Hola amigues i amics, de lluny i de prop, de ciències i de lletres (ja no faré més al·lusió a aquesta distinció que no m'agrada), grans i menuts, sinònims i anònims (va, antònims també). Anem a donar-se pressa que les fulles no aguantaran molt més als arbres, i això és del pròxim repte.
Bé, reafirmant els comentaris d'Isidre, Àngel,... les fulles són verdes perquè tenen un pigment anomenat clorofil·la que es troba dins dels cloroplastos. Aquest pigment és fonamental per aprofitar l'energia del Sol durant la fotosíntesis. També teniu tota la raó quan dieu que hi ha altres pigments, amb altres coloracions (grocs, rojos,...). Aquestos són fonamentalment de dos grups: les xantofil·les (un tipus de carotenoids adosades a proteïnes dels cloropasts), que són les més abundants i donen coloracions que van del groc al roig; i els pigments antociànics (allotjats als vacúols i que també donen coloració als pètals i alguns fruits), dels quals hi ha moltíssims tipus i donen una gama de colors molt ampla, però destaquen a les fulles els rojos porpres tan espectaculars.
La funció de les xantofil·les és col·laborar en la fase llumínica de la fotosíntesi i actuar com a antioxidant. La funció dels pigments antociànics a les fulles no és clara, però es pensa que podrien protegir contra els rajos UV, i a més, també actuar com a antioxidant.
Ara que coneixem a tots els pintors, pensareu per què la clorofil·la es degrada i els altres no?. Quan una fulla inicia la seua senescència i acaba caent, tots els pigments acaben degradant-se (oxidant-se), però la clorofil·la és el que primer ho fa.
Ara podem deduïr algunes de les qüestions que heu vist als comentaris. Primer, la clorofil·la és fonamental per a la fotosíntesi; segon, la fotosíntesi, simplificant, és un procés que proporciona matèria orgànica ("aliment") a les plantes. Ací, un filòsof veuria una lògica clara: p implica q i q implica r, per tant, p implica r , on p és la clorofil·la, q la fotosíntesi i r "l'aliment". Així si no hi ha clorofil·la, no hi ha aliment. Això vol dir que les plantes hibernen? Es suposa que baixen el seu metabolisme al perdre les fulles, ja que com hem vist, al no tindre fulles, no poden produir o sintetitzar la mateixa quantitat de matèria orgànica ("aliment"). Però, encara així tenen uns requeriments mínims d'energia, que saciarien a partir de les reserves acumulades en forma de midó (la creïlla és un exemple d'estructura de reserva de midó) durant tota l'època d'activitat fotosintètica.
Bé, espere que s'entenga, perquè a voltes no m'entenc ni jo, i també que l'autor del Lazarillo de Tormes (és una brometa) quede satisfet amb la resolució de part de les qüestions plantejades (la resta amb la segona part del repte).
Ah!! i abans de formular la segona part, vull felicitar (faltes a banda) a Isidre i Àngel per la resolució del repte.
Espereu, vaig a beure, sinó jo també perdré les fulles.
Ja estic ací. Bé, la segona part del repte diu així: per què les fulles seques adopten una coloració marronosa?
Doncs res més, ah sí!!!. Escolteu, la teoria està molt bé, però la pràctica és insuperable, així que pugeu a la Tinença a veure els colors i les fulles caigudes, jo ací tinc la Font Roja (xovinisme alcoià). Si no podeu pujar, als parcs també es veu molt bé.
A veure si ara que el bloc creua fronteres s'animeu a escriure.
Eixa me la sé!Però deixaré la intriga uns quants díes,va!
ResponEliminaLa veritat que no ho sé segur, però la primera hipòtesis que se m'ha vingut al cap es que el color marro es l'ultim pigment que es degrada de la fulla, perquè quan vam fer la practica de separar els pigments de la bleda l'ultim color en la escala va ser el marro. La segona me la ha dit mon pare, però després del que has dit tu a la entrada del bloc a mi em pareix que també pot ser, ja que com has dit les xantofil·les serveixen de antioxidant, per aixo crec que quan les xantofil·les s'oxiden acabant degradant-se no fan la funció antioxidant, per aixo tota la fulla acaba oxidant-se agafant el color marro del oxid.
ResponEliminaAdeu!
Hola Jordi si tu no entens el que fiques jo menys i si fas uns reptes més fàcils pot ser que els entenga.
ResponEliminaAla, Adéu
Miguel Pop
Hola bon dia!! Em reservarè un dies i després contestarè, ara m'arriben els examens però suposo que aquest repte tambè el resprondre. Doncs fins arà!
ResponEliminaYa he vist apartats de la pagina i he vist tambè el efectes optics, estan bastannt bé felicitats.
Angel Gonzálel Jurado 1 IES Monserrat Roig
Els arbres que canvien de color i deixen anar les seves fulles a la tardor són arbres caducifolis.
ResponEliminaSegons les estacions canvien d'estiu, a la tardor, l'hivern, els dies s'escurcen, donant menys llum del sol necessari perquè els arbres produeixin clorofil.la. La clorofil.la li dóna a les fulles seu color verd i té l'exclusiva capacitat de capturar llum del sol per fer la fotosíntesi. La fotosíntesi és la reacció química que permet que les plantes facin servir llum del sol, aigua i anhídrid carbònic per a produir menjar per a l'arbre.
Durant l'hivern, no hi ha prou llum del sol per que l'arbre produeixi suficient sucre per mantenir-se saludable i crèixer, per tant, el procés de fotosíntesi en els arbres caducifolis s'atura, l'arbre es posa dorment i espera que arribi la primavera de nou. Tal com la clorofil.la va desapareixent l'arbre comença a descompondre's i els altres colors de les fulles poden per fi ensenyar la seva veritable intensitat. Els colors de la tardor sempre hi eren presents, només estaven amagats darrere de l'abundant color verd que produeix la clorofil.la. Dos pigments anomenats carotina i antocianina creen els altres colors en les fulles. La carotina roman en les fulles fins després que desapareix la clorofil.la, causant així que les fulles canvien de verd a groc, a ataronjat o a marrons.