eixa que heu pensat quasi tots,

la del Canadà. Oficial des del 1965, la bandera mostra una fulla d'auró (Acer rubrum, Acer sacharinum), un preciós arbre (especialment en tardor quan pren el color de la bandera) abundant a tot el Nordest americà. La importància econòmica que sempre ha suposat per al país l'extracció de la seua sava per a elaborar el deliciós sirop d'erable (xarop d'auró), explica aquest protagonisme simbòlic.

Ai, ai, ai, que ja no vos en sabeu més, eh? És broma, segur que algun de vosaltres coneix alguna més. Bé, per si de cas, vaig a posar un poc d'ordre vegetal en les banderes, així que ja que hem

començat amb els arbres, continuarem amb ells.

Vaja, vaja, quin preciós arbre tenim ací? Doncs és un cedre del Líban (Cedrus libani), una espècie de conífera en perill d'extinció limitada a uns quants bosquets a les muntanyes libaneses i uns roglets a Síria i Turquia. La seua fusta ja la venien els fenicis als egipcis (no és podreix amb facilitat), a banda d'utilitzar-la per la construcció dels seus vaixells. Posteriorment, també ha continuat la deforestació, d'ahí la seua situació.

Resseguint amb la relació bandera-deforestació-vaixells-símbol nacional, Belice, un xicotet estat del Carib representa a la seua bandera la importància de l'arbre de la caoba (Swietenia macrophylla), no per les seues propietats medicinals, sino pel seu ús en la construcció de vaixells (observeu al senyor malintencionat de l'esquerra que duu una destral per talar l'arbre quan deixen de fer la foto).

Continuant amb els arbres tropicals i sense allunyar-nos massa de Belice, arribem a Haití on han deixat guardades les destrals a casa. Aquestos caribenys més sostenibles, han sabut aprofitar la palmera d'oli (Elaeis oleifera, Elaeis guineensis), supose que us imagineu per a què, no?. La curiositat ve del nom científic d'una d'elles, "guineensis", que indica la procedència (Golf de Guinea). Va ser portada juntament amb els esclaus africans al Carib.

Però les palmeres també formen part d'altres banderes nacionals i no nacionals, com les de Paraguai, Perú, Guam i Tokelau (aquest últim més famós per regalar dominis a internet de forma gratuïta .tk). Especialment és graciós el cas de la bandera que veieu al costat i que pertany al territori australià de la Illa de Cocos. Com no havia de tenir una palmera cocotera a la bandera.

Ja fora del Carib, desfent la ruta de la palmera d'oli i els esclaus africans, trobem l'arbre del cotó de la seda (Bombax sp.) representat en la bandera de Guinea Equatorial. Aquest arbre produeix uns capolls amb unes fibres semblants a les del cotó. Per cert, una curiositat, el nom científic dels cucs de la seda és Bombix sp. , massa casualitat no?

De nou cap a l'oest, ben propet de l'Equador, hem fixar-nos en una xicoteta part de l'escut de la bandera del Perú, on entre altres motius naturals, veieu un arbre de la quina (Cinchona sp.) representant la riquesa vegetal del país. Hi ha 17 espècies diferents d'aquest arbre en perill, i totes elles poseeixen quinina a l'escorça, un conegut antipalúdic (medicament contra la malària) natural.

Tornem cap a casa, al nostre Mediterrani. Si pensareu en un arbre que el representara, quin dirieu? Si, si, ja se que les paguen mal les olives, però això és un altre article. En efecte, l'olivera (Olea europaea), o millor dit les seues branques, formen part d'un bon grapat de banderes com les de la República Dominicana, Paraguai, Eritrea i Xipre (a la dreta).

Des dels romans, en mans de la dehesa Minerva, ha simbolitzat la

pau, i és per això que eixa simbologia s'ha mantingut en el temps a religions i banderes. Com a exemple vos deixe l'Organització de les Nacions Unides (ONU), encara que a voltes coste de creure que coneixen el significat de la branca d'olivera. Fora de les banderes no cal recordar la importància a les celebracions del diumenge de rams. Per últim, a Palestina és símbol del treball i de la terra.

