Anatomia d'un sopar I: La sípia

Eres fan d'Anatomia de Grey, House, Arguiñano i Ferran Adrià?

Amb aquesta sèrie d'entrades que comence hui, t'oferisc una manera de combinar les teues passions en una disciplina nova que podriem anomenar "anatomogastronomia".

Com voreu el menjar és molt més que això, i no estaria gens malament si conegueres un poc millor tot el que passa pel teu esòfag (eixe tub que et raspa quan no mastegues bé el pa). I per això, m'agradaria que aquesta iniciativa fera que t'arromangares i passejares un poc per eixe ecosistema anomenat cuina.

Hui començarem amb la sípia - Sepia officinalis (coneguda col·loquialment com a sépia), i el plat que cuinarem després de la disecció serà una tapeta, la "sepieta a l'all".

ANATOMIA

Introducció: Les sípies són d'un grup d'animals marins anomenat cefalòpodes, que significa "potes (podes) al cap (cefalo)", igual que polps, calamars, xipirons,... Viuen entre 1 i 2 anys nadant feliçment entre plantes aquàtiques i algues a zones no massa fondes, mentre intenten capturar algun peix o algun crustaci (crancs, llagostins,...).

Material: Sípia sense netejar i tisores.

ANATOMIA EXTERNA.- La sípia te dues cares, una dorsal més fosca i dura (per la conquilla que és interna en aquestos animals), i una altra cara ventral més clara (quan estan vives la coloració varia en funció de l'entorn, són mimétiques). El "cap" (mantell) de la sípia està vorejat per una aleta que l'ajuda en la natació. A més, les sípies són decàpodes (10 potes), perquè tenen 8 braços (2 ventrals gruixuts i 6 dorsals) i 2 tentacles dorsals llargs (que ajuden en la alimentació) envoltant la boca, que te un bec endurit. Entre el mantell ("cap") i les potes, a la part ventral, sobresurt el sifó natatori. Per últim, també a la mateixa zona però als laterals, voreu els dos ulls, molt pareguts als nostres, amb escleròtica, humor vitri, retina i cristal·lí (observeu l'efecte lupa a la foto).

Ací baix tens unes fotos, però si vols comprobar si ho has entés, fes click ací.

ANATOMIA INTERNA.- Dissecció: Col·loquem la sípia amb la cara ventral cap amunt i tallem el mantell des del cap fins a l’extrem seguint la línia mitja ventral.

Si és una femella, en el centre i a cada costat, es veuen uns lòbuls de color taronja: són les glàndules nidimentàries accessòries. A continuació, hi trobem unes grans bosses blanques nacrades: les glàndules nidimentàries . A la part més posterior i dorsal, presenta un òrgan voluminós i esfèric que correspon a l’ovari. L'oviducte vessa el seu contingut en el costat dret de la cavitat pal·lial. La part final de l'oviducte més ample és la glàndula de l'albúmina.
Si és mascle, observem un testicle, del que surt un conductedeferent i més anterior hi ha el sac espermatofòric.
Entre els dos pilars es troba el fetge, de color rosat; Darrere del fetge, es poden veure uns cossos esponjosos, el ronyó. Lateralment es troben dues masses en forma de ploma: les brànquies.
Al mig hi ha una bossa fosca: és la glàndula de la tinta. Per sota i a l’esquerra, hi podem observar l’estómac.

Observa que l’embut es perllonga i s’eixampla en una massa que presenta a cada costat dues cavitats anomenades traus, que encaixen amb els botons que són uns sortints durs que es troben a les dues puntes del mantell. Darrere de l’embut surt un cordó muscular gruixut, aixeca’l i per baix d’ell veuràs un gangli nerviós: és el gangli estrellat.

Si voleu comprobar si ho heu entés be, feu click ací.

GASTRONOMIA

"TAPA DE SÉPIA"

Ingredients: sépia, all, julivert, oli, sal, llima.

1) Poses a una paella un poc d'oli a calfar mentre talles la sépia a trossos.

2) Afegeix els trossos de sépia a la paella, un poc de sal i tapa-ho.

3) Pica amb el morter all(1) i julivert.

4) Afegeix la picada i una xorradeta de llima per damunt de la sépia quan l'hages tret.

5) A sopar!!!!

Espere que vos haja agradat la primera entrega, i també vos anime a participar fent comentaris o donant-me experiències per a pujar al blog.