I pensareu, ...de la tapeta de sèpia a les indesitjables mosques, quin canvi?. Doncs no, tan sols hem baixat una miqueta més a la cadena tròfica, i no patiu, que aquesta volta no vaig a donar-vos cap recepta (a no ser que tingueu algun amfibi famolenc per casa).
Be, anem al gra, si sou observadors, i si no també, vos haureu fixat que a Peníscola hi ha peniscolans, i que alguns d'ells viuen de la pesca, i que per tant, hi ha molt de peix i altres fruits de la mar al poble, entre ells la sépia. I què tenen les mosques a veure amb tot açò? Doncs resulta que tant la sépia com la resta dels fruits de la mar (peixos, polps, clotxines,...) són matèria orgànica, i les mosques adoren descomposar-la (és el seu l'aliment). I és per això que tenim tantes mosques molestant-nos a Peníscola.
En resum a mode de xarxa tròfica, els peniscolans es beneficien de les sépies i es veuen perjudicats per les mosques, les mosques es beneficien de les sépies i dels peniscolans però alhora es veuen perjudicades per aquestos últims, i per últim, les sépies es veuen perjudicades pels peniscolans i són indiferents a les mosques.
Bé, crec que ja sabeu de la sépia per l'article anterior i dels peníscolans perquè cada dia vos mireu a l'espill, així que és l'hora de conéixer un poc més a fons a les nostres benvolgudes mosques.
Les mosques són insectes, es a dir, haurien de tenir un cos amb esquelet extern dividit en tres parts (cap, tòrax i abdomen), tres parells de potes articulades, un parell d'antenes i dos parells d'ales d'un grup anomenat dípters (dues ales). I tot açò ho compleixen amb una peculiaritat, un dels dos parells d'ales s'ha transformat en dues protuberàncies laterals (els halteris) que fan de timó abans i durant el vol (mireu el vídeo). És per aquesta peculiaritat, que les mosques (junt amb mosquits i tabacs) formen un grup anomenat dípters (dues ales) i els fa semblar helicòpters quan volen.
Acabant amb la seua anatomia, mirarem un poc més de prop el seu cap (mireu la làmina) on voreu dos enormes ulls compostos, un parell d'antenes, un parell de palps (receptors químics i mecànics), l'aparell bucal suctor i moltíssimes quetes ("pels").
Respecte a la seua biologia, podem dir que són insectes omnívors, descomposant gran varietat de matèria orgànica. Els adults (les mosques tal i com les coneixeu) el que fan, simplificant, és fluidificar la materia orgànica que volen empassar-se amb el llavi.
Per altra banda, les mosques tenen una obsessió per la higiene (tots
haureu vist com es freguen les potes entres si i amb les ales), un
comportament ben curiós tenint en compte els seus gustos, no?... però pensant-ho bé, jo també ho faria si treballara envoltat de fem.
Respecte al seu cicle vital (mireu el gràfic), com tots els insectes, les mosques fan metamorfosi (en aquest cas complexa). Així, el cicle te quatre fases: adult, ou, larva, pupa.
Bàsicament, els adults (mascle i femella) s'aparellen per a la reproducció, la femella posa els ous en paquets de més de 100 (fins a quatre postes) en llocs amb matèria orgànica (aliment) i humitat (90%) suficients (ex. Les nostres deixalles).
De l'ou ixen (12-24h després) les larves que tenen l'única funció de menjar per augmentar de tamany (3 dies) i poder així completar la metamorfosis (penseu que els adults ja no creixen, així que el tamany de les mosques depen de la seua alimentació quan són larves). Arribat el moment (ací actuen les hormones) la larva fa la pupa (és com el que hi ha dins del capoll de les papallones de seda) per a fer la metamorfosis (2 dies). De la pupa eixiran els adults (3 dies), i... torna a començar. Tot aquest cicle el realitzen normalment a l'estiu (>25ºC) en 7-8 dies.
I una volta aclarides les intimitats de les mosques, tornem al títol d'aquest articles: "On fan vacances les mosques a l'hivern?". Per què no hi ha ni turístes ni mosques a l'hivern?
Se'n van de creuer al Carib en companyia de mosquits, osos, sargantanes,...?, se'n van de passatgers amb les oronetes cap a algun oasi africà?, moren i resuciten a la primavera al més pur estil Michael Jackson en thriller?
Doncs no!!!, resulta que no se'n van !!!!, estan ací, amagadetes. El que passa, és que el cicle vital que normalment dura 7-8 dies, pot allargar-se fins als 60-80 dies quan la temperatura és inferior a 12ºC, i això fa que tinguen alguna generació fins quasi l'hivern. Després, quan la situació climatològica és més desfavorable fan una pausa (tècnicament diapausa), es a dir, hivernen. I la majoria de voltes ho fan en la fase de pupa (pot parar-se la metamorfosi i així el consum d'energia és molt baix), encara que, algunes ho fan en la fase d'adult (han d'estar molt quietes i a llocs resguardats). D'aquesta forma, en arribar la primavera trenquen la diapausa, i tornen a reproduir-se amb major celeritat, omplint Peníscola en companyia dels turistes. Si, si, que les persones i les mosques tenim els mateixos gustos, bon clima i bon menjar.
Per acabar, si voleu llegir alguna coseta més sobre les mosques, ací teniu la biografia d'una mosca del vinagre (Drosophila melanogaster), aquella que s'utilitza als laboratoris i que sovint veiem quan la fruita i les creïlles quan es podreixen. L'autor és l'últim premi planeta de literatura, Juanjo Millás.
http://dl.dropbox.com/u/2663624/Biograf%C3%ADa%20de%20una%20mosca.pdf
Bé, espere que ara que les coneixeu un poc millor, les estimeu una miqueta també.
jordi es veritat k ara en 2 no pases¿?
ResponEliminaNo tinc notícies d'això, i no sé qui eres, però el que has de fer és treballar l'estiu per passar net. Vaaaa.
ResponEliminaPor suerte en Peñíscola ya no queda ningún corral de la época de Blasco Ibáñez y sus moscas.
ResponElimina