Sense soltar les espècies mediterrànies, anem amb el llorer (Laurus nobilis). Aquest elevat arbust culinari és originari del mediterrani oriental i ha simbolitzat des de l'Antiga Grècia el poder, el triomf i la sabiduria, segurament degut a la seua quantitat de propietats medicinals. De fet, els propis emperadors romans eren representats amb una corona de llorer al cap.

Trobem llorer a a les banderes de Guatemala(dalt esquerra), Salvador, Perú, La Lliga Àrab, San Marino.

Especial interés té la bandera d'aquest últim xicotet estat mediterrani, on a banda del mencionat llorer, també podem veure una altra espècie arbòria típicament mediterrània, l'alzina (Quercus sp.) tan ben representada a les nostres muntanyes.

Bé, bé, ara comença a complicar-se la cosa. Si coneixeu la següent heu de començar a pensar que potser passeu massa hores davant de la wikipedia. Encara ens queden alguns arbres pendents a algunes banderes regionals com l'arbocer (Arbutus unedo) a la Comunitat Autònoma de Madrid, la Picea sp. a la regió de Labrador del Canadà (a la dreta), la Magnolia sp. a la bandera de l'Estat americà de Missisipi.

Una que personalment trobe interessant és aquesta bandera semblant a la de Nigeria, però amb una Araucaria heterophylla al mig. Representa a les Illes Norfolk, un territori que pertany a Austràlia. L'espècie és una conífera endèmica (solament la podeu trobar allí). Això és conservació d'estat si senyor!!!

Per fi hem acabat amb els arbres i arbustos, així aprofitant que estem al més de les flors, continuarem amb aquestes.

Un exemple no del tot silvestre és la flor de lys que trobem a moltes banderes. En realitat, correspondria a alguna mena de lliri (Iris sp.) que representaria des de l'edat mitjana a la realesa. La trobem a les banderes de Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Quebec (esquerra), Guadalupe i fins i tot a l'escut espanyol.

Resepecte a altres plantes representades, podem trobar blat (Triticum sp.), símbol del treball, a la bandera d'Afganistan; canya de sucre (Sacharum officinarum) a la de Guadalupe; nou moscada (Myristica fragans) del país caribeny Granada; tulipans (Tulipa sp.) a la província holandesa de Frísia (esquerra); raïm (Vitis vinifera) a l'estat americà de Connecticut; pinya (Ananas ananas) a les Illes Caiman.

Orient ens dedica alguns exemples, com veiem a les banderes de Macao (dreta) i Kalmykia amb la flor de loto blanca (Nelumbo sp.) símbol de puresa i bellesa. També hi ha banderes que representen espècies molt concretes com les de Hong Kong (Bauhinia blakeana), els Territoris del Nord australians (Gossypium sturtianum), l'estat americà de Nevada (Artemisia tridentata).

He seleccionat dues últimes banderes respecte a les plantes, per representar en elles dos plantes suculentes (m'encanten). La primera la veieu a l'esquerra i correspon a l'estat de Mèxic on podem veure una àliga recolzada a una figuera de pala (Opuntia sp.), que ens fa pensar en l'orige d'aquesta planta invasiva de dolços fruits que tan nostra és ja.

La segona correspon a les Islas Turcas i Caicos on podem vore un cactús al costat d'una llagosta. Veritat que és graciós?

Per acabar, els amants de les falgueres ja pensaveu que m'havia oblidat de vosaltres eh? Doncs no, ací teniu dues banderes ben estranyes de Nova Zelanda (no oficials). Aquesta primera mostra una fulla de falguera platejada (Cyathea dealbata) al costat de la constel·lació de la Creu del Sud, freqüent a les banderes d'aquesta zona (és l'equivalent a la nostra Estrela Polar)

La segona és la més bonica de totes les que us he mostrat, perquè il·lustra a la perfecció el creixement circinat de les fulles d'una falguera. És una bandera no oficial, però socialment recolzada, basada en un patró tradicional dels maoris (pobladors originals de Nova Zelanda). M'encanta.

Bé, bé, bé, els qui heu arribat fins ací, a banda d'agraïr-vos la lectura, us informe que acabeu d'entrar en el selecte grup dels fitoenamorats, els fitoadictes, els fito... i los fitipaldis.

Per despedir-me de moment, no se si us he comentat que no m'agraden massa les banderes pel seu ús polític. Segurament pensaria diferent si totes tingueren la mateixa utilitat que la de baix